dilluns, 8 de novembre del 2010

Les pastilles miraculoses del Doctor Carretero.



Fugint de la enutjosa visita del  capitost màxim de la E.C.A.R. a Barcelona, dels talls de trànsit, i de la possibilitat d’algun esdeveniment com el  del que ens en fa la crònica l’Eulàlia al Riell Bulevard, aquest cap de setmana vaig pujar a Puigcerdà on hom hi celebrava una fira equina. 
No és que jo tingui gaire interès per les coses dels cavalls i dels ases, però em va semblar més saludable per la meva estabilitat psíquica, passar-la entre rucs i someres que entre tant  purpurat i Mosso d’Esquadra  vetllant per la seva seguretat i la de tota la jovenalla cridanera, amb banderetes vaticanes, portada  amb autocar de moltes de les parròquies que s’hi havien avingut.  
La fira era molt colorista i estava molt concorreguda: des dels típics badocs de Can Fanga, com nosaltres mateixos, fins a ramaders locals, i d’altres contrades, especialment valencians i gallecs, que negociaven entre ells. El fet, com a esdeveniment, no li calia envejar res al muntatge dels rodals de la darrera de les grans construccions religioses medievals, que encara s’està edificant: la Sagrada Família.
Al bell mig de tanta oferta d’equins, hi havia llocs on venien  complements, com selles, fuets, i d’altres guarniments; també n’havia d’altres on hom podia engolir embotits i menges d’arreu de les Espanyes, ( xoriços, lacon con grelos, pulpo a feira, entrecots de poltre i de vedella i d’altres)  i un mercadal on s’hi venien, a bon preu, des de sostenidors, mitjons i calçotets, a alls i cebes, mel i mató i varietat de llepolies gastronòmiques locals.
Entre tanta paradeta i oferta consumista, s’hi destacaven llocs on alumnes d’instituts cercaven ingressos pel viatge de fi de curs i politics, la captura d’algun vot pel proper dia 28 de novembre.
En un d’ells, d’un tros lluny, vaig veure-hi el Doctor Carretero, repartint encaixades amb poca convicció. Vaig aturar-me encuriosit, mentre m’abordava un jovenet, oferint-me un pamflet amb les propostes electorals del seu Reagrupament.
Em va cridar l’atenció que el Doctor Carretero oferia al visitants unes capses amb píndoles, per la qual cosa, en la meva ingenuïtat,  vaig pensar que des de la seva condició de metge es deuria dedicar a receptar pel carrer, en una mena de novadora iniciativa per popularitzar i socialitzar la medicina.
Havent sopat trinxat el dia anterior –menja que sol ser una mica greixosa i flatulenta- vaig pensar que potser el doctor tindria alguna píndola que em retornés el fetge a la seva  normalitat, i amb una mica de prevenció, vaig tafanejar per la paradeta.
Una senyora rossa, sense preguntar-me  pels símptomes que patia, em va omplir de paperassa i es va brindar a presentar-me al doctor, el qual em va lliurar la seva mà, tova i cansada de tant d’encaixar, i un flascó de píndoles que em garantien la independència del meu país.
Jo no demanava pas tant: amb que el bon doctor  em deixés el fetge normalitzat ja n’hi hauria hagut prou.
Aconsellat per la meva companya, que treballa a la sanitat, encara no he fet ús de les píndoles, que les posaré a la farmaciola al costat dels analgèsics i les benzodiazepines.
Per cert, la Cerdanya a la tardor és preciosa.   
           

25 comentaris:

  1. Malament rai si ens hem de medicar els que som conscients de la malaltia. Que potser estem malalts, nosaltres? Jo diria que més aviat caldrà medicar aquells que veuen al·lucinacions impossibles en un espai que no ens deixen tenir.

    ResponElimina
  2. En Carretero quan estava dins d'ERC ja patia del mal del "perdedor abans de presentar-se". I aquest fou el seu més gran mal, aquest i les seves actituts de primma donna que el van fer deixar la conselleria (això encara) i deixar el partit quan, amb una mica més de temps, se n'hagués fet l'amo. O sigui que, com va dir aquell: "corren mals temps per a la lírica". Ara si, la Cerdanya, si pots evitar que et surtin polítics a la foto, està xula xula ara :)

    ResponElimina
  3. Ostres!, justament aquest cap de setmana no hi he pujat i mira que hi vaig pensar en la fira equina! D'aver-ho sabut potser hauria canviat de plans a veure si feim una petita trobada blogaire ;-)
    És clar que si m'havia de topar amb el Carretero i les seves píndola... potser millor que hagi estat així.
    La Cerdanya és fantàstica a la tardor. I també a l'hivern, a la primaver i a l'estiu. T'ho diu una de "can fanga" que hi sovinteja...

    ResponElimina
  4. No se quien es el tal Carretero, pero hay un refran que dice:

    "Del médico y del burro, cuanto más lejos más seguro..."

    Pax vobiscum

    ResponElimina
  5. Enginyosa i simpàtica la propaganda en forma de capseta de medicament. No la deixis gaire temps a la farmaciola, no fos cas que caduquessin les píndoles. Aquestes coses de la homeopatia, o un se les pren amb molta fe tot d'una o més val llençar-les directament. La foto del llac amb el fons d'arbres tardorencs molt bona. Com sempre.

    ResponElimina
  6. Escapant-te del Sant Pare, et topes amb polítics en campanya! Buf! Aviat no sabrem on amagar-nos!
    I si...estic d'acord amb tú: la Cerdanya, és preciosa.

