dimecres, 21 de juliol del 2010

Una lluna prostituïda.






Venuda al millor postor;
grapejada per un gran sàtrapa
-que en fa bocins pel seu negoci  exclusiu
i lucrar-se de les nits xafogoses vora el mar-
llueix setí i mocador blanc,
la gran lluna plena
de les vetllades d'estiu.  


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Lluís Bosch21 de juliol del 2010, a les 13:32

    Enginyosos, els versots poca-soltes...!

    ResponElimina
  2. Alberich21 de juliol del 2010, a les 18:33

    Lluís, és una pinzellada, potser impressionista, basada en un estat d’ànim, una nit de lluna plena, veient com ha quedat de malmesa bona part de la nostra Costa Brava.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Francesc Puigcarbó22 de juliol del 2010, a les 11:03

    no en sabia de la teva vessant poética, estarien en la linia d'en Pere Quart

    ResponElimina
  4. Alberich22 de juliol del 2010, a les 15:48

    Ja m'agradaria versificar com ho feia en Joan Oliver, ja.
    Salut, Francesc.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Cercar en aquest blog