Xafogor, sang i suor.
Boirines de fum i pólvora
planen per una ciutat desperta.
Papers de diari ensangonats
amaguen rostres de mort sobtada.
Bonior de mosques i crits feixistes planen
damunt dels cossos erts.
Xafogor, sang i suor.
Una radio crida a atacar i a la defensa.
Llambordes aixecades cremen sota el sol.
Soldats esporuguits són manats Diagonal avall;
moren, sense saber per què ni per qui,
els maten companys dels seus sindicats.
Xafogor, sang i suor.
Pors i pànics perviuen: hom encalça i mata.
Corredisses, incerteses;cauen innocents.
Gent angoixada darrere finestres tancades.
Brètols amb màuser tiren a l’atzar.
Fum, fum, fum, més fum i soroll de trets.
Xafogor, sang i suor.
A mitja tarda els facciosos rendeixen els sabres.
Provisionalment el poble ha vençut,
però la tragèdia tot just comença.
El dolor del futur serà infinit,
però el poble victoriós no ho sap encara.
Xafogor, sang i suor.
Foto de Centelles
Quanta gent deu ignorar que va passar el dia d'ahir de l'any 1936? Millor no preguntar-ho
ResponEliminaEn comptes de demà millor queden dimecres, què demà a primera hora haig de ser a Granollers.
Si, setanta-quatre anys ja és una fita prou llarga per propiciar l'oblit. Ara les lluites són unes altres.
ResponEliminaEns veiem dimecres, Francesc...