L’incessant espetec dels explosius
el retruny llunyà dels morters
i els monòtons esclats de les traques
serien més suportables,
sense la resplendor dels focs
i la ferum de pólvora i socarrim
que envaeix els sentits.
Ombres incertes d’infants que corren
es confonen amb la foscor de la nit,
mentre les copes de brut Pinot Noir
-diuen que està de moda el cava rosat-
s’escalfen lentament al caliu de la nit,
i algú defensa, en amable tertúlia,
l’inseparable conjunció de l’ètica i l’ estètica
en embolicats móns d’ artistes vocacionals
immersos en civilitzacions crepusculars.
A llevant brilla,
amb qualitat de plata brunyida
per l’efecte de la lluna minvant,
la vella meuca Mediterrània,
bressol de la nostra cultura.
Tot just a l’altra riba:
L’incessant espetec dels explosius
el retruny llunyà dels morters
i els monòtons esclats de les traques
serien més suportables,
sense la resplendor dels focs
i la ferum de pólvora i socarrim
que envaeix els sentits
Ombres incertes d’infants que corren
es confonen amb la foscor de la nit,
mentre l’angoixa de saber si viurà demà
-els sàtrapes es resisteixen a deixar els palaus-
oprimeix el cor de la noia magrebí
que somnia embarcar els seus neguits
travessant la negra Mediterrània
que l’uneix i separa de la vella Europa
on diuen que tothom és net, polit i ric.
Com hauria de ser.
