.
Ahir vaig passar pel blog d’en Vicicle per comentar la seva entrada relativa a la prohibició de la senyal de TV3, i vaig recomanar-li -amb un agosarament més fruit del convenciment que de la possesió de la veritat- cosa que faig extensiva a la resta de Valencians, que vagin a votar en consciència i botin la patuleia corrupta i prepotent que els llença cortines de fum com l’anticatalanisme per tapar les seves ferums insuportables.
Amb el mateix agosarament, sé que perdent-se TV3, més que una meravella de la televisió, es perdran l’alienable dret a escollir i s’hauran d’empassar la voluntat arbitrària d’aquella gent tan desacreditada que es pretén perpetuar en el llot de la seva pròpia corrupció.
Li deia que no atengués els cants de sirena que els partidaris d’un cert pragmatisme unionista solen emprar:”Es preferible ser cola de león que cabeza de ratón”, diuen amb la llengua de l’imperi.
Jo els dic que no atenguin aquests cants de sirena i actuïn en consciència, doncs albirant l’horitzó no s’hi veuen lleons, nomes hienes, i les d’aquesta espècie carronyaire solen ser bestioles escuades de mena.
Una de les impressions que trec de tota aquesta trista història és que encara vivim en aquell país surrealista. El govern de València -més corrupte que d'altres, però no en exclusiva- funciona en part per la passivitat de la resta. Vull dir que a tothom li va una mica bé, això. La cortina de fum es dóna allà, però aquí també. Ahir van canviar els fiscals del cas Millet, per anar passant temps.
ResponEliminaLluís,
ResponEliminaTens raó i que a cada terra es fa sa guerra. Ells tenen la seva ferum i nosaltres la nostra, però aquesta inveterada costum d’anar tapant els forats – els d’allà i els d’aquí- atiant les fòbies i les filies del fons de les vísceres de tots plegats, em sembla el recurs més roí i la demagògia més arcaica- la que ha portat a enfrontar gent contra gent i països contra països, i potser ja n’hi ha prou d’aquests color.
Salut.
No crec que Vicicle necessiti cap recomanació, i els que la necessiten no et llegiran. És la trista paradoxa dels diàlegs de sords o de la prèdica del desert.
ResponEliminaMassa hiena amb ganes de sang al front meridional.
ResponEliminaForts i ferms i dempeus!
Així és, Alberich
ResponEliminamonten aquest pollastre per tapar-se les vergonyes.
La qüestió és, no hi ha mecanismes democràtics per impedir aquest femer?
bon cap de setmana
Com ets Ramón, Francisco Camps ho fa pel nostre bé, perquè ens estalviem diners en traduïr TV3 al Valencià.
ResponEliminam'agradaria equivocar-me però em sembla que el Francisco Camps el va votar bastanta gent...estaria bé que s'ho repensesin i no el votessin més...però qui sap...
ResponEliminaRamon, gràcies pel teu interès, pels teus consells i per l'enllaç. Com molt bé heu dit, el problema és plural. És cert que a Camps el va votar molta gent, també ho varen fer amb Hitler. Les urnes no sempre ho encerten. I és que pensar, costa, i molt. València és una terra amb un complex d'inferioritat majúscul, que ve de segles. I el que ho sap, té les claus per a la manipulació més grollera. No pretenc resumir en quatre paraules el nostre desencís atàvic. Els valencians tenim ben poc de que sentir-nos orgullosos, perquè allò que podria ser considerat com a font de dignitat i orgull es va dilapidant des de fa anys i panys per a posar el cul en Madrid, única aspiració de la burgesia benestant i "cateta" d'aquesta terra malbaratada. I quan un tipus fa veure que s'enfronta amb el poder central, o que té veu a Madrid, arrasa. És la figura del "senyoret". Perquè els socialistes valencians, des del nefast Lerma no ha fet més que acatar ordres i mut. Perdona l'extensió. Salut i gràcies.
ResponEliminaBrian,
ResponEliminaÉs descoratjador. Parlar pels convençuts només serveix per desfogar les ires, i fer-ho al desert és per rebre el ressò de les teves pròpies paraules.
El porquet.
Les especies carronyaires no aturen ni respecten res.
Gregori Samsa.
Precisament fan servir les mil i una connexions del dret administratiu per complir amb els seus objectius.
Francesc,
És ben cert: el món és ple de benintencionats que només pensen en els nostres interessos: les traduccions simultànies del senat són caríssimes i las diferències entre valencià i català, insalvables. No has vist mai la esperpèntica publicació d’una norma al BOE, primer en català, i desprès en valencià? En el meu món professional n’havia llegit unes quantes i sentia vergonya aliena: Reproduir sis títols, i no menys de quaranta articles, per mitja dotzena de variants col•loquials, que tant se’n dóna que es diguin com a munt que com a avall. Seria tan absurd com fer versions diferents del català xava de Barcelona, amb el Gironí del ‘poc que te crec’ o de les variants occidentals de les terres de Lleida i Tarragona...De bojos, vaja!.
Aris,
És cert que el va votar molta gent. Hi ha dues Valències i una relació d’amor i odi, que entenc que és fruit de molts anys d’atiar els pros i els contres tòpics que sempre hi ha entre les comunitats. La manipulació dels prejudicis entre els pobles ha estat el virus més sanguinolent de la història de la humanitat.
Vicicle,
Molt lluny de donar consells a ningú, i més quan opino que no hi ha mai veritats absolutes i tot prové de causes i efectes que no són a l’abast de les nostres possibilitats.
Crec que en fas una diagnosis molt encertada, i els mateixos ‘tics’ els trobem arreu.
La gent ens venem la dignitat per un plat de llenties i si és possible amb segona vivenda i auto d’alta gamma inclosos, molt millor.
Gràcies per comentar.