Passejant per Puigcerdà, el passat diumenge vaig veure a una botiga un curiós cartell promogut per una sèrie d’entitats agrupades sota el lema “Operació Cabrinetty” que cridava a la recuperació del monument al Brigadier Josep Cabrinetty i Cladera, heroi i defensor de la vila quan el setge dels carlins la Setmana Santa del 1873,.
Aquest monument havia estat a la Plaça Major, del 1880 fins el 1936, que va ser enderrocat per les hosts de l’anarquista “Consell de la Cerdanya” dirigit per l’Antonio Martín Escudero, dit “El Cojo de Màlaga”.
En Josep Cabrinetty i Cladera va ser un prestigiós militar lliberal que va fer front a les host carlines d’en Savalls i va morir a Alpens, el 9 de juliol del 1873, d’una manera bastant confusa ( hom diu que el van abatre per l’esquena els seus propis soldats) quan els carlins li havien parat una emboscada a la vila osonenca.
Puigcerdà, per la seva posició fronterera, ha estat clau en la majoria dels conflictes bèl·lics que han assotat la nostra terra, ja siguin les carlinades, com la darrera contesa civil del 1936-1939, per la qual cosa, la Setmana Santa del 1873 la plaça va ser atacada per una host composta per més d’un miler de carlins. Les forces lliberals de Puigcerdà, d’uns tres-cents soldats, reforçats per la gairebé totalitat de la població, els van fer front. Quan ja les coses anaven maldades, va arribar el Brigadier Cabrinetty ( un militar de carrera mallorquí que l’havien nomenat comandant general de la província de Lleida) amb la seva columna, foragitant les forces assaltants, per la qual cosa l’Ajuntament de Puigcerdà li mostrà el seu agraïment i el 1880, set anys més tard, i li varen erigir un monument.
Em faig ressò de la iniciativa, amb el sentiment paradoxal de saber que en aquest caïnita país nostre estem condemnats permanentment a erigir i a enderrocar els monuments. Personalment penso que és bo que es mantinguin, per tal de preservar la memòria dels fets, doncs la Història no s’esborra enderrocant símbols ni mirant cap un altre costat.
Permetem que els herois, siguin del costat que siguin, segueixin ocupant els seus espais en el temps i a les places dels nostres pobles i seguim il·lustrant la gent amb els fets i els errors que els uns i els altres han comès, amb l’ànim didàctic d’evitar-los en el futur.
Als herois representants en bronze, pedra o marbre, a la fi, ja siguin mereixedors de la nostra simpatia o no, els acabem condemnant a acollir la fauna ornitològica de la plaça o del parc on rauen, que no tenen cap mania en deixar-los ben galdosos.
Les il·lustracions d’aquesta entrada les he manllevat (espero que no els sàpiga greu) del blog “Operació Cabrinetty”.
No hi tinc gaire tirada a la cosa dels monuments, que, habitualment, em semblen sobrers, tots. El que si que em sembla és que ens cal una revisió de la nostra història a fons. Vaja, que no faria nosa, per tal d'anar perdent alguns tòpics força superficials.
ResponEliminaClidice,
ResponEliminaEstic molt d’acord amb tu en quan a la revisió de la història, que sempre es veu sota prismes subjectius o sectaris. En quan als monuments, potser deixar-los com estan, amb explicacions coherents del que representen, i prou d’erigir-ne de nous.
Salut.
A la plaça Cabrinetty de Puigcerdà he passat molts estius i no tenia ni idea de qui era. M'agraden molt aquestes entrades que fas d'història. Supera qualsevol relat que et puguis imaginar. Jo també penso que tindriem que fer com alemania, que tenen el monument, però amb l'explicació al costat amb forma de placa o forma part de les rutes històriques que fan explicant-te sobre les atrocitats del Reich.
ResponEliminaInteresant..
ResponEliminadesconeixia els fets que aqui has relatat
Ara, sóc del parer que no caldria erigir monuments de cap mena. En la actualitat el culte a la imatge va per atres cantons. Els que ja existeixen es podrien desar en un museu, museu dels horrors en molts casos
Revisar la història! Quasi res :) Els monuments, estàtues, noms de carrers i altres formes de homenatge, haurien de fer-se amb molta cura, i un cop el temps i la història han anat sedimentant els mèrits i demèrits del personatge.
ResponEliminaEls faraons ja ho feien això d'esborrar el passat per escriure'n un de nou. I encara ens dura.
ResponEliminaFa un parell de dies que va desaparèixer el darrer simbol franquista. I a mi sempre em genera un cert desassossec, tan doletn és honorar-los com fer veure que no han existit mai.
ens passem el sant dia posant i traient estàtues i canviant els noms dels carers, tot i que aquesta sembla de justícia que sigui reposada al seu lloc.
ResponEliminaAris,
ResponEliminaHi ha una obsessiva tendència a voler oblidar totes les contradiccions de la nostra història més recent i potser s’haurien de mantenir de la manera més didàctica possible.
Gregori Samsa,
ResponEliminaLes coses són com han estat i els conflictes del segle XIX i del segle XX tots tenen el denominador comú de la crisis d’un estat mai consolidat, i la cerca de la seva identitat mai trobada.
Brian,
ResponEliminaHi ha massa assignatures pendents i la prova és que encara discutim les formes del nostre estat com per fer “borrón y cuenta nueva” de la recent història, i una revisió acurada i no sectària. Potser cal deixar els símbols on són i procurar aprofundir amb les arrels dels irresolts darrers conflictes.
Eulàlia,
ResponEliminaTot i que els faraons esborraven els noms dels seus antecessors, no van superar mai el furor iconoclasta dels cristians coptes, tal com es fa evident encara avui dia visitant les runes. Afortunadament han quedat prou vestigis per documentar la història de l’antic Egipte.
No cal honorar-los ni caure en maniqueismes sectaris, només preservar les coses amb finalitat didàctica i d’investigació.
Faig pinya amb alguns comentaristes: gràcies a tu m'estic assabentant de moltes coses. Ara, com revisem a fons la història, bona part dels carrers de València deurien quedar-se sense nom. Salut.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaS’ha de deixar de penjar i despenjar rètols i estàtues i ja no és qüestió de mereixements, ho és per no quedar-nos sense memòria. Des de que van despenjar el rètol del carrer que li havien dedicat, algú sap a Sabadell que va passar el 27 de gener?
Vicicle,
ResponEliminaPotser us convé deixar els rètols i els monuments on son i mostrar l’eixida al senyor dels vestits regalats i la senyora que s’agafa al càrrec dient allò de “Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita””!...;-)
Felicitats pel escrit.
ResponElimina