No fa gaire parlàvem en aquest blog d’una vedette immersa en una tenebrosa història, potser una més de les mil i una tragèdies personals que hi va haver a la Guerra Civil. La manca de documentació sobre alguns d’aquests fets fa que la imaginació es desbordi i fins i tot s’agafi com a certa la fantasia d’algun escriptor que retallant una mica d’aquí i una mica d’allà, se’n fa una composició i n’elabora una història rodona de caràcter fulletonesc .
Presumptament, Tina de Jarque fugia en direcció a Barcelona, via València amb l’Abel Domínguez, Secretari de la Federació Regional Andalusa de la CNT, que havia anat a detenir-la a casa seva, però impressionat per la seva bellesa, havia caigut als seus braços seduït pels seus encants, convertint-se en el seu amant. Això va ser el novembre del 1936, i el gener del 1937 van intentar fugir a França, carregats amb una maleta amb un munt de calzes, copons i altres joies, moltes fruit de requises, essent interceptats per un control rutinari, junt amb una altra vedette (Victoria del Mar) i el seu amant...Els van afusellar. Fins aquí la versió diguem-ne “oficial”.
Aquesta història, que va ser vox populi i es reproduïda a les memòries d’alguns notoris coetanis de l’anarquisme, sense que en tinguin cap prova que no sigui l’haver-ho sentit a dir, és farcida de contradiccions, començant per les dates i fins i tot el lloc de les execucions, que va entre Alacant i Castelló. Mai s’han trobat els cossos ni cap mena de documentació, cosa estranya si, com es diu, va ser una detenció oficial i no una execució arbitrària feta per desconeguts. A la Causa General instruïda pels feixistes al finalitzar la guerra, gairebé hi consta res, tot i la rellevància de l’Abel Domínguez i la popularitat de la vedette. El 1943 van prendre declaració a una criada i a una cosina de l'actriu, que van confirmar la seva relació amb l’Abel Domínguez i la creença que van ser afusellats per milicians anarquistes a Castelló. Aquestes hipòtesis coincideixen amb el que diu Miguel de Molina a les seves memòries: “Tina de Jarque se hizo humo entre València y Castellón con su joyero repleto y nunca se volvió a saber nada de ella. Lo mismo pasó en Madrid con Victoria del Mar”, però tot això no són res més que hipòtesi.
Perquè l’Abel Domínguez la va anar a detenir?...Senzillament: la De Jarque era coneguda habitual i rebia visites del món de la alta burgesia i d’alts comandaments militars els anys 30. Es parlava d’un prostíbul al carrer d’Atocha regentat per la De Jarque, que hauria servit de tapadora per activitats de la quinta columna feixista. El que avui seria la teleporqueria, a l’època ja la practicaven diferents periodistes: una tal Lola Aguado, li atribueix a Tina de Jarque, amors amb Ramon Franco (el germà del general colpista) . Es evident, doncs que, vista la seva lucratica activitat, la vedette meretriu, disposava d'una particular fortuna i era sospitosa de connivència amb l’enemic. Que seduís al que l’anava a detenir, era una cosa més que probable.
La hipòtesis és que es va escapar i posteriorment es va parlar d’una execució, mai documentada, per encobrir la seva sortida i desaparició. La Tina de Jarque hauria sobreviscut i tornat acabada la guerra amb una altra personalitat. Si el SIM (servei Informació militar) republicà, li anava al darrera, haurien estat molt burros permetent la seva execució per un senzill afer de contraban de joies, perdent el doll d’informació del que presumptament disposava, per la qual cosa no quadra la hipòtesi de la execució sumària. .
Execució per traïdoria i robatori de joies; eliminació pels servis secrets feixistes “per saber massa”; o simplement desaparició balsàmica organitzada pels franquistes per pagar favors rebuts: tot un munt d’incògnites per anar gratant i treient-ne l’entrellat.
Juan A. Rios Carratalà ha publicat un llibre (“El tiempo de la desmesura”) sobre els atzars d’aquella època, en base a l’Armand Guerra i la seva pel•lícula “Carne de Fieras” i parla de la Tina de Jarque i el misteri de la seva desaparició, entre d’altres coses de la faràndula dels anys 30.
No sé si començar a treballar aquest cas... A veure si en surt una bona novel·la. No és una ciència exacta que d'una bona història real en surti una bona novel·la, però és un valor, és clar.
ResponEliminaÉs que hi ha històries reals que superen la ficció i aquesta n'és una. Si vols informació et remeto a l'estudi del Juan A.Rios Carratalà, tot i que el trobo una mica espès.
ResponEliminaSalut.
Un personatge realment interessant! És veritat que dóna per una novel·la.
ResponEliminaja et vaig dir que era una història molt interessant que donava molt de si. Jo apostaria per la desaparició pactada i exili o fns i tot un possible retorn. Dubto que mai ho arribem a saber.
ResponEliminaQualsevol cosa que pogués dir seria parlar per boca d'ase, perquè no en se res d'aquesta història ni en tinc el menor indici, però penso que suposar un comportament racional, o una estratègia lògica, en els anarquistes d'aquella hora i el seu radi de influència, és una hipòtesi força agosarada.
ResponEliminaSi, Salvador. És una de les moltes històries de la Història. D’aquelles que es mouen en la foscor de l’anonimat.
ResponEliminaFrancesc, cada vegada és més complicat lligar els trencaclosques d’aquells anys: els testimonis ja no hi són i, com en aquest cas, sovint no hi ha documentació. Les hemeroteques no en diuen res i els lligalls no són als arxius. Si no s’hagués trobat i restaurat “Carne de Fieras” aquesta història i els seus protagonistes estarien completament oblidats, talment com tants d’ aquella generació .
ResponEliminaBrian, aquesta és la hipòtesi de la qüestió: és una constant de la nostra guerra civil i de la revolució fer passar el clau per la cabota de la transitòria manca de control de l’estat per culpa de la revolució anarquista de moltes malvestats i abusos que van cometre gent que d’anarquista no en tenia res. Pots anar de poble en poble, i arreu et parlaran d’injustícies i d’ajustaments de comptes per problemes entre veïns, que no tenen res a veure amb el ideari que professava en Bakunin. Per això diem que el tema dóna per una novel•la, subjecta a especulacions, sense una base científica o una investigació més seriosa.
ResponEliminaSalut.