dimarts, 15 de febrer del 2011

La llengua, la fe i el foc.



Des de l’any 1968 que es celebra anualment, al mes de febrer,  la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Aquesta festa va ser una iniciativa de les entitats excursionistes catalanes que varen voler celebrar el centenari del naixement d’en Pompeu Fabra reivindicant simbolicament els valors de la nostra parla com un foc encès permanentment, i des de llavors que  cada any s’encén una llàntia a la tomba del Mestre, a Prada de Conflent, on va morir el 1948, per dur-la en peregrinació  fins a Montserrat, on simbòlicament es renova la llum que tot l’any resta encesa com a testimoni de la vigència de la nostra llengua.
El lema que regeix és el de:

 
“L’encengué la fe,
la portà l’esforç,
la manté la voluntat
d’un poble”


Anualment se’n encarreguen d’organitzar la renovació, entitats excursionistes diferents  i les del Vallès, ja ho han fet unes quantes vegades.
Era l’any 1993 i vaig tenir el goig de participar-hi activament en la meva qualitat de membre de la junta directiva de l’entitat de Sabadell.
Varem sortir un dissabte a peu, direcció a Terrassa, on ens van lliurar un quinqué on hi cremava el foc encès al cementiri de Prada de Conflent uns dies abans i que curosament havien portat a peu els diferents relleus. Amb els companys de Terrassa, completariem les dues darreres etapes,  anant a Monistrol de Montserrat, on ens rebria l’alcaldessa i la llàntia restaria tota la nit a la sala de plens de l’Ajuntament i l’endemà, de bon matí, quan els estels es ponen, la pujaríem fins el Monestir, on les autoritats religioses, les federatives i les de la Generalitat farien els honors i tot el protocol del final de festa.
Ens varen lliurar el preuat quinqué, que els de Sabadell i els de Terrassa, en rara i inusual fraterna unió vallesana, dúiem amb tota la cura que l’ocasió mereixia, potser una mica cohibits per la gran  responsabilitat d’haver de traginar el símbol flamejant de la nostra parla estimada.
El dia era rúfol i gris, tal com sol ser habitual el mes de febrer, i la pujada, llarga i feixuga. La grisor de la tarda només era trencada pel color del flamejar de sang i or de les senyeres que alguns duien desplegades, fent-les voleiar per causa de la  garbinada,  
Els boscos d’alzina i pi blanc i alguns ocells eren els únics testimonis d’aquell petit escamot de gent ardida que avançava a bon pas, disposada a suar la cansalada per enaltir i honorar la seva parla.
Ja feia estona que caminàvem, quan  el que duia la flama, va empal·lidir – Serà l’emoció?- em vaig preguntar.
Ostres, nois, se’m ha apagat la llàntia- va dir tot compungit- Aquesta merda de ventot - va afegir a tall d’excusa. 
Ens varem parar.
Fem un mos- va dir algú- i pensem.
Mira’t la butxaca. Hi portes encenedor o algun llumí ?– algú va preguntar.  
Si, en porto un d’aquests d’ “usar y tirar”-
Doncs, fot-li canya i torna’l a encendre- va dir.
I així ho va fer.
Recordant el lema de “L’encengué la fe, etc ...” a partir d’ara del teu encenedor en direm “la fe"- va dir el que havia trobat la pragmàtica solució.
Tothom es va sentir alleujat. El quinqué, abans d’arribar a  l’Ajuntament de Monistrol, es va apagar quatre o cinc vegades més – el dia era infernal, de debò- i sempre hi havia qui cridava: Porta "la fe", noi, que s’ha apagat la llàntia!
La flama va fer nit a l’Ajuntament, dintre del seu quinqué, on l'hi havien preparat un bonic altar i l’alcaldessa va fer un patriòtic discurs, acomboiada per un parell de guàrdies vestits de gala.
L’endemà la varem acabar de pujar fins al Monestir, on ens acollí el Pare Prior i algunes autoritats federatives que se’n varen fer càrrec. Amb ella  encengueren una torxa, que va presidir la missa conventual. A primera fila hi havia el President  de la Generalitat, en Jordi Pujol, la seva senyora, molts consellers i tota la plana major de la Federació. Nosaltres, bruts i suats, ens varem seure al terra, no sense haver rebut abans alguna empenta dels nombrosos escortes de les personalitats presents.
D’allà estant veiem l’espectacle d’una atapeïda primera fila, on tothom maldava per fer-se un lloc a cops de cul i de colze. Varem  témer seriosament  que algú acabés lliscant pel costat de la bancada  i caigués al terra.
La missa avançava, l’escolania  refilava amb les blanques veus, els cors inflamats per l'emoció palpitaven sorollosament. 
Els nostres ulls no podien defugir l’espectacle de l’atapeït banc de la primera fila amb tots els notables mig apuntalats i donant-se culades . Vaig mirar-me el meu company i li vaig preguntar: Encara conserves "la fe", noi?Oh, si, aquí,  ben guardada a la butxaca- va respondre, tot mostrant l’encenedor i un ample somriure d’orella a orella.             

