L'ull del més enllà.

De la xarxa.

Tot just feia una estona que la Jeni, aquella noia equatoriana rodona i amable que la cuidava,  l’havia deixat a punt per passar la nit: bolquers, crema a l’esquena i a les natges, per evitar nafrar-se, i una camisa de dormir neta; la televisió engegada, on una parella jove i polida explicaven les noticies del dia, que l’àvia no entenia: les imatges del present li eren cada cop més alienes i totes aquelles corredisses i violència li passava pel davant com un miratge confús, llunyà,  incomprensible i abstracte. Ara les seves malmeses neurones ja no li permetien copsar l’actualitat i només li deixaven els records llunyans, de quan era molt jove i es casava amb el Josep –pobre Josep, quan anys fa que ja és mort?- es preguntava- i el germà gran, l’Albert, que se’l van endur a una guerra i no va tornar mai més;  i els fills, aquells menuts i fràgils nadons que buscaven amb delit el seu mugró...Tot dintre d’una gran nebulosa, com si hagués estat un curt somni.

Quan les seves neurones encara li permetien copsar la realitat, sempre havia pensat que hi havia quelcom de màgic en la televisió: si era una finestra al món, d’algun lloc es nodriria de la informació, per la qual cosa si ella els podia veure, tenia la sensació que ells també la veien, i per això s’ajustava la faldilla i l'escot, de manera que aquella gent tan llepada i untuosa la veiessin decorosa i ben posada.  

Quan aquell liró, que no parava de xerrar davant d’uns mapes tots plens de sols i boires i ensenyava retrats de postes de sol i de flors boscanes, s’esplaiava amb un infantil histrionisme, la dona ja s’havia adormit.

La Jeni, que ocupava la cambra del costat,  va entrar de puntetes i l'hi va treure les ulleres, la va acotxar i va prémer el botó que deia ‘off’ del comandament a distància de la petita televisió nova que aquella mateixa tarda el fill gran havia dut per substituir una vella andròmina que feia anys acompanyava  les hores vagaroses de l’anciana. El nou aparell va enfosquir, deixant ben evident un pilot vermell.

Que una persona gran dormi tota la nit d’una tirada és una quimera, per la qual cosa, a mitja nit va obrir els seus ulls miops, i va veure aquella llum roja. Confusa i desorientada, es va espantar: Què era aquella cosa fixa i lluminosa que la mirava de fit a fit? Potser era un ull del més enllà...Sentí una por intensíssima, fruit de totes les velles experiències que el seu subconscient havia guardat en el seu malmès cervell. Li semblà veure la mare que gemegava de por, mentre l’abraçava, tot maleint aquells avions italians que volaven damunt Barcelona i feien aquell terrabastall de motors i seques explosions; el marit –llavors eren promesos-  joveníssim, tornant del camp de presoners, brut, barbut, pollós i amb la roba espellofada; l’Albert, el germà que mai va tornar, ensangonat i nafrat, també li feia senyals... Potser era que la cridaven al més enllà, on estaven tots. Ella  no hi volia anar: aquell fil vegetal que la lligava al món era fràgil, però no el volia trencar. La por a la foscor i al que li era desconegut era superior a la seva desafecció a la vida, fruit de la decrepitud. Aquell ull vermell la fitava i l’hipnotitzava cridant-la al més enllà, i ella no hi volia anar de cap de les maneres. Ni déus ni verges santíssimes, ni àngels ni dimonis,  només hi veia fantasmes i ombres del seu passat  i es revoltava: no havia estat una vida meravellosa, però se’n havia emancipat i ara estava en una mena d’estat de beatitud, amb un únic àngel guardià, que era equatoriana i es deia Jeni. No, no hi volia anar, no; havia d’apagar aquell ull diabòlic fos com fos; calia desendollar aquella crida del més enllà i a aquesta fi va dedicar les seves escasses forces.

El terrabastall va despertar la Jeni, que va córrer a la cambra de l’anciana. La va trobar a terra, damunt de la televisió tombada i amb els cables de l’endoll a la mà. Encara va ser a temps de veure el seu darrer sospir.

El metge va fer constar al certificat de defunció que l’anciana havia mort per causa d’una parada cardíaca i respiratòria.                  

De la xarxa.