dijous, 17 de febrer del 2011

Les armes de Ripoll: Una indústria casolana.

Goya. Desastres de la guerra.

 La Vila de Ripoll els segles XVII, XVIII i XIX tenia justa fama per la qualitat de la seva industria d’armes de foc,  la qual cosa la convertí en una pròspera localitat. Afavorien aquella indústria una certa tradició metal·lúrgica local i la facilitat  per obtenir  l’energia hidràulica que proporcionava el riu; posteriorment s’hi afegí  l’experiència del Gremi d’Armers, que formava oficials, els quals expandiren la seva industria per tot el Principat. El Gremi d’Armers de Barcelona estava format, gairebé exclusivament per gent d’ascendència ripollesa. 
Aquella indústria va ser creixent fins el 1835, quan la vila va ser devastada per les forces carlines d’en  Charles d’Espargnac, conegut com  el Compte d’Espanya.
Les pistoles i fusells ripollesos tenien justa fama com a eines precises i  peces de gran  qualitat, i encara avui són cobejades pels antiquaris i els col·leccionistes.
Quan la Guerra del Francès, la industria es posà al màxim rendiment, i fins i tot oficials d’altres gremis es posaren a disposició del d’armers per poder atendre les nombroses  comandes de les Juntes de Defensa. Hom treballava de dia i de nit, fabricant fusells i pistoles per la guerra.
Coneguda la industria ripollesa per l’Exèrcit de Napoleó, a principis del 1809, enviaren una expedició formada per un nombrós cos de tropa, per desballestar-la o confiscar-la.
Quan arribaren els francesos es van dedicar a buscar “la fàbrica de les armes”i davant del seu estupor, es van trobar que aquesta no existia. Algunes armes i algunes eines trobades al cobert d’algun vilatà, no els permeteren pensar que es trobaven davant d’un procés seriós de producció i se’n van entornar, convençuts de que la “fama exagerada de les armes ripolleses era un mite”, i potser si que hi havia unes quantes peces artesanals  fetes per algun afeccionat aïllat, però pel que havien vist, incapaces d’abastir un exèrcit. Estaven davant d’un procés poc seriós.
Cavalleria francesa 1809
Varen saquejar la vila, per aprofitar el viatge,  i se’n van entornar a Olot, de on provenien.
Què havia passat? On eren les armes?
Com ha passat sovint a Catalunya, la industria de Ripoll s’elaborava en petits tallers autònoms: els fusters i encepadors tornejaven les culates, els panyetaires feien els panys i els gatells, els canoners els canons, i cadascú feia la seva feina al petit taller o  obrador de casa seva, portant les peces al Gremi, que es cuidava de muntar-les i enllestir-les. Quan van albirar els francesos, només va ser qüestió d’amagar aquest material sota el fenc del bestiar, o a les golfes de la casa. Aquella gent no cercava armes amagades, cercava tota una fàbrica amb els seus ets i uts. Poc es podien imaginar que d’aquella manera tan casolana  es bastia una de les indústries d’armes de les més importants de l’Europa d’aquella època.       
Els francesos varen tornar el maig del 1812 amb 5.000 homes comanats pel general Decaen i es van limitar a cobrar una elevada contribució, sense fer més esment a l’industria d’armes.
Més tard, el febrer del 1813, van tornar a entrar, aquesta vegada a  foc, sang i fetge, i, sense arribar a saber mai la importància de la industria de les armes, indirectament la van malmetre per causa de les malvestats produïdes a famílies i béns.
El 1835, quan la Vila fou destruïda pel tristament famós Compte d’Espanya, fou l’estocada final a aquesta indústria, que ja va perdre el tren de la modernitat i les noves tecnologies.    
Pistoles ripolleses (de la xarxa)

11 comentaris:

  1. Caram, no en tenia ni idea de tot això. És curiós com tothom creu que la seva manera de fer és la única possible...

    ResponElimina
  2. molt bo aquest article, jo soc de prop de ripoll i no en tenia ni idea...aquest tio era "d'armes tomar"

    ResponElimina
  3. D'on carall treus aquestes informacions?, encara no m'he refet del poeta sabadellenc d'ahir i avui em sorprens amb aquesta fàbrica d'armes de Ripoll.