.    

14 comentaris:

  1. ... gràcies per aquesta història. Se'n poden treure moltes idees, com, per exemple, qui fa avançar el país i qui fa la història, en veritat.

    ResponElimina
  2. No s'ha de perdre mai la fe, però per si de cas sempre va bé portar a sobre un encenedor o una capsa de llumins.

    ResponElimina
  3. Curiós espectacle. Uns que suen per mantenir la flama i d'altres que malden per sortir a la foto, hehehe.

    Ai, la flama que només manté la fe ...

    ResponElimina
  4. Poc mitòmana com sóc, sempre m'ha sobtat la gara-gara al voltant de les "autoritats".
    Res, home, que no hi ha res com un bon encenedor.

    ResponElimina
  5. Potser si que tinc al·lèrgia a pertànyer a grups organitzats, però no puc menys que admirar-vos, perquè sou vosaltres els que feu coses de debò.

    ResponElimina
  6. Quina experiència! Bonic post!

    Alliçonador veure com la fe, en totes les seves accepcions (ja sigui litúrgica, en forma d'encenedor o passional) va fer moure i renéixer (de forma literal) la flama de la nostra llengua, i en canvi, la mala fe fa que altres s'esbatussin per un trist lloc a la primera fila... quan el que està en joc és la nostra cultura.

    Enhorabona per dur la flama de la nostra llengua amb tant encert!

    ResponElimina
  7. molt bo! m'assembla que amb el foc olímpic els hi va passar el mateix i em van explicar que també el van tenir que tornar encendre "amb molta fe"

    ResponElimina
  8. estic amb en Brian, no s'ha de perdre la fe, i la millor fe es l'encenedor de benzina, o aquell de metxa que teniem a la mili.

    ResponElimina
  9. Tirantloblanc,
    Sempre hi ha els que tiben del carro i els que s’ho miren i s’hi apunten amb posterioritat...


    Jordi Dorca,
    Gràcies pel teu comentari. Les experiències, potser sempre són una mica alliçonadores.


    Brian,
    Cal anar sempre ben proveït dels fòtils que ens permetin sortir del pas ( sense fer massa foguerada, és clar) ;-)

    ResponElimina
  10. Joan,
    Aquestes coses són sempre així: els que volen sortir a la foto van a batzegades i els altres, a veure-les venir.

    Eulàlia,
    Jo tampoc soc gaire mitòman. Ja saps que a la vida sovint et veus abocat a fer algun dels papers de l’auca. Sort que de vegades es pot fer servir l’encenedor que ho desmitifica tot.
    La festa en qüestió ha perdut l’encant reivindicador dels primers anys, doncs ara s’hi apunten les instàncies oficials que volen ocupar els bancs de primera fila...

    Clidice,
    Parlo d’uns anys i uns temps que ja han passat. Cada vegada estic més separat del món associatiu en general i vaig guanyant en escepticisme.
    De totes maneres, s’enyora l’antiga bona fe que fa fer coses, si. :)

    ResponElimina
  11. El porquet.
    Ben trobat en aquesta humida boia.
    La festa de la renovació de la llengua està molt vinculada al món excursionista i als valors de l’esforç i l’estimació de la natura i al país que l’acompanya. La llengua és un d’aquests valors. Penso que no s’ha de perdre l’esperit de bona fe, potser una mica démodée, que els inspira.

    Aris,
    Ben segur que als olímpics els passa la mateixa cosa. Allà a l’encenedor li poden posar l nom de la deessa grega que l’inspira...;-)

    Francesc,
    El de referència era un BIC d’aquells que venen als bars. Els que tu dius, que en dèiem ‘peladits’ ja no se’n veuen. Jo en tenia un d’aquells americans que ja podia bufar el vent, ja. Dels de metxa, encara en guardo un.

    ResponElimina
  12. Per un moment he pensat que la "fe" acabaria fent un espurnall de la bancada d'autoritats. Salut.

    ResponElimina
  13. Vicicle,
    No per falta de ganes: els escortes no ho haurien pas permès.
    Salut.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog