Macrocosmos i microcosmos.

L’altre dia vaig tenir un somni, potser influït per haver llegit d’en Jung  unes coses sobre  sincronisme, i la seva especulació sobre el macrocosmos, que és l’univers, i lo psíquic, que en diu el microcosmos.

En el somni, jo estava habitant un món dintre d’un altre de més gran, que tanmateix estava dintre d’un de major. Al tenir la consciència del temps i de l’espai limitada per la percepció sensorial, entenia que si l’univers és infinit cap al macrocosmos també ho era cap al microcosmos i veia que l’estructura del sistema solar amb un nucli i uns planetes orbitant, era similar al de l’àtom.

Vaig somniar que estava a la Sagrada Família, amb el senyor Ratzinger que beneïa a tot déu des del seu blindat papa mòbil, mentre la gent badava des dels balcons del veïnat a 600 euros la plaça, i jo li preguntava, a crits,  que amb quina mena d’ autoritat i deliri antropocèntric s’erigia en representat d’un déu creador, si nomes habitàvem a una mena de protó d’un àtom, que és el Sol,  probablement formant part d’un ens orgànic molt més gran, que és el conjunt de tot l’univers conegut i que aquest conjunt material superior, podia ser, per exemple el d’un gos, un gat, o una puça, d’una dimensió superior, i que aquest, tanmateix, era part d’un altre molt més gran encara i així “ad infinitum”-  

“D’on treus aquesta mena de poder que t’atorgues?”- Bramava jo, quan els Mossos se’m enduien. 

Tot seguit vaig despertar-me amarat de suor.