dissabte, 31 de juliol del 2010

Tauromàquia i boicots, a l’era de la globalització.




La recent decisió del Parlament de Catalunya de prohibir el que ja era vist per  molts catalans, com una festa sagnant, arcaica i  en decadència  a la que, a Barcelona,  nomes hi anaven els turistes cuits de sol i de sangria,  ha esdevingut, segons interpretacions interessades,  un nou atac del catalanisme insolidari i excloent a l’Espanya eterna i de vocació imperial. Empresaris, toreros, banderillers, mossos, ramaders, majorals,  mestresses de casa, polítics corruptes i dels altres, capellans integristes,administratius del Ministeri de Cultura , premsa  i la TV-merda ( m’agrada més que l’eufemisme “escombaries”) encapçalada per la Belén Esteban, han clamat contra aquesta decisió, fruit d’una iniciativa popular de 180.000 persones a les que no els agraden les curses de toros, talment com li passa a gent d’altres comunitats no catalanes,  que tenen el mateix sentiment de rebuig a una festa sagnant i obsoleta, més pròpia d’altres èpoques que d’ara. Fins i tot la premsa internacional se’n fa ressò, deixant-se portar per la maror que qualifica el fet com una picabaralla més de la dialèctica entre el  nacionalisme espanyol i el català.

Ja se’n ha parlat molt de tot això, i jo, personalment, opino que les discussions i les diferències de la poca traça, que des de fa dos-cents anys, hi ha hagut  en la construcció d’un estat espanyol, han d’anar per d’altres camins, i potser el més adequat és el de que nacionalistes i federalistes  haurien d’instar les reformes constitucionals que permetin uns marcs de convivència més adequats a la realitat i a les demandes socials del segle XXI, lluny de posicions numantines d’uns i altres; però tot això que dic, és com tocar campanes un dia de vent. Els interessos d’un procés històric  constitucional pensat per donar cobertura legal  a caciquismes locals i altres malures del segle XIX i del segle XX és massa complicat. Els mateixos, des de la dreta, que s’hi van oposar, se’n han adonat que és el marc adequat als seus interessos, i per això n’han fet de la CE un text sagrat i intocable com la bíblia del que ells en diuen democràcia, quan haurien de dir-ne neoliberalisme salvatge amb ínfules autoritàries. L’esquerra socialdemòcrata, tampoc sembla estar per la labor. 

Doncs bé, Ja tornen a parlar de “boicot als productes catalans”, com a rèmora de la campanya anti-estatut que va organitzar el PP,  i no sé si saben ben bé el que volen dir, o si se’ls en ha anat de la mà, com a l’aprenent de bruixot.  Ho dic per la dificultat que hi ha avui dia  per identificar productes catalans, quan aquests estan en mans de corporacions d’abast ultra regional, i sovint multinacional. Ho fan pel domicili social, que és a Barcelona.  Si es pensen que els inversors agafaran por i se’n aniran de Catalunya, tenen tots els números d’equivocar-se.  Deslocalitzar les empreses i enviar-les –no a Salamanca, precisament- sinó a la Xina, o a qualsevol país de l’Est d’Europa, és el resultat més probable. I a Catalunya, encara que sigui per raó del teixit social que des de la revolució industrial s’ha anat creant, encara queden- potser poquets - emprenedors per tirar endavant els productes a qualsevol mercat.

La idea d’un boicot als productes catalans, és fruit del desconeixent de la realitat econòmica global del segle XXI i l’apel·lació a uns prejudicis antiquats, en la mateixa línia dels prejudicis que alimenten la cada vegada més arrelada convicció de la segregació de Catalunya.

Davant la visió d’aquest debats, sembla que del Ebre enllà vagin sempre quatre passen endarrere de la Història, la qual cosa no deixa de ser el prejudici que s’alimenta a la banda del Principat, i crec que no hi ha per tant,ni pels uns ni pels altres.

Però jo no hi pinto gran cosa dintre d’aquest entrellat de despropòsits. A mi nomes em permeten votar cada quatre anys unes franquícies hermètiques i poc respectuoses amb la democràcia en el seu funcionament intern, que en diuen partits polítics majoritaris.  
        
