dijous, 23 de setembre del 2010

Macrocosmos i microcosmos.


L’altre dia vaig tenir un somni, potser influït per haver llegit d’en Jung  unes coses sobre  sincronisme, i la seva especulació sobre el macrocosmos, que és l’univers, i lo psíquic, que en diu el microcosmos.
En el somni, jo estava habitant un món dintre d’un altre de més gran, que tanmateix estava dintre d’un de major. Al tenir la consciència del temps i de l’espai limitada per la percepció sensorial, entenia que si l’univers és infinit cap al macrocosmos també ho era cap al microcosmos i veia que l’estructura del sistema solar amb un nucli i uns planetes orbitant, era similar al de l’àtom.
Vaig somniar que estava a la Sagrada Família, amb el senyor Ratzinger que beneïa a tot déu des del seu blindat papa mòbil, mentre la gent badava des dels balcons del veïnat a 600 euros la plaça, i jo li preguntava, a crits,  que amb quina mena d’ autoritat i deliri antropocèntric s’erigia en representat d’un déu creador, si nomes habitàvem a una mena de protó d’un àtom, que és el Sol,  probablement formant part d’un ens orgànic molt més gran, que és el conjunt de tot l’univers conegut i que aquest conjunt material superior, podia ser, per exemple el d’un gos, un gat, o una puça, d’una dimensió superior, i que aquest, tanmateix, era part d’un altre molt més gran encara i així “ad infinitum”-  
“D’on treus aquesta mena de poder que t’atorgues?”- Bramava jo, quan els Mossos se’m enduien. 
Tot seguit vaig despertar-me amarat de suor.     

22 comentaris:

  1. Vares tindre el malson de la lucidesa o, si més no, de la lògica implacable. Ves en compte en el que sopes. Llàstima d'esvoranc als peus del papa-mòbil, aprofitant l'AVE. Per cert, per fi he aconseguit fer el "blocscroll", crec que es diu. Salut.

    ResponElimina
  2. Ja t'ho diu Vicicle, sopar massa fort pot convidar a força personatges estrambòtics als somnis. Llàstima de Papa, perquè viatjant pel cosmos t'ho devies passar bé :)

    Has llegit les Cosmicòmiques de Calvino?

    ResponElimina
  3. EXACTE, SOPAR LLEUGER ÉS EL QUE CAL.

    Per cert, t'imagines que quan l'estés consagrant amb tota la tropa s'ensorres el tinglado de la antigua farsa. apoteósic! i acabo d'esmorzar no de sopar.

    ResponElimina
  4. Es el representante (según dice él) de Dios en la Tierra; curiosos representantes, con diferentes conductas cada uno, ha tenido Dios aquí...Vengo de otro blog que hablaba del tema...A mi es que me da igual que venga el Papa, que venga un "mula" o que venga el Dalai Lama. Que he estado en China y he visto como los budistas ponían árboles de alambre para que los devotos colgasen los billetes...
    Bueno... no me da lo mismo, a los de la media luna extremista les tengo asco...
    Que Fortuna (esta es mi diosa) os sea propicia...

    ResponElimina
  5. Ja fa molts anys es va editar un llibre que es deia "Potencias de diez", que encara volta per casa (i diria que també se'n va fer un curtmetratge, perquè em sembla que encara no hi havia vídeos) que era gaire bé clavat. El punt de partida era la imatge d'un mosquit que estava picant el braç d'un nen a un parc de Chicago.

    Del paio de la vitrina mòbil, millor ni en parlem.

    ResponElimina
  6. La lectura de Jung porta a experiències curioses com la teva. No sé què tenen els textos d'aquest home que et canvien una mica la vida. O com a mínim, la veus diferent. O com a mínim, veus diferent els somnis.

    ResponElimina
  7. Ha,ha, Vicicle. Som molts els que confiàvem que algun esvoranc s’empassés temple i autoritats civils i eclesiàstiques, però sembla ser que ho tenen ben apuntalat, malgrat l’AVE. Si ara l’obra del Gaudí porta turistes a Barcelona, imagina’t les seves runes...!

