Si veiés que verdeja l’herbei gris del marge,
afluixaria el pas,
parant esment a la vellutada olor de l’aire.
Penjaria els pensaments a la soca d’aquell arbre,
per gaudir de la frescor de la seva ombra
i la remor de les seves branques fullades,
on hom pot oir el llarg refilar d’aquell ocell.
Si veiés els colors del rocam que el sol il·lumina,
m’aturaria per mirar, amb delit de gormand,
la simfonia dels ocres i els grisos matisats,
deixant reposar l’ànima a la soca d’aquell arbre,
per gaudir, potser per sempre més,
de la grandària dels espais oberts
i el immens silenci de les valls solitàries.
Si m’alcés i aixequés l’esguard al cel
i el veiés tot blau, guarnit dels núvols daurats,
ja no m’apressaria mai més a seguir caminant
i restaria, amb resignada pau, a la soca d’aquell arbre,
per deixar-me volar vers el lloc més somiat,
on les coses podrien ser més belles,
sense preu, ni penyora, ni parany.
ES TEU? Un poema molt descriptiu
ResponEliminaHo havia llegit aquest matí, però no amb el temps que requereix un bon poema. Què bé has atrapat el sentiment de restar com una part de la natura, encisat per la seua bonhomia essencial, en plenitud contemplativa i esperançada. Salut.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaPretenia fer un apunt impressionista d'una anada a La Mola de Sant llorenç del Munt.
Vicicle,
ResponEliminaQuan es tracta de reflectir aquesta mena de sentiments, sempre et queda el regust d'haver deixat molta cosa al tinter. Potser per això no em prodigo gaire a fer poesia, doncs per fer-ho, cal ser poeta. Alguna vegada, l'assaig d'un tastet, com avui, potser no fa mal a ningú...
Salut i gràcies.
He recordat la vella olivera que hi ha a l'entrada a Horta de Sant Joan. Sobre la qual Picasso crec que no en va fer cap apunt.
ResponElimina