dijous, 17 de març del 2011

La picada perfecta.

Pintura de Gabriel Nieto

 Microconte a iniciativa de Tumateix pel Joc de Sant Jordi 2011.

Picar amorosament, amb mà de morter acaronada suaument i amb  vigor, ametlles, galeta, alls, pinyons i julivert, deixant-se dur, amb galanor d’ànima evanescent, com les descrites pel  Dant Alighieri.
Quan la fosforescència dels ulls diu que ja s’hi val, dipositar la picada, amorosament, al xup-xup del conillet que s’està rostint.       


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

21 comentaris:

  1. Lluís Bosch17 de març del 2011, a les 9:30

    He entrat pensant que llegiria un tractat sobre mosquits, i trobo aquesta incursió breu però sucosa al món de la literatura eròtico-gastronòmica. Ara m'han vingut ganes de ossegar una orella.

    ResponElimina
  2. El porquet17 de març del 2011, a les 9:36

    Conillets rostint... lladre!

    ResponElimina
  3. Alberich17 de març del 2011, a les 9:51

    Lluís,
    Ja veus que es tracta de picades eròtic, gastronòmiques sexuals, que també poden precisar d’un antihistamínic, o d'un protector, com les dels mosquits.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Alberich17 de març del 2011, a les 9:53

    El porquet,
    Ai amb aquestes metàfores que fan pensar malament...Pensa malament i no erraràs, deien les iaies ;-)
    Salut.

    ResponElimina
  5. Anònim17 de març del 2011, a les 10:12

    Caram! Quina delicadesa i quina subtilitat! Això de la picada és una cosa ben nostrada!

    ResponElimina
  6. Alberich17 de març del 2011, a les 10:31

    Tirantlobloc,
    La picada és tan subtil com els seus mateixos ingredients, potser amb la pinzellada popular, mes ordinària i agressiva de l’all, talment les calces d’una pubilla. I és garantia d’una cuina excel•lent, com és la mediterrània...
    Salut.

    ResponElimina
  7. D.F.17 de març del 2011, a les 12:19

    ¿Oryctolagus cuniculus o cunilingus?

    ResponElimina
  8. Alberich17 de març del 2011, a les 13:37

    Temujin,
    En cuestiones de cunicultura, siempre a gusto del consumidor.

    ResponElimina
  9. Mr. Aris17 de març del 2011, a les 17:37

    m'agradat tot però en especial el xup xup! (t'has ficsat que només hi han comentaris de mascles?)

    ResponElimina
  10. Clidice17 de març del 2011, a les 18:19

    Serà, Aris, perquè a les femelles ens cal la recepta de la brandada ;)

    ResponElimina
  11. Francesc Puigcarbó17 de març del 2011, a les 19:13

    Bona cuina!

    ResponElimina
  12. Alberich17 de març del 2011, a les 19:30

    Aris,
    Si,tot i que la cuina no es patrimoni de cap sexe en especial.
    Salut i bona cuina!

    ResponElimina
  13. Alberich17 de març del 2011, a les 19:37

    Clidice,
    Entra al blog de Tumateix i fer-nos l’honor de deixar-hi una bona recepta de brandada pel nostre coneixement, Vaaaa ! ;-)
    http://tumateix-llibres.blogspot.com/2011/03/joc-de-sant-jordi-2011.html

    ResponElimina
  14. Alberich17 de març del 2011, a les 19:40

    Francesc,
    És un microconte col•lectiu, que ha de conjugar cuinar, erotisme i posar el nom d’un autor literari en 50 paraules. La cosa no dóna per més.
    Salut.

    ResponElimina
  15. Vicicle17 de març del 2011, a les 22:38

    Aquesta "picaeta" no és apta per a xiquets. Massa picant, no? Molt bona, Ramon.

    ResponElimina
  16. miquel18 de març del 2011, a les 0:59

    Aquest sí que és un microconte amb sabor :-)

    ResponElimina
  17. Mr. Aris18 de març del 2011, a les 10:05

    ui, ja no puc dir que només siguem mascles... :)

    ResponElimina
  18. Alberich18 de març del 2011, a les 10:53

    Vicicle,
    És una “picaeta” per donar-li un punt de color al conill rostit.
    La picada és una especialitat gastronòmica del mediterrani.
    Salut.

    ResponElimina
  19. Alberich18 de març del 2011, a les 10:54

    Pere,
    És el que li deia abans a en Vicicle :)

    ResponElimina
  20. Alberich18 de març del 2011, a les 10:56

    Aris,
    No. A veure si la Cli ens fa conèixer la seva recepta de brandada...:)

    ResponElimina
  21. Clidice18 de març del 2011, a les 10:59

    ui, no, Ramon, que tinc la mà de morter a ca'l mecànic ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Cercar en aquest blog