Ja fa un temps va arribar a les meves mans “L’informe Hitler” un opuscle publicat per la revista Sàpiens, en el qual es reprodueix material desclassificat pels Arxius Nacionals dels Estats Units i concretament resums d’uns informes psicològics d’Adolf Hitler, elaborats pels psicòlegs Henry A. Murray i Walter C. Langer, en base a les confidències del doctor Ernst Hanfstaengl, conegut com a Doctor Sedwick, i que va formar part dels cercles íntims del dictador des dels anys 20 fins el 1937, quan es va refredar la seva relació i va fugir a Anglaterra tement per la seva vida. Detingut al començar la Guerra Mundial, va col·laborar amb els serveis secrets USA i va ser una de les fonts principals per elaborar dos voluminosos informes psicològics .Unes altres fonts de les que disposo són una voluminosa biografia de Hitler escrita per Ian Kershaw i el ‘Mein Kampf’ del propi Hitler, traduït al castellà.
Quan ens posem davant de la psicologia dels dictadors Hitler i Francisco Franco, hi trobem unes curioses coincidències que fan pensar en alguns trets comuns de la seva personalitat i la seva causalitat.
Hitler prové d’una família desestructurada, amb un pare violent que maltractava la muller i els fills. Aquest pare era odiat pel jove Hitler, al mateix temps que sublimava la seva pobre mare víctima dels abusos. El resultat en va ser una barreja de complexos narcisistes i edípics que el dictador va arrossegar tota la seva vida i van marcar la seva posterior conducta..
Franco també va viure una situació similar: Segons en Paul Preston, el pare del futur general i dictador, Nicolás Franco, era un bon vivant, dissolut i epicuri, que no s’avenia ni amb pintura amb la seva esposa, la piadosa doña Maria del Pilar Bahamonde, a la que va abandonar. El resultat psicològic del futur Caudillo és molt similar al del Fhürer : un odi visceral cap al pare i sublimació del paper de la pobre mare, amb les conseqüències dels complexos.
Vistes les beceroles de la seva personalitat i la similitud d’influències psicològiques, es poden anar trobant coincidències que marquen un iter paral·lel del desenvolupament de trets coincidents del seus caràcters i les seves conductes:
Formació: no van ser bons estudiants; no parlaven cap altre idioma que el seu i llegien poc i malament, generalment tot allò que confirmava les seves idees i que els era ‘valuós’ per afirmar els seus quatre dogmes. Hitler no va cursar estudis acadèmics i va suspendre reiteradament l’ingrés a l’Acadèmia de Belles Arts i Franco va cursar amb més pena que glòria una formació militar de tres anys ancorada en les tàctiques i estratègies de la guerra franco- prusiana i com a complement humanitari, grans dosis d’història memoritzada a base de recordar noms de monarques i cabdills, dates i batalles, però sense entrar en els contextos i les circumstàncies ni treure’n més consideracions que les de la èpica i l’enaltiment d’un patrioterisme tronat (va ser el 251 de la promoció dels 312 graduats ) Va ascendir el generalat per uns discutits mèrits adquirits a la Guerra Colonial del Rif i mai va cursar estudis d’Estat Major ni va fer cap mena de formació complementària a la bàsica de l’Acadèmia d’Infanteria.
Concentració. Escoltaven atentament, però si l’assumpte no era del seu interès s’abstreien amb una mosca volant, sense parar atenció. Evitaven fer feina de despatx i llegir, sovint ratllant la negligència ( vegeu Francisco Franco Salgado-Araujo).
Silenci i oratòria: Tenien una gran capacitat pel silenci. Podien intercanviar amb els seus acompanyants un parell de paraules en un llarg viatge. Quan agafaven la paraula en privat era per deixar anar un monòleg que formava part d’un repertori fix; els de Hitler eren: “quan jo era a Viena”, “quan jo era soldat”, “quan vaig ser a la presó”, i els de Franco, “quan vaig ser a l’Àfrica”
Hàbits i aficions: Eren frugals, gairebé ascetes. No bevien ni fumaven, i amb fama d’ambigus sexualment. Ambdós tenien vena artística – més per narcisisme que per altra cosa- i es dedicaven a pintar i dibuixar pèssimament. El teutó, projectes arquitectònics i el llibre ‘Mein Kampf’ que era una mena de bíblia del nazisme; el gallec, pintava naufragis i tempestats, apart escriure el guió d’una pel·lícula delirant: "Raza"
Els agradava el cinema ( Hitler, apart de les pel·lícules dels circuits comercials, es feia passar documentals amb execucions i matances) i a Franco també li agradava la caça i la pesca, activitats a les que dedicava bona part del seu temps i gran quantitat de recursos.