    ResponElimina
  4. Joan,
    És evident que la gent es mou per conceptes estereotipats. Els francesos no en tenien ni idea de com es produïen els processos de fabricació de les armes i buscaven una gran fàbrica...

    Aris,
    El Compte d’Espanya va ser un figura de molt ‘cuidado’. Quan la presa de Ripoll, el 1835, va deixar que la tropa es desfogués –havien rebut de valent a les muralles- i violés, robés i destruís la Vila. Una vegada fetes les malvestats, va entrar triomfalment damunt les runes i els cadàvers.

    Francesc,
    Disposo de material i documentació sobre històries del segle XIX als Pre Pirineus, Ripollès, Cerdanya, Bergadà i Alt Urgell, amb el projecte –ja en parlarem si el projecte es materialitza- d’escriure’n una història llarga sobre un personatge femení singular.

    ResponElimina
  5. Molt enriquidor. Cuantes grans històries com aquesta resten encara amagades tot esperant que algú com tu ens les pugui explicar!!

    ResponElimina
  6. J.Policarp.
    Ben trobat per aquest racó de món. Gràcies per comentar i passar-te per aquí.

    ResponElimina
  7. Recordo fa temps veure algun reportatge al respecte.

    Molt bon post!

    ResponElimina
  8. No en tingueu pas cap dubte, cal recordar que Ripoll és considerat el bressol de la proto-industrialització de Catalunya.
    Tot entrellaçat amb el control i el poder amb el notabilíssim Monestir de Santa Maria de Ripoll (cap monestir català no el superà en riquesa, edificis, cultura i prestigi),amb la insuperable obra mestra de la seva portalada (molt probablement l' element escultòric romànic més important del món).
    Pel que fa a les armes, durant llargs anys fou considerat el centre més prestigiós d' Europa, i sempre estant almenys entre els capdavanters.
    "(això és)com el canó de Ripoll, que tira sense engaltar"(era general la dita que podien disparar-se sense engaltar, amb la seguretat que sempre feien blanc mercès a la seva perfecció que els venia de mena)
    Jo tinc una parella i dues pistoles de Ripoll, de diverses èpoques, i que són el meu tresor.
    Sí, no és pas `per fer-ne bandera, però sóc català de Ripoll.
    Si us interessa el tema, us recomanaré alguns llibres que parlen del Comte d' Espanya, conegut com a "El Trencaps", i algun llibre de les armes de foc de Ripoll...(a Ripoll hi ha una estàtua que recorda els herois del 27 de maig del 1839).
    Per cert, Ramon, interessantíssim el tema, mercès d' avançada. Només una cosa: el 1835 es produí un malauradíssim incendi al Monestir de Ripoll, que feu que es perdés el 90% de la Biblioteca, que contenia pergamins, llibres i còdexs de valor inestimable i incomparable.(Per cert, hi ha una interessantísima història sobre això).
    La honorable defensa per part dels vilatans de Ripoll i la posterior destrucció per part de Charles d' Espagnac (Comte d' Espanya) no fou aquell any, sinó el 1839.
    Gràcies per l' atenció. Xavier

    ResponElimina
  9. El 27 de maig de 1839...
    Si veig que suscita interès, us indicaré alguns llibres sobre aquests fets (malauradament hi ha poc material sobre la poc coneguda però important Primera Guerra Carlina), sobre les armes de Ripoll, i àdhuc us puc explicar "històries" en principi força documentades per escrit i que d' altra banda han arribat de forma oral als nostres dies aquí, a l' aiguabarreig, a les ribes del junyent del riu Freser amb el Ter.
    Gràcies per l' atenció.Xavier

    ResponElimina
  10. Xavier,
    Gràcies per les teves precisions i per la teva valuosa aportació. És ben cert, que la destrucció va ser el 1839 i a mi se’m ha escapat la data. Qualsevol afegitó sobre bibliografia, o el que estimis convenient, serà molt benvingut.
    Salut.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog