“Monsieur, je suis désolé !”

Si viatges per França tens molts números per sentir aquesta frase: “Monsieur, je suis désolé!” i a continuació et diuen que no hi ha taula al restaurant, que les entrades del concert  estan exhaurides, o simplement,  que el producte que els volies comprar se’ls ha acabat. 

Aquest “Je suis désolé”, el trobo a faltar a la nostra caïnita pell de brau, a casa nostra,  o sigui, la Península Ibèrica en general. Des d’aquell que et nega la taula del restaurant “pijorro”  perquè no portes un “Rolex” i una camisa de lli, al que et tanca la finestra als morros quan s’han acabat les entrades, aquí no disposem, ni acostumen a utilitzar frase tan descriptiva de la frustració d’haver d’emprar una negació.  Aquest “Je suis désolé”, humanitza una mica més l’entorn, ens fa sortir, potser enganyats, però sense aquell mal gust de boca de l’agre i rotund no, perquè ho dic jo.

Aquest estiu, per les dates del dia “D”, com ja sabeu els amics i coneguts, vaig visitar Normandia i el Memorial de Caen, dedicat a la Segona Guerra Mundial, un recomanable museu, testimoni de la barbàrie d’aquells anys. A la recepció t’oferien unes guies auriculars en diferents idiomes: el francès, l’anglès, el castellà, l’italià, l’alemany... A la jove hostessa que em va atendre l’hi vaig preguntar si en tenia en català, per pura facècia, doncs ja sabia que no n’hi hauria: “Monsieur, je suis désolé!” va respondre la noia, sense cap mena de crispació en la mirada, irritació al rostre, ni agressivitat en el to. Va afegir que si volia deixar un suggeriment al respecte, hi havia uns fulls on podia fer-ho, i fins i tot semblava que s’ havia interessat pel tema.

Ara que s’ha posat de moda recórrer tota mena d’activitat al Tribunal Constitucional, potser seria desitjable que les seves sentències vinguessin precedides d’un “Mesdammes et messieurs, nous sommes désolés” i a continuació la patacada. També faria mal, però ja se sap que amb una mica de vaselina les coses llisquen més bé ...