Coses de l’ensenyament dels nostres rebesavis.

Goya. "La letra con sangre entra "

Quan ens mirem les coses del passat, sovint tendim a fer-ho en clau de present. Per exemple, quan es parla d’algun tema en concret ens pot semblar que sempre les coses han estat previstes i regulades tal com es fa avui dia. La dependència de la regulació de l’Estat de moltes de les coses que avui entenem són de competència pública, com la sanitat o l’ensenyament, no havien estat en mans administratives fins que van anar calant les idees del constitucionalisme i la noció d’estat democràtic de dret que avui són hegemòniques a Occident, amb el que eufemísticament se’n diu Estat del Benestar, fonamentat amb la industrialització i la utilització, sovint basada en una inèrcia d’uns hàbits d’explotació colonial, d’uns béns i uns materials bàsics pel seu bon funcionament.

El segle XVIII encara érem a les beceroles de tot això i hi havia uns sistemes de vida molt diferents dels que avui ens semblen inalienables.

Per exemple: no hi havia ensenyament públic, i qui marcava les pautes eren els propis ensenyants ( generalment clergues ) i els pares ( notables i benestants), de manera contractual. La majoria de la població era illetrada i no tenia cap mena d’accés a la formació.

En aquest context, el metge i  secretari de l’Ajuntament de Sabadell i arxiver municipal, en Bosch i Cardellach (1758-1829) ens deixa un testimoni prou revelador de com anava el tema  de la formació a Sabadell a les acaballes del segle XVIII: 

“Dia 30 de novembre de  1795

Alguns indivíduos que tenian fills a la ensenyansa de Gramàtica del Rvt. Miquel Pagés, estant mal contents de sas repetidas, llargas i al parèixer voluntàrias ausèncias de esta vila (...) projectaren fer venir un mestre que ensenyàs a sos fills i a altres de particulars (...) Isqueren vàrios pretendents (...) però la major part desitjaban al Dr. Ferreol Gasset pbre, natural de Cervera (...) se firmà acte de conveni ab aquesta fecha (...) i fou ab los pactes següents:

1. La escola serà de primeres lletres, llegir, escriure, aritmètica, gramàtica llatina i bons costums.
2. Un sol mestre ensenyarà lo necessari per estas ciències. L’aula serà en sa casa.
3. L’ensenyança serà ab los llibres i mètodo corrent. Los que hajan comensat la gramàtica continuaran amb los llibres comensats.
4. Diàriament s’ensenyarà doctrina cristiana, ajudar a missa, misteris del rosari i bons costums.
5. Tres hores d’aula tindrà cada dematí i altras tantas en la tarde, en los dias no festius. En los de festa llevada sols dos horas, o en lo dematí o tarde.
6. Seran festius tots los dias en què no se pot treballar, 8 dies per Nadal, 3 per Carnastoltas, primer dia de Quaresma, dimecres sant a la tarde, tot lo dijous, divendes i dissapte sants, lo dia després de Sant Feliu, lo de morts i lo del sant del nom del mestre.
7. Cuydarà de què una vegada al mes vajan los deixebles a confessar y combregar, i en los dias de festa als oficis divinos.
8. Los deixebles en la aula sols seran 30, i podran ser fins 35 si alguna criatura xica dels contribuents arriba a edat d'aprèndrer las primeras lletras.  .
9. Ni fóra ni dins la aula may podrà ensenyar a altres. Tots deuran ser fills o domèstichs dels contribuents i a llibertat de estos.
10. Podrà ensenyar ademés 4 criaturas de fora vila i terme ab la gratificació a son favor.
11. També podrà enseyar a altres domèstichs dels contribuents ab la gratificació a son favor.
12. Lo salari per dits 30 o 35 deixebles de l’aula serà de 300 lliuras i casa franca, pagant per mensualitats anticipadas.
13. Per la paga seran obligats tots los contribuents. Lo mestre sols cobrarà d’un clavari, a qui podrà proposar las dificultats tinga en la aula.
14. La obligació serà mútua i sols per 3 anys desde 1 de janer de 1796.
15. Si lo mestre està malalts no molt més de un mes, cobrarà com si estigués bo.Si la malaltia és habitual cesarà la obligació.
16. Tambè cesarà no observant-se la contracta.
17. Los contribuents estaran de evicció per la contracta, durant la quan trauran indemne al mestre de tota dificultat sobre la existència de la aula ”