    Salut!
    ;-)

    ResponElimina
  7. ves que la Carreterina no contingui algún psicotròpic o al·lucinogen. Estic amb na Montse, te els ulls de lluç o besuc.

    ResponElimina
  8. Joan,
    La imaginació de la campanya no deixa de ser original, tot i que el principi actiu de la Carreterina, no és pas un producte farmacològic en el que hi tingui gaire fe per solucionar els mals dels nostre País.

    ResponElimina
  9. Clidice,
    Quan jo estava treballant al món municipal i ell era Conseller de Governació i Administracions Públiques, l’havia vist presidint algun acte institucional. Sempre m’havia donat la sensació de senzilla mediocritat. Quan va fer la seva “espantada” i va entrar en conflicte de personalitat amb el Laporta, me’n feia creus, doncs no semblava que hi hagués tant d’afany de protagonisme sota aquella aparença gris i més aviat tímida. Amb tantes vedettes, crec que la cosa sobiranista va ben servida de cara a les eleccions.
    Al catalans ens passa com als jueus: “Tres jueus, quatre sinagogues”,segons la dita popular.

    ResponElimina
  10. Eulàlia,
    Hagués estat bé fer una mini trobada blogaire a Puigcerdà. Nosaltres a l'hivern hi pugem sovint, doncs als de casa, quan hi ha neu, els agrada anar a esquiar a la Massella.
    A veure si hi coincidim algun proper cap de setmana!.

    ResponElimina
  11. M'agrada molt el teu blog,ja tindras noticies meves.Angel Juez

    ResponElimina
  12. Temujin,
    Carretero forma parte de una de las fracciones en las que se dividen las fracciones de otros partidos y como en política, por lo del voto útil suele emplearse el refrán de: "Burro grande, ande o no ande", pues eso.
    Por la reforma de la Ley Electoral, ya!

    ResponElimina
  13. Brian,
    En general, no soc gaire partidari dels productes farmacològics. A més que la Carreterina sense altres additius ideològics se’m faria una mica difícil d’empassar, per la qual cosa aniran al bagul de les coses inútils que tots tenim en algun racó.
    Com a senzilla eina de propaganda, si que és enginyosa i original, lluny de les gorres que mai et poses i dels bolígrafs que no guixen.
    Salut.

    ResponElimina
  14. La meva maleta,
    No hi ha ni paradisos perduts ni llocs on no hi arribi la TV. Robinson Crusoe no seria possible avui dia.
    Salut i ben trobada.

    ResponElimina
  15. Francesc,
    Si al menys portés alguna substància psicotròpica o al•lucinògena , encara podríem provar-la, però molt em temo que sigui el que els metges en diuen un “placebo”, sense suc ni bruc.

    ResponElimina
  16. Àngel,
    És una alegria i una sorpresa trobar-te per la Xarxa. Celebro que t’agradi el blog i espero que ens hi anem trobant.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Què deia el prospecte? I les contraindicacions?
    Serveixen aquestes pastilles per guarir la dispersió dels vots i les simplificacions ideològiques?
    Em fan una por els medicaments: t'arreglen una cosa i te n'espatllen una altra. Preferixo els remeis naturals, que en el cas de la política encara no sé quins són.
    De tota manera, la idea no deixa de ser divertida.

    ResponElimina
  18. Doncs duen prospecte, Pere :
    Diu “que s’assimila ràpidament transformant el pacient medicat en individu actiu o és eficaç contra espanyococs, regionalicocs i altres paràsits” (sic)
    Esta indicat per “infeccions greus de l’estatus nacional. Regenera la mucosa parlamentària” i que està demostrat “que en casos de crisi econòmica causada pel bacil Colonialonum provincialis causis belli, molt estés al segle XVIII, efectua una millora econòmica ommediata”...
    Explica que no té contraindicacions per als pacient medicats.
    I com a efectes secundaris hi ha les “proclamacions unilaterals d’independència general” ( sembla ser que n’hi deu haver d’haver més d’una)...
    En fi :)

    ResponElimina
  19. Vols dir que ECAR, no són les sigles de: Esquerra Catalana Abans Republicana? ("xist", perdó) Salut.

    ResponElimina
  20. Vicicle,
    Tot i que els que tu dius també tenen un capitost prou evident, encara no ha assolit les cotes de "pompa i circumstància" del del Vaticà. Encara no veig al Puigcercós amb Papamòbil...Temps als temps, que de més verdes en maduren!;-)
    Salut.

    ResponElimina
  21. Jo em passo tota la setmana vora Puigcerdà, i quan arriba divendres marxo. Els alumnes m'han explicat coses de la fira equina, perquè hi van anar gairebé tots (què es pot fer un cap de setmana en un poblet de la Cerdanya?).
    Curiosament, del doctor Carretero aquí ningú no en parla. Talment com si no existís, ni hagués existit mai.

    ResponElimina
  22. Lluís,
    No sé el predicament que el doctor Carretero deu tenir a la Cerdanya. El que és cert és que no se'n ssent a parlar gaire enlloc.
    Salut.

    ResponElimina
  23. La vas veure tant preciosa perquè no t'havies pres les píndoles! Independència amb pretext de píndola... què vols que et digui... val més admirar el paisatge com el que ens mostres -preciós- i anar pensant en una independència menys de recepta i més real

    ResponElimina
  24. Totalment d'acord, Núria. Per segons quines malalties no hi ha receptes que valguin!.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog