“El Camp de la Sang” de Sabadell.

A un centenar escassos de metres de la Plaça de Sant Jaume de Sabadell, on vaig viure-hi els primers vint i poc anys de la meva vida, hi ha l’edifici del Mercat Municipal, supèrbia i original obra arquitectònica d’en Josep Renom, coronada per una cúpula florentina la mar d’escaient.

Com la majoria de les coses d’aquest món, bastides damunt de runes, batalles i malvestats vàries, aquest mercat va ser construït  l’any 1927 damunt d’un descampat que se’n deia “El Camp de la Sang”.

De la meva infantesa recordo que l’àvia ens ho explicava, dient que allà mateix hom hi executava els condemnats a mort, la qual cosa excitava la meva imaginació infantil i el passar per allà em produïa una mena de malastrugança,  especialment els migdies del diumenge, quan la mare m’enviava a comprar gel als baixos del dit mercat,  per posar a la nevera (no elèctrica) que fa cinquanta anys s’emprava,.

Calia baixar unes escales i fer una mica de cua en un soterrani gèlid i humit, davant d’una maquinota infernal, que anava traient unes barres de gel i que un operari tallava en cubs regulars de pam i mig, més o menys, amb una serra, el soroll de la qual perforava el cervell. Uns homes amb guants i bata de cuir es movien com dimonis d’un infern gèlid, traginant les enormes i fredes barres.  La finalitat de la “fàbrica” de gel era bàsicament proveir les parades de peix i cobrir d’altres necessitats del mercat, però els diumenges, que la plaça tancava, s’obria al públic. De dilluns a dissabte, un tal Pagàn amb un carro i un cavall, anaven fent el subministrament, venent-lo pels carrers, deixant un regalim d’aigua fresca per on passava.

En aquell escenari i en baixar i pujar les escales del soterrani, era el lloc idoni  per tal de què la meva imaginació excitada evoqués  els desgraciats que en la meva fantasia veia pujar al patíbul, on serien penjats, cremats, decapitats o esquarterats. Aquell lloc de malastruga em neguitejava i  procurava sortir-ne el més ràpidament que podia, llastrat amb la carrega feixuga de la galleda amb el tros de gel i les meves suggestions.

Més endavant vaig tenir accés a informació fidedigna del perquè del descampat on hi ha el Mercat Central se’n deia “El Camp de la Sang”.

Era el juny del  1855, una vegada acabada la  Guerra dels Matiners, quan a la comarca del Vallès  hi va haver una nova temptativa d’aixecament carlí. Nombroses partides encara actuaven, sense rendir-se, practicant el pillatge. En Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, va aplegar al seu voltant uns quants fervorosos de la causa. Alguns pocs sabadellencs, partidaris del carlisme en una ciutat eminentment republicana, van intentar adherir-s’hi  i ajudar la partida que es formava, però no ho pogueren fer, doncs el grup fou capturat per les tropes del “Regimiento de Soria” de guarnició a Sabadell. El Capità General de Catalunya, en Zapatero i Navas havia donat ordre de que tots els que es trobessin amb les armes a la mà fossin afusellats a les vint-i-quatre hores, per la qual cosa fou instruïda ràpidament la sumària i els detinguts van ser culpats i condemnats a mort.

Entre els reus hi havia un noi de dinou anys, un  tal Jaume Casanovas, que només feia que plorar la seva dissort. Les autoritats i els veïns, condolguts, anaren a Barcelona per demanar l’indult  del noi, el qual fou concedit, però arribà una hora tard, quan ja l’havien afusellat.  

El dia 2 de juliol de 1855, al posteriorment denominat  “Camp de la Sang”, hi afusellaren:

• Pere Vila Cirera, pare caputxí, fill de Sarrià, de 48 anys.
• Jaume Casanovas, minaire de Sarrià, de 19 anys.
• Benet Lluís Comes, paleta, de 29 anys.
• Llorenç Corbella, paleta, de Sant Feliu del Llobregat, de 36 anys.

L’endemà, dia 3 de juliol, afusellaren a tres restants:

• Ramon Tudó Boada, pagès, de Pont d’Armentera, de 35 anys.
• Francesc Arqué Bardina, carreter, d’Arbeca, de 39 anys.
• Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, d’Aldearubia (Salamanca) de 39 anys.

No hi consta cap altra execució ni malvestat al lloc indicat, per la qual cosa la majoria dels fantasmes de penjats i esquarterats, fruit de la meva imaginació, s’han fet fonedissos i penso que d’estar més informada l’àvia, de petit me’ls hagués pogut estalviar.

  

Documentació treta de:

“Elements d’Història de Sabadell” Miquel Carreras Costajussà. Edicions de la Comissió de Cultura. 1932.

“Sabadell del meu Record” Marian Burgués. Joan Sallent, Impressor. 1929. 

Goya,. Detall de "Fusilamientos del 3 de Mayo"