Sentit messiànic de la seva existència: Ambdós desenvoluparen un sentit transcendental de la seva existència.. Franco s’equiparava al Cid i Hitler s’identificava amb Frederic el Gran. Els deliris messiànics regiren la conducta personal i política d’ambdós .
Trets del seu caràcter:
Fredor psicopàtica per les morts en combat i els ajusticiaments en contrast amb una certa emotivitat sensiblera –s’emocionaven davant d’una nena que els donava un pom de flors, o quan veien els muntatges propagandístics de fervoroses masses aclamant-los que els muntaven-
Avui que sembla ser que a l’Orient Mitjà hom fa taula rasa d’una bona nòmina de dictadors, és un bon moment per reflexionar sobre el populisme i la facilitat que tenim de delegar la nostra llibertat i sobirania en persones amb notòries tares psicòtiques, sense traves per posar a la picota tot un poble o el món sencer . O si no veieu la fi del cagaelàstics i el mal que està fent el sonat del Muamar El Gaddafi.
Fragment de l'espectacle "Música de l'holocaust" de Brossa quartet de corda.
La diferència entre Hitler i Franco es que Franco mai es va enfrontar als americans ni als anglesos. Encara que tot la comparació es veritat, tenien un tret diferencial: Hitler era un temerari i Franco sempre dubtava. Hitler es va ficar al front rus sense pensar i encanvi Franco, inclus al 36 diu que fins l'últim moment no es va apuntar al cop d'Estat, quan ja havien conquerit Andalucia, aleshores el van portar amb el Dragon Rapide. Però està molt bé el teu article.
ResponEliminaAris,
ResponEliminaÉs evident que hi havia notòries diferències entre l’un i l’altre. Fins i tot l’entorn sociològic dels països que els van patir. L’un va ser triat per una classe mitja decebuda i frustrada i l’altre va sortir d’un cop d’estat de caràcter involucionista
El que volia destacar- potser sense gaire fortuna- és que en els perfils dels dos dictadors hi ha trets psicològics comuns, fruit de traumes mal digerits.
Salut i gràcies.
Hitler estava sonat i Franco no del tot. Hitler no pintava del tot malament. I si va evaïr Russia a l'Hivern amb el seus soldats sense dur l'equipació de roba necessaria per suportar el gèli fred rus, és degut a que segons la teoria del gel i el foc dels pseudo alquimistes qye l'assesoraven aquell hivern a Rússia havia de ser molt suau, i se li congelaven el soldats quan anaven a pixar!
ResponEliminaUn apunt d'alçada sobre dos personatges d'alçada moral més aviat escasa.
ResponEliminaEls mecanismes en virtut dels quals un sàtrapa es capaç de fer-se obeir per una camarilla i, a través de la camarilla, per tot un poble, ens porten a un dels aspectes més foscos de la naturalesa humana. El terror i la por son més forts que els cadenes més fortes. De vegades, però, l'aleteig d'una papallona pot desencadenar un huracà...
ResponEliminaUna diferencia entre la gloria de uno y de otro es que Franco para llegar al poder tuvo que dar un golpe de estado y asesinar a sus compañeros (Mola) o quitarles responsabilidades (Yagüe). Hitler asumió el poder después de una elecciones "democráticas" y fruto del voto de muchos alemanes, cansados de una inflación hiperacelerada, de necesidades, de un Tratado de Versalles demasiado revanchista que impuso unas condiciones a un pueblo prácticamente inalcanzables. Una barra de pan podía costar 200 millones de marcos.
ResponEliminaEl partido nazi, era una verdadera maquina de captar adeptos, estética, música, comunicación una verdadera estrategia de marketing que tuvo unos resultados espectaculares.