    ResponElimina
  8. Clidice,
    No he llegit les Cosmicòmiques d’Italo Calvino. Me l’apunto a la meva llarga llista de llibres per llegir. Gràcies.

    ResponElimina
  9. Francesc,
    Tens raó no s’ha de sopar fort, que s’acaba delirant. Ja ho he dit abans que “no caería esa breva”, però una bona ensulsiada seria l’espectacle del segle.

    ResponElimina
  10. Temujin,
    En nombre de la mayoría de las religiones se han perpetrado las mayores barbaridades de nuestra historia, incluída la diosa Fortuna que dices invocar.
    Lo mejor, a mi entender, es un sano laicismo y salga el sol por Antequera.
    Saludo.

    ResponElimina
  11. Perdón, pero Fortuna es una diosa que no ha cometido ningún crimen que yo sepa, y sus acólitos (yo el único en la actualidad) tampoco....
    Que todavía hay diosas con clase...;D
    Un saludo.

    ResponElimina
  12. Brian,
    Sabia que el vídeo et podia cridar l’atenció, tot i que es d’una simplicitat didàctica molt “ a la americana”. Confesso que vaig escriure la entrada havent-lo vist primer i no em vaig poder sostreure de la idea d’infinit cap a munt i cap avall. D’acord, del senyor de blanc ja hem dit prou bestieses, tot i que com a cap del muntatge, se’n mereix algunes i més.
    Salutacions.

    ResponElimina
  13. però Fortuna no era anomenada pels romans la "dea gossa"? per la qual tothom s'arrossegava i s'envilia cosa de no dir? :P

    ResponElimina
  14. per cert, el Calvino posa'l al damunt del tot, te'l llegiràs en un tres i no res, te'n deixo un tast aquí, disculpa l'auto-cita :)

    ResponElimina
  15. Lluís,
    Jung des de les investigacions de la colla dels psicoanalítics, es va endinsar pels camins de les experiències alquimistes i els de l’antiga saviesa especulativa. Va agafar amb serietat allò que avui se’n diuen les para -ciències fent un esforç d’aproximació a l’empirisme. La seva lectura és prou suggerent, si.

    ResponElimina
  16. Clidice, no había oído hablar de eso, por lo tanto no puedo ni afirmar, ni desmentir... El único dios perro que conozco es Anubis (que era más chacal que perro, creo). Sin embargo hay veces que Fortuna te trae una suerte muy perra, pero solo a los que no creen en ella...Me encanta el cuerno que suele llevar, que es de la abundancia, más que otros tipos de simbolos religiosos...
    Fortuna ora pro nobis...

    ResponElimina
  17. Temujin,
    Fortuna es una diosa romana que ha dado mucho que hablar. Se refiere tanto a la buena suerte como al enriquecimiento en general, y en su nombre se han hecho muchas barbaridades, lo que no significa que las hagas tu, que no te conozco.
    Otra Fortuna es la marca de tabaco, que también se ha llevado lo suyo con los temas de salud y demás.

    ResponElimina
  18. Clidice,
    Molt bo el conte d’en Calvino que has enllaçat. M’ha fet venir ganes de menjar tallarines per sopar ;-)
    Gràcies i me l’apunto.

    ResponElimina
  19. Nen, tu no somies, tu tens una parabòlica incorporada a les neurones que capta els programes del Punset. Els meus somnis són més avorrits, ecos de la vida quotidiana. És gairebé com fer hores extres i no remunerades...

    ResponElimina
  20. Helter,
    Quina enveja em fas, quan somnies cosetes nomals i avorrides! El cas del Punset és ben peculiar: de ministre a guru (de vegades, per pura tafaneria, em miro el que diu, si)...
    Salutacions.

    ResponElimina
  21. Vale, vale...¡¡¡que genio!!! que estaba bromeando...
    Por cierto Jung era el de ELLO, El YO y el SUPERYO ¡no?... Interesante filosofo, recuerdo haber leído cosas de por el escritas hace mucho tiempo.. volveré a leerlas...

    ResponElimina
  22. Es interesante Jung, que da un paso más hacia el mundo oscuro de lo esotérico que sus colegas Freud y Adler. Seguro que si lo repasas encontrarás nuevos matices.
    Saludos.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog