Iconografia zoomòrfica i la seva relació amb el subconscient polític.

No voldria decebre al possible lector amb un títol tan pretensiós. Tampoc voldria fer passar bou per bestia grossa amb una pretesa falsa anàlisi científica –potser freudiana- d’un tema tant delicat. Em donaria per satisfet que aquest esbós servís de base per un estudi més seriós i que aprofundís amb  la matèria.

La qüestió fonamental és una certa tendència de certs estats,  partits o tendències  politiques a utilitzar una iconografia basada en motius zoomòrfics -que en quest cas, potser nomes podríem dir ornitomòrfics - Aquí hi ha supòsits ja  consolidats i suggeriments per d’altres que encara no ha optat per tan emblemàtica simbologia.       

Àguila (aquila)   

La majestuosa àguila ha vingut inspirant la imaginació de militars i estadistes ja des de la llunyana Roma. 

El seu vol elegant  i la força depredadora de la gran rapinyaire han inspirat emperadors i imperis, com Napoleó, l’Espanya del segle XVI, els imperis centrals europeus, els nacionalsocialistes alemanys  i fins i tot els deliris expansionistes de dictadors com el general Franco. 

L’àguila simbolitza, doncs, l’afany expansionista i depredador,  el domini territorial i la força rapinyaire dels que l’adapten com a icona.

     

La gavina (larus)

Majestuosa també, aquesta au depredadora, sorollosa, bruta  i carronyaire, que viu d’aprofitar els recursos de les costes, nia en qualsevol penya-segat o teulada, i es manifesta per la defensa agressiva del seu territori i la brutícia de la seva femta, abundant i escandalosa que ho deixa tot fet un merder.    El seu  vol, a la vista d’un contrallum i vist per gent de terra endins, pot evocar  la llibertat, i fins i tot competir amb l’elegància de l’àguila,  tot i que com més se la coneix i més cal competir amb elles pel territori, més evidència hi ha de la seva mala jeia . Darrerament prolifera de manera excessiva, potser per manca de competidors naturals dintre de l’escala ecològica.

S’ha inspirat amb ella el Partit Popular. 

La garsa (pica pica).

Aquest és una au de la família dels còrvids, que és omnívora i s’alimenta de carronya. És una au amb poc glamour, però molt sociable i abundant a Catalunya. Se li atribueix una certa mala fama de lladregota, doncs tendeix a endur-se allò que és lluent.

No es coneix partit que l’hagi adoptat com a icona, però seria recomanable per agrupacions beneficiaries dels grans escàndols financers dels darrers temps. .

Cal que tinguin molt en compte la deguda identificació de l’au de referència, doncs, malgrat la seva singularitat hi ha la tendència a confondre-la amb la perdiu, cosa que s’ha d’evitar per no incórrer en lamentables confusions. 

El passerell (carduelis cannabina). 

Ocell petit i humil, apreciat pel seu cant canor i que cau bé a gairebé tothom. Aquest, que consti, no l’ha adoptat ningú, però per les seves peculiaritats seria molt apte per partits emergents, d’aquells que fan plantejaments utòpics