El drac de Sant Llorenç del Munt.

Sant Llorenç del Munt.

Entre el Vallès i el Bages s’alça imponent el massís de Sant Llorenç del Munt a la Serralada prelitoral catalana. Aquestes muntanyes, amb vestigis de població prehistòrica i amb constància de força ocupació a l’alta edat mitja per la perillositat que implicaven les incursions sarraïnes a la plana, conserven un munt de llegendes i d’històries, transmeses per via oral i que han arribat als nostres dies de manera més o menys esbiaixada.

Una d’elles és la llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt, que Mossèn Antoni  Vergés i Mirassó (1832-1874) va transcriure en un llibre (« Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider”).

El resum de la llegenda és que els sarraïns portaren d’Àfrica un cadell d’una bèstia monstruosa, que criaren dins una fosca caverna a prop de l'ermita de Santa Agnès. Aquest drac tenia el cos com el d’un bou,  bec, ungles, ales i volava com un ocell de rapinya. S’alimentava de bestiar i de carn humana i la gent atemorida l’anomenava Brivia. Desprès de moltes malvestats i d’un intent fallit d’un cavaller anomenat Spes, "expert en dracs per haver estat a l'Àfrica" que amb una host d’almogàvers li feu front, sortint-ne tots nafrats o morts, el Comte de Barcelona Guifré el Pelós decidí acabar amb la Brivia, la qual cosa aconseguí desprès d’un desigual combat. La bestia agonitzant feu una darrera volada per anar a morir al cim del turó del  Puig de la Creu, damunt mateix de Castellar.

Durant molts anys es conservaren ossos gegantins presumptament de l’esquelet de la estranya bestia. El viatger Francisco de Zamora, que el 1768 va visitar la muntanya i va escriure un llibre cabdal per entendre la geografia i els costums de la Catalunya de l’època, en fa esment “...se guarda un grandísimo hueso que tiene le figura de una costilla y pretenden que era del referido dragón...”  Un fragment encara se’n conserva avui a la masia de Can Pobla en mans de la Diputació de Barcelona. Científics que l’han vist i  estudiat afirmen que es tracta d’un tros de costella de balena.

Mossén Vergés, que va ser impulsor de la restauració del monestir que encapçala la muntanya, va creure fermament que la dita costella de balena era la del mític drac i segons va deixar escrit, fent les obres de restauració varen descobrir-ne més, malauradament perdudes pel seu estudi: explica que van trobar   “...un fragment de crani  d’horrible rèptil (...) junt amb altres ossos del mateix que es destruïren per poca precaució dels mestres de cases al derribar lo cor, a on en secret lo dipositaren los monjos que el feren construir ... ”

       

La pervivència de la tradició i les llegendes no són incompatibles amb el coneixement i la ciència, sempre que es faci una adequada separació entre veritat i ficció.

Malauradament hi havia èpoques que la confusió era palesa i amb bona o mala fe, moltes proves cabdals per la investigació han estat furtades a la paleontologia, a l’arqueologia i a la història amb la deixadesa dels ignorant o la malintencionada voluntat de fer desapareixer elements que no quadraven amb l’estretor de mires dels coneixements oficials de l’època.  

Monestir de Sant Llorenç del Munt