       

8 comentaris:

  1. Dius que els espanyols del boicot a productes catalans descoeixen la realitat global del Segle XXI, lògic, aquests estàn ancorats a finals del segle XIX d'on són incapaços de moure's i d'òn ja no en sortiràn mai, aquest es el seu problema i de rebot el nostre.

    ResponElimina
  2. Jo m'acullo a la simplicitat: donde esté una buena corrida, que se quiten los toros. Encara que s'apuntin al carro els que són alhora nacionalistes catalans i antinacionalistes espanyols.

    ResponElimina
  3. És que quan els sento argumentar a aquests que parlen de boicts, Francesc, me’n adono que hi ha molta gent que no en té ni puta idea i encara no ha entès el que és Europa, Espanya, Catalunya i que la economia ja no és el senyor Sistachs i els seus treballadors amb una dotzena de telers i un parell de viatjants donant voltes pel món. Si els inversors de Times Square ens donen l’esquena, ni productes catalans, ni mostassa de Dijon, ni Sanitat per tothom, ni res de res. Per això et deia l’altre dia aquella “boutade” de la metròpoli .On és la metròpoli, avui dia ? El que ens cou és haver de suportar aquesta gent que va sempre a rebuf del progrés, tot i que no vull generalitzar, doncs n’hi ha, Ebre enllà, que ho entenen perfectament.

    ResponElimina
  4. Si, Helter, quina raó que tens : on hi hagi una bona “corrida” que s’apartin els toros. O si no que ho preguntin a algun torero dels que surten a la premsa cardíaca, com el Jesulín , el Rivera i la majoria... I tambè els podria resultar més rentable...;-)

    ResponElimina
  5. Tens raó: aquí s'han acumulat els despropòsits de tal maneera que ja no s'entén res, i suposo que a cert sector de la política li va bé la confusió per a buscar-se un lloc al sol. El populisme busca el caos per situar-se enmig.

    Sobre el boicot als productes catalans, m'agradaria saber què opina el senyor Ruiz Mateos, que és el principal afectat.

    ResponElimina
  6. A banda del lamentable espetacle que suposa una corrida de toros, un altre de ben lamentable es veure el Debate sobre el Estado de la Nación. Tan polítcs com toreros son hereus, cadascún a la seva manera, d'una herència desfassada i que son incapacos d'acomodar o readaptar. La caspa espanyola defensa l'eslogan: "O así o de ninguna otra manera". I així, en democràcia, no anem enlloc.
    Si el animals, entre ells els toros, son éssers inferiors i sense res en comú amb la raça humana soberbia propia de la nostra espècia), que es deixi d'experimentar amb ells als laboratoris, perquè no en trauem res, oi? I ja veurem llavors com es produeixen els avenços en el camp de la medicina, per exemple.

    Salutacions a tots/es,

    ResponElimina
  7. Els “estrategs” del boicot (PP i els seus amics del totxo ) pretenen que els Ruiz Mateos de torn deslocalitzin les seves empreses a Catalunya i les portin a Fresnedilla del Bierzo ( per exemple i per dir un lloc que no sé ni si existeix) ignorant que Barcelona i la seva àrea metropolitana, -que no Catalunya - malgrat estar estrangulada pels peatges de les autopistes –cosa estúpida, i de miopia econòmica aclaparant, al millor estil de la saga Pujol , doncs encareix estúpidament els serveis- és una de les zones industrials més importants d’Europa, amb la xarxa logística i de serveis adequada per fer-la funcionar. Els Ruiz Mateos això ho saben i si els toquen massa les virolles encara es passaran al independentisme...

    ResponElimina
  8. Ivan, ara toques un tema prou espinós. Al marge dels lamentables espectacles parlamentaris que cites –els de Madrid solen ser impagables, amb olés, aplaudiments, escarnis i insults en la millor tradició de la tauromàquia o el futbol- i penso igual que tu; el tema que encetes de les pràctiques científiques amb animals forma part d’un debat que hauria de passar per la ètica que determina el dret dels humans a disposar dels altres essers de la natura. Hi ha qui lluita per aquestes prohibicions, però es que a mi encara m’agrada el conill amb all i oli...;-)

    ResponElimina

Cercar en aquest blog