Comparar el Ejercito Alemán con el Español, es con perdón una autentica gilipollez, el ejercito alemán desde un punto de vista militar fue el mejor ejercito de la II Guerra Mundial y perdió la guerra por falta de recursos en aviación, con al llegada de EEUU.
La Operacion Barbaroja, estaba basada en la velocidad de ocupación, no en una batalla prolongada y ese fue su fracaso, pero no hay que olvidarse como se ocupo Francia, con rapidez y eficacia. A toro pasado, se torea bien...
Sin embargo el Ejercito español, no era más que la cuadrilla de "Pancho Villa", donde la disciplina se confundia con el servilismo, donde los señoritos ocupaban puestos sin merecerlo, un ejercito más que atrasado, retrasado, más que una defensa para un país era una tara, compararlo con la Infanteria o la Aviacion alemanas no tiene lugar.
Hitler y Franco fueron dos personajes muy diferentes y no conozco tanto su biografía y psicología como sus hechos. Los dos fueron lacras, pero las formas de uno y otro no fueron iguales... perdón por el rollo...
Francesc,
ResponEliminaHi ha constància que Hitler creia en auguris astrològics i d’altres coses semblants, però se’m fa estrany que tota una maquinaria ben engreixada i jerarquitzada com era la Werhmacht - que no s’ha de confondre amb les milícies polítiques de les SS- passés per alt un problema logístic com aquest. Penso, que donada la seva experiència en la Blitzkrieg, o guerra llampec, van comptar que conquerir la Unió Soviètica seria un passeig, i es van alentir per seriosos problemes de subministrament per causa de les grans distàncies i la manca d’infraestructures que comptaven resoldre més facilment. Al hivern es congelaven, però a l’estiu s’encallaven per camins polsosos o enfangats. Aquests problemes van ser augmentats per la estratègia russa de ‘terra cremada’ que no els permetia aprofitar els subministres del país. Aquesta va ser la mateixa estratègia que van fer servir quan els va envair Napoleó.
Òscar,
ResponEliminaBen cert: l'alçada moral d'aquesy parell de dictadors era ben escasa.
Gràcies per comentar.
Brian,
ResponEliminaNo voldria simplificar les coses ni la complexitat psicològica dels personatges, però ja deus conèixer que a casa nostra es diu que en política ‘és més habitual que la gent segueixi un boig que a un savi’...I d’exemples en tenim un fotimer.
Temujin,
ResponEliminaHas elaborado un detallado resumen, tanto de las notorias diferencias entre los dos dictadores y su entorno sociológico, militar y político.
Coincido en tu lectura de la historia i los azares de la guerra, que los alemanes perdieron por tener que atender demasiados frentes a la vez, sin poder seguir el ritmo industrial de los USA, tanto en logística armamentística como en equipo y suministros básicos.
Como habrás observado en mi entrada sólo pretendo apuntar las coincidencias psicológicas que pueden conducir a una personalidad mediocre, con notorios problemas psicológicos, a ser aupada a las más altas cotas del poder y que en el caso de ambos dictadores hay curiosas coincidencias que les acercan.
Por otro lado, en cuanto a las intrigas parta alcanzar el poder, es bien cierto que a Hitler le aupó una clase media frustrada y ansiosa de recuperar su estatus, cuando a Franco lo hizo una caduca oligarquía heredera del pensamiento anterior al de la Ilustración y un ejército andrajoso y anticuado, con un embotellamiento en el escalafón – había más jefes y oficiales que soldados- fruto de la pésima política de ascensos por méritos de guerra de las campañas coloniales, pero no debemos olvidar la serie de intrigas que se gestaron durante las épocas previas al ascenso al poder del fhürer i como ejemplo cuando ordenó asesinar a Röhm y a sus S.A. (grupos de acción directa) el verano del 1934, presuntamente por haber adquirido demasiado poder en virtud de sus acciones violentas.
Todo es muy oscuro y detrás hay esas masas anónimas que somos llevadas por los vientos de los que quieren dirigirnos, y en muchos casos, como los que nos ocupan, por auténticos psicóticos.
Saludos.