A la ciutat holandesa d’Amsterdam, hom pot visitar la rebotiga de la casa on s’hi va amagar la família de l’Anna Frank, una adolescent jueva que va morir al camp de Berger-Belsen i va deixat escrit un emotiu diari on explica les seves sensacions dels més de dos anys que van estar reclosos i van restar amagats fins que els nazis els van localitzar, de ben segur fruit d’una delació.
Fa uns anys vaig visitar l’amagatall on havia estat reclosa l’Anna Frank i la seva família. Era un espai fosc i claustrofòbic, on aquella gent va restar amagada dels seus possibles botxins i que avui ha esdevingut un dels museus més visitats de la ciutat neerlandesa.
Una de les coses que em van cridar l’atenció va ser una petita finestra, on la petita Anna s’havia d’enfilar, ja de negra nit, i d’allà podia albirar un petit rectangle de cel i la silueta d’una part de les torres de la catedral. Era fàcil imaginar la il·lusió i el somnis de la noia intentant albirar el pas d’uns ocells i fantasiejant amb les formes dels núvols.
Avui a la Cerdanya hi fa un dia rúfol que amenaça neu. Des de la finestra de la meva cambra es poden veure els cims de La Masella amb la Tosa d’Alp blanca.al capdamunt.
Penso en la immensa fortuna que tinc de poder sortir i respirar l’aire fresc, sense la por que em vegi cap veí i em denunciï a cap Gestapo, i poder posar-me a caminar camins enllà i pujar els cims nevats, sense cap mena de restricció que no sigui la que els propis fantasmes i les pors als fenòmens del medi natural m’imposin.
Vaig a donar un tomb per les ribes del Segre- anuncio.
Abriga’t, que fa fred i comença a nevar- respon la companya.
Si dona, no pateixis. No hi ha nazis a l’horitzó- se’m escapa dir.
Què dius?.
Res: coses meves.
Sovint no sabem apreciar la llibertat de la que gaudim, aquest senzill comentari molt ben lligat ens ho recorda.
ResponEliminaBona estada a la Cerdanya
Em posa la pell de gallina, intentar entendre l'angoixa d'aquesta criatura que com milers d'altres van passar per aquest tràngol.
ResponEliminaEl simple exercici de fer-ho, fa apreciar sobtadament, allò que gaudim de manera inadvertida, cada dia: la llibertad.
Feliç estada. Gaudeix-la :-)
I nostres!
ResponEliminaYo estuve, al lado de Munich, en un campo de concentración se llamaba Dachau creo recordar, la visión de las barracas, como dormían apilados como ganado o como piezas de recambio en estanterías me hizo reflexionar... ¿como algunos hombres pudieron colaborar a hacer eso y como otros muchos se lo permitieron?
ResponEliminaEn sus barracas reconstruidas todavía persiste el olor a miedo y muerte, creo que se quedo ahi en ese campo y que permanecerá durante mucho tiempo.
La libertad de pensamiento, sin embargo, creo que sobrevivió incluso dentro de esas cárceles y fue esa libertad, la que dio fuerzas a los supervivientes.
El otro día estuve escuchando discursos de Hitler antes de la guerra, ¿como cambio un país tanto en seis años?...
Ahora están intentando colocarnos por "nuestro bien", "gestapos electrónicas", muchas veces pienso que son más peligrosos algunos gobiernos que algunos terroristas.
Penso que ens hem d'aferrar a la llibertat de sortir a estirar les cames quan ens abelleixi, sembla que és massa fàcil de perdre-la.
ResponEliminaL'Anna FranK.
ResponEliminaUn tema que m'ha importat molt... i encara m'importa, em preocupa i moltes coses més.
Bonic record per ella i per tots el que van morir.
Un moment que vaig a buscar una cosa... M'he documentat molt sobre aquest tema. Si trobes aquest llibre, no sé, t'agrairia que m'ho diguessis "IBM y el Holocausto". Autor: Edwin Black. Ed. Atlantida. De cop el van retirar del mercat.
Quan el vaig llegir em vaig quedar de pedra. S'han dit i escrit una infinitat de coses sobre això però per a mi, aquesta, va ser de les fortes. Igual que em va pàssar quan vaig llegir que l'inventor dels forns crematoris estava disgustat perquè ell no es va fer famós ni conegut com Hitler per haver inventat una cosa que crema a un ritme de mort...
