Un retrat, potser esbiaixat sobre l’ús de les llengües dels imperis.

Foto de la Xarxa.

Tot allò que t’aparti del vergonyant origen pagerol ‘fa fer fi’ –pensa la noia ‘pija’ del barri alt de Barcelona. La parla autòctona és cosa dels vells pagesos analfabets  i pastoretes perdudes pels móns de déu –deia sempre la seva la mare, una senyorassa,  catalana,  filla d’una botiguera de l’Eixample barceloní anada a més, i casada amb un capità de la industria tèxtil, la fortuna del qual provenia d’un besavi armador que havia fet les amèriques i  tractat amb esclaus. Ho deia en un pobre castellà mestís, farcit de catalanades, i amb aquell accent que per uns és meravellós signe d’identitat i per altres vergonyant estigma.

La ruda i arabitzada parla castellana –a ciutat-  un dia va ser indicador de la urbana modernitat davant la rústega realitat. Però, ai las!: si avui és la parla de la minyona sud-americana, la del camàlic analfabet vingut del depauperat sud i la del ‘moro’ que la malparla amb accent magrebí.. .i a New York, els amics Pîulachs  ens van recomanar no l’empréssim gens ni mica, ni a Prada ni a Cartier, ni a l’Hotel, ni a cap restaurant de certa  categoria, doncs és cosa de baixos fons i pot condicionar el tracte. 

Aquell castellà de vocals obertes i allargades, ranci i elàstic com goma de xiclet, contaminat de català xava de la noia nou rica, ja no és signe de distinció per marcar la diferència  de la vergonyant realitat,  pensa aquella fràgil poncella de la burgesia catalana del segle XXI amb puerils afanys de notorietat.   

Oh, quin dilema!- divaga la figaflor, mentre deixa les claus del seu BMW X1 SDrive 18D damunt la tauleta del ‘living room’ i demana a la noia ‘que le prepare una taza de  te verde con limón,  bañe a los niños y deje preparado un  buffet frio para la cena de la noche antes de irse ’

No voldria repetir el disgust  que va tenir quan els nens van venir un vespre de l’Escola Bressol parlant aquell català barroer i ordinari de les educadores.

Fet i fet, ja va sent hora d’anar canviant la llengua habitual: des d’ara amb el meu marit i els nens només  parlaré l’ anglès, que per alguna cosa varem fer els màsters a Cambridge –pensa.

Una vegada informats el meu marit i el  director espiritual, veurem si encetem una campanya per potenciar  el idioma anglès a l’escola i fem força per la qüestió de les subvencions oficials, que no tot ha de ser protegir les parles dels rústecs i les pastoretes a l’escola concertada. Tots tenim els nostres drets.    

I posats demanar, i ja que som en època d’estalvis, potser que fem campanya per tancar la TV3 també  a Catalunya .

Algú l’hi hauria de preguntar a la ‘pija’ amb quin idioma pensa quan riu, plora, bressola un infant o fa l’amor. Potser no ho sap.