Blog en català per expressar les coses que em passen pel cap, ja siguin poemes, relats, articles, opinions...
La vocació és la d'una amable tertúlia entre amics, com les anades, surant més que nedant, a la boia del Port Pelegrí de Calella de Palafrugell, a les nou del matí d'un dia de lleure a l'estiu.
Malgrat la cosa de la depre tardoral, que últimament estem tots molt "dama de les camèlies", els colors i el seu testimoni, amb aquestes fotos, ja la fan desitjable :)
Aquest darrer diumenge varem tindre un temps excepcional, boníssim. Fins i tot, calor. Un matí resplendent. I u del grup va fer unes fotos quan la gent parà a fer un riuet. Les posaré si me les envia. La natura té una bellesa plena, potser perquè el seu àmbit d'exhibició és ella mateixa. Deia Van Gogh, que el art era l'home agregat a la natura. M'agrada aquesta definició i m'agraden molt les teues fotos. Salut.
Òscar: M’agrada el fred. El trobo més estimulant que la calor i propicia l’activitat. La tardor és d’una plasticitat i una bellesa gairebé malaltissa.
Clidice, Cercava una excusa per penjar un parell de fotos i m’he quedat com la “dama de les camèlies”, tal com dius (si veiessis la fila que faig amb tants llaços, farbalans i faldilles) ;-) Una abraçada.
Vicicle, M’agrada la definició de l’art, segons Van Gogh. Espero les fotos que ens promets. Salutacions.
Brian, Ho és la Cerdanya. Aquest mateix darrer cap de setmana. Salut.
Vaig estar el dissabte al Montseny i la setmana anterior a Gallecs, i realment les tonalitats de la tardor asón molt agraides per fer fotos o simplement per admirar-les. No hi ha per aci tat colorit variat com per exemple a França, després d'Aaux les termes camí de Santa Eulàlia on anàvem a buscar-hi bolets, allí el colorit era senzillament meravellós.
Francesc, Arreu on hi ha boscos de fulla caduca, la tardor ofereix aquestes tonalitats tan agraïdes. M'agrada fer-hi fotos i també pintar-los, tot i que els pinzells els tinc una mica abandonats.
La meva maleta, Ben trobada. La tardor pels refredats i la primavera per les al·lèrgies, ens fan tocar de peus a terra i malmetre la lírica del moment... Covar un encostipat, amb llit, infusions i tissanes, també pot tenir el seu encant :)
La tardor ens ofereix imatges gairebé de postal però, també, un primer fred que per mi no és gens de postal.
ResponEliminaMalgrat la cosa de la depre tardoral, que últimament estem tots molt "dama de les camèlies", els colors i el seu testimoni, amb aquestes fotos, ja la fan desitjable :)
ResponEliminaAquest darrer diumenge varem tindre un temps excepcional, boníssim. Fins i tot, calor. Un matí resplendent. I u del grup va fer unes fotos quan la gent parà a fer un riuet. Les posaré si me les envia. La natura té una bellesa plena, potser perquè el seu àmbit d'exhibició és ella mateixa. Deia Van Gogh, que el art era l'home agregat a la natura. M'agrada aquesta definició i m'agraden molt les teues fotos. Salut.
ResponEliminaSembla la Cerdanya...
ResponEliminaÒscar:
ResponEliminaM’agrada el fred. El trobo més estimulant que la calor i propicia l’activitat. La tardor és d’una plasticitat i una bellesa gairebé malaltissa.
Clidice,
Cercava una excusa per penjar un parell de fotos i m’he quedat com la “dama de les camèlies”, tal com dius (si veiessis la fila que faig amb tants llaços, farbalans i faldilles) ;-)
Una abraçada.
Vicicle,
M’agrada la definició de l’art, segons Van Gogh.
Espero les fotos que ens promets.
Salutacions.
Brian,
Ho és la Cerdanya. Aquest mateix darrer cap de setmana.
Salut.
La tardor és una paleta de color ben maca, per més que ens posi a tots un amica melangiosos.
ResponEliminaPujo a la Cerdanya aquest cap de setmana, a veure quins colors hi trobo.
Vaig estar el dissabte al Montseny i la setmana anterior a Gallecs, i realment les tonalitats de la tardor asón molt agraides per fer fotos o simplement per admirar-les. No hi ha per aci tat colorit variat com per exemple a França, després d'Aaux les termes camí de Santa Eulàlia on anàvem a buscar-hi bolets, allí el colorit era senzillament meravellós.
ResponEliminaJoan,
ResponEliminaLa setmana passada era molt bonica, amb un diumenge emboirat. La plasticitat de les boires, m'agrada moltíssim.
Francesc,
ResponEliminaArreu on hi ha boscos de fulla caduca, la tardor ofereix aquestes tonalitats tan agraïdes. M'agrada fer-hi fotos i també pintar-los, tot i que els pinzells els tinc una mica abandonats.
Cromàticament la tardor és deliciosa...llàstima dels constipats!
ResponEliminaBones fotos. Ara mateix m'hi plantaria.
La meva maleta,
ResponEliminaBen trobada. La tardor pels refredats i la primavera per les al·lèrgies, ens fan tocar de peus a terra i malmetre la lírica del moment...
Covar un encostipat, amb llit, infusions i tissanes, també pot tenir el seu encant :)