En Francesc Morera i Juan (Sabadell, 1941-1990) va ser un bon amic de cuites teatrals i vivències intel·lectuals. Dibuixant, poeta, actor i autor teatral, ens va deixar prematurament quan encara no havia complert els cinquanta anys.
Fa un parell d’anys es va editar un recull de la seva poesia en el llibre “D’un intent amagat”, del que em permeto posar-vos-en unes mostres:
Vallès què?
(A Joan Oliver, amb disculpes perquè calen)
Contrada de terra,
prat, bosc i ocell.
I vells masos, ara fondes,
per si el diumenge rondes,
utilitari i farcell.
De Barcelona engonal
que pica i rasca alhora,
visca la nau industrial!
En ma terra de Vallès
les teulades són de serra,
quatre pins no s’han cremat.
Se’ls mira un xiprer apartat
que plora tanta desferra.
Del Vallès no en queda res.
(Francesc Morera)
--- --- ---
Serà el meu enterrament
mut, callat, insolemne,
al fons càlid, amorós,
d’unes xiruques gastades
del número trenta-set.
En tombar la caminada
restarem dempeus allí,
cims solellats,
d’eterna jovenesa
somniats paisatges.
Senzillament això,
anar-se’n, dir adéu
sense remolins de mocadors,
en salpar el meu vaixell,
L’alè fragmentat
i un sospir cobrint el terra
com cristalls de neu.
(Francesc Morera)
Sempre m'ha agradat la poesia que baix els seus vestits modestos amaga profunditat de pensament. Què difícil és parlar amb senzillesa.
ResponEliminaSe'm faria difícil dir una rèplica millor que aquesta a un Joan Oliver al qual l'especulació immobiliària (que tants vallesans deu haver enriquit i per tant emmudit) ha inutilitzat. Aquest és el nostre món.
ResponEliminaUns versos senzills, i preciosos.
ResponEliminaD'aquells que remouen per dins.
Bonics...
ResponEliminaem fa fins i tot una certa vergonya pròpia, que no aliena, reconèixer que no en sabia res d'ell fins avui que he llegit el teu post.
ResponEliminaNo el coneixia, el Francesc Morera, tot i que em sona haver llegit alguna cosa, però no n'estic segur. Estan molt bé aquests poemes
ResponEliminaVicicle,
ResponEliminaLa profunditat i la senzillesa solen trobar-se a les obres entranyables .
Lluís,
Un dels referents d’en Morera era el geni sarcàstic i punyent del conciutadà Joan Oliver, que és present en la seva obra. Aquest poema que he triat n’és una mena de parodia ben aguda.
La meva maleta,
Si, penso que són uns versos molt colpidors, del cor enfora, com ha de ser.
Helter,
ResponEliminaSi que són bonics...i poc coneguts.
Francesc,
El Francesc Morera no va publicar mai res en vida. Era un home conegut en el món del teatre local, bàsicament.
Va morir el 1990 i això va fer que avui no es trobin gaires referències a la xarxa –ben segur que avui potser mantindria un blog i tindria més repercussió la seva obra - tret de la publicació del seu llibre que va ser fa un parell d’anys, per iniciativa de la família i d’un grup d’amics.
Aris,
Celebro que t’agradin.
Gràcies a tots per comentar.