Emotiu apunt. Heus ací que prenguem com a privilegi el que deuria ser la normalitat dels homes i les dones. Curiosa coincidència amb Amsterdam. Salut.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaDels tres valors que va posar-se com a lema la Revolució Francesa , de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, la menys desenvolupada –potser la més difícil d’assolir- ha estat el de la Llibertat.
La meva maleta,
ResponEliminaCarme: sovint se’ns fa difícil valorar allò que tenim. Per la Cerdanya avui hom pot anar d’una banda a l’altra de frontera sense cap impediment. Hi ha un camí de carro que va d’Age a la Guingueta d’Ix ( Bourg Madame segons els francesos) on encara hi ha els destenyits cartells que encara prohibeixen el pas indicant que és la frontera. Ja no s’hi veu el xarol dels civils ni el quepis rodó dels gendarmes. No te’n adones i ets comprant el pa i el ‘fromage’ a una petita botiga on una ‘madame’ et parla en català i francès. No fa pas tants anys tot eren controls i escorcolls per fer el que els ocells feien amb total llibertat.
Joan,
ResponEliminaBen cert: no són coses meves, són coses de tots, sense excepció.
Salut.
Temuin,
ResponEliminaA menudo le damos la culpa a los países. Ni Rusia era culpable, como decía Serrano Súñer, ni lo fué Alemania. Se hace dificil pensar que el país de la Razón, la que ha dado más 'outputs'al moderno Conocimiento se dejara llevar por la banda de exaltados del nazismo populista, sin conocer la fuerte decepción a la que estaba sometida la clase media alemana, que hizo oidos sordos y ojos ciegos a los que prometieron llevarles a las cimas del bienestar antaño soñado. La sociología que acompañaba al fascismo y al nazismo no es ajena a la nuestra, la del occidente desarrollado: Nuestro bienestar menguante se acomoda en la gran miseria de un tercer mundo explotado en el que empieza a amanecer. Se auguran tiempos de ajustes y de odios entre pueblos, como siempre ha sido en la Historia.
Saludos.
Clidice,
ResponEliminaUna de les coses per les que val la pena posar-se ‘farruco’ és aquesta llibertat per poder estirar les cames per qualsevol indret del món, sense que hi hagi ‘gurus’ que ens portin de la mà ni líders més o menys carismàtics que ens diguin cap a on hem d’encaminar-nos.
Salut. .
Mortadel•la,
ResponEliminaHavia sentit a parlar del llibre d’en Edwin Black i de les beceroles de la informàtica i el nazisme, però no el tinc localitzat i no m’estranya que desaparegués del mercat– les noves tecnologies solen tenir com a objectiu una finalitat militar i moltes de les coses que ens semblen quotidianes tenen un antecedent d’utilització bèl•lica, tals com el microones, el GPS, i per descomptat la informàtica- I no és exclusiu d’uns o dels altres. Si es parla molt dels alemanys i els jueus- sovint s’obliden els milions de gitanos, eslaus, dissidents alemanys, exiliats espanyols que formen part de l’holocaust- també es pot parlar dels americans i els japonesos, i fins i tot de l’internament de centenars de mils d’alemanys- pels aliats acabada la guerra, la majoria soldats de lleva, que es van passar anys sotmesos a un règim alimentari de mínims i que molts van morir d’inanició. Un dels llibres que fa referència a aquestes coses és el “Tot pelant la ceba” d’en Günter Grass. Edicions 62, col•lecció El balancí.
Salut.
Vicicle,
ResponEliminaEl museu de la “Casa d’Anna Frank” al bell mig de la que penso és la ciutat més tolerant del món, com és Amsterdam no deixa de ser d’un contrast aclaparant. Potser el mateix museu situat en un altre àmbit no ressaltaria tant, ni permetria veure l’horror de les petites coses, engolides per la Gran Tragèdia que tot ho emmascara. Aquella finestra per on de nits, per què no la veiessin els veïns, servia a l’Anna Frank per somniar, no tindria el mateix impacte al Bronx, a las ‘faveles’ de Rio o a un barri de Capetown.
Quin gran valor és el de la Llibertat.
Salut.
Poder gaudir d'aquests paisatges ceretans, i fer-ho amb temps, ganes i estabilitat per a gaudir-los és un luxe, un autèntic tresor.
ResponElimina