Els exvots.

Fa anys, anaves caminant per la geografia catalana i et trobaves ermites i monestirs on hom hi deixava exvots: cames de cera, caps, cors i unes pintures ingènues, naïf, on s’hi expressava el fet calamitós i la Verge o el Sant que havien intercedit per evitar-lo. Les persones que les havien dipositat, estaven agraïdes al Més Enllà pel seu guariment, o els dels seus, o per haver sortit ben parats de guerres, tempestes i desgràcies vàries.

Tot plegat era d’una ingenuïtat aclaparant, barrejada amb la crua realitat d’uns fets que ultrapassaven la voluntat d’aquella gent senzilla –generalment pagesos o mariners- que, amb la seva bona fe, creien haver-ne sortir gràcies a la intercessió del transcendentalisme religiós.

Recordo haver vist a Montserrat, ja fa molts anys, en una capella, interessants estampes pintades, referides a la Guerra del Francès i a les Carlinades. Ara no són al públic i un dia vaig preguntar al Centre d’Acolliment on podien estar. Un amable monjo me’n va ensenyar unes quantes penjades als despatxos, dient que no les tenien de cara al públic, doncs hi havia risc d’espoli.

També en recordo un que hi havia a Sant Llorenç del Munt, que representava uns que estaven al refectori amb el porró i la botifarra i s’havien salvat d’un llamp per la intercessió del Sant. Imagino que ara deu decorar algun despatx de la Diputació de Barcelona, que n’és la propietària de tot allò.

On n’hi ha de molt interessants és al Museu de Ripoll, on també hi ha un reguitzell de fets històrics, pintats amb mà maldestre i de manera molt ingènua.

Trobo a faltar una bona catalogació de tot aquest patrimoni cultural i històric, i em tremo que la por d’espoli del monjo montserratí és ben fonamentada.

Trobo a faltar una catalogació i un estudi a consciència d’aquest patrimoni, tot i que molta part deu estar descontrolada, i empolsinada a les golfes d’alguna sagristia, i una altra, com art naïf que és, decorant parets particulars, de clergues o seglars.