Coincidències i divergències culturals. (El sexe al segle XII)

Al segle XII un picapedrer treballava reconstruint el vell monestir de Sant Benet de Bages. El mestre d’obres marcava els grans trets, però a l’hora d’esculpir els capitells, l’artesà potser gaudia d’una certa llibertat creativa.  Quan va haver de treballar els del claustre, li van dir que hi posés elements florals, de fruites i animals, tret d’un que invariablement donava a l’entrada al refectori, i calia que recordés als monjos el pecat de la gola, per la qual cosa va representar unes ovelles menjant herba alta influïdes pel maligne  –aquella època de saviesa rural, tothom sabia que si les ovelles  menjaven aquesta mena d’ herba, s’inflaven i acabaven  emmalaltint- Cada vegada que entraven, veien el dimoni incitant les ovelles a la fartanera que els duria a la seva perdició i invariablement els recordava la conveniència de no caure en el pecat de la gola.   

El picapedrer deuria tenir una certa imaginació i un cert esperit creatiu: a l’entrada havia deixat un capitell ben explícit, on uns satisfets i riallers éssers infernals sodomitzaven i es deixaven masturbar  per un ésser menut –potser un infant?-  que es feia ben evident a tota persona que entrés al monestir. Un altre avís, un recordatori, una premonició, un retrat, o una simple denuncia subliminal?. Mai ho sabrem, doncs no queda cap altre document que la pedra i la nostra més o menys subjectiva interpretació.  

Per la mateixa època, moltes milles enllà, a l’orient desconegut i llunyà, uns artesans es lliuraven als temples de Khajuraho, a l’exaltació dels sentits i la fertilitat, esculpint uns baix relleus farcits d’erotisme i sensualitat sense límits.

Potser el picapedrer del Bages i l'escultor dels baix relleus de la vila india de Khajuraho no estaven tan lluny l’un de l’altre. Només els deuria separar tot un món conceptual, que feia que l’un exaltés  la repressió i l’altre sublimés els sentits, respectivament.