Les armes de Ripoll: Una indústria casolana.

Goya. Desastres de la guerra.

 La Vila de Ripoll els segles XVII, XVIII i XIX tenia justa fama per la qualitat de la seva industria d’armes de foc,  la qual cosa la convertí en una pròspera localitat. Afavorien aquella indústria una certa tradició metal·lúrgica local i la facilitat  per obtenir  l’energia hidràulica que proporcionava el riu; posteriorment s’hi afegí  l’experiència del Gremi d’Armers, que formava oficials, els quals expandiren la seva industria per tot el Principat. El Gremi d’Armers de Barcelona estava format, gairebé exclusivament per gent d’ascendència ripollesa. 

Aquella indústria va ser creixent fins el 1835, quan la vila va ser devastada per les forces carlines d’en  Charles d’Espargnac, conegut com  el Compte d’Espanya.

Les pistoles i fusells ripollesos tenien justa fama com a eines precises i  peces de gran  qualitat, i encara avui són cobejades pels antiquaris i els col·leccionistes.

Quan la Guerra del Francès, la industria es posà al màxim rendiment, i fins i tot oficials d’altres gremis es posaren a disposició del d’armers per poder atendre les nombroses  comandes de les Juntes de Defensa. Hom treballava de dia i de nit, fabricant fusells i pistoles per la guerra.

Coneguda la industria ripollesa per l’Exèrcit de Napoleó, a principis del 1809, enviaren una expedició formada per un nombrós cos de tropa, per desballestar-la o confiscar-la.

Quan arribaren els francesos es van dedicar a buscar “la fàbrica de les armes”i davant del seu estupor, es van trobar que aquesta no existia. Algunes armes i algunes eines trobades al cobert d’algun vilatà, no els permeteren pensar que es trobaven davant d’un procés seriós de producció i se’n van entornar, convençuts de que la “fama exagerada de les armes ripolleses era un mite”, i potser si que hi havia unes quantes peces artesanals  fetes per algun afeccionat aïllat, però pel que havien vist, incapaces d’abastir un exèrcit. Estaven davant d’un procés poc seriós.

Cavalleria francesa 1809

Varen saquejar la vila, per aprofitar el viatge,  i se’n van entornar a Olot, de on provenien.

Què havia passat? On eren les armes?

Com ha passat sovint a Catalunya, la industria de Ripoll s’elaborava en petits tallers autònoms: els fusters i encepadors tornejaven les culates, els panyetaires feien els panys i els gatells, els canoners els canons, i cadascú feia la seva feina al petit taller o  obrador de casa seva, portant les peces al Gremi, que es cuidava de muntar-les i enllestir-les. Quan van albirar els francesos, només va ser qüestió d’amagar aquest material sota el fenc del bestiar, o a les golfes de la casa. Aquella gent no cercava armes amagades, cercava tota una fàbrica amb els seus ets i uts. Poc es podien imaginar que d’aquella manera tan casolana  es bastia una de les indústries d’armes de les més importants de l’Europa d’aquella època.       

Els francesos varen tornar el maig del 1812 amb 5.000 homes comanats pel general Decaen i es van limitar a cobrar una elevada contribució, sense fer més esment a l’industria d’armes.

Més tard, el febrer del 1813, van tornar a entrar, aquesta vegada a  foc, sang i fetge, i, sense arribar a saber mai la importància de la industria de les armes, indirectament la van malmetre per causa de les malvestats produïdes a famílies i béns.

El 1835, quan la Vila fou destruïda pel tristament famós Compte d’Espanya, fou l’estocada final a aquesta indústria, que ja va perdre el tren de la modernitat i les noves tecnologies.    

Pistoles ripolleses (de la xarxa)