Cues a l’aeroport. El guàrdia de seguretat no ha estat gaire amable i ens ha fet descalçar i treure’ns la roba –alguna cosa xiulava a la màquina—quin perill!: eren unes tisores minúscules que ens havien passat desapercebudes a l’equipatge de mà . Es queden l’arma perillosa. Embarcar es anguniós: La gent nerviosa espera que donin la senyal per lliurar la tarja i ocupar el seu lloc –no cal córrer- ja el tens reservat i nomes és qüestió que tothom deixi de posar coses als portaequipatges per poder avançar.
Arribar al lloc i haver de fer aixecar un senyor gras, que es fa l’orni. L’hostessa li ho indica amablement. Les sortides d’emergència van molt buscades per poder estirar les cames!. Finalment ocupem els nostres llocs.
Una petita espera i acomplerts els protocols de la informació de seguretat a càrrec de les hostesses, que tothom ignora, l’avió s’enlaira. Hi ha rostres crispats de tensió i d’altres totalment indiferents. Jo no sé quina cara dec posar; no em fa por volar, però li tinc respecte.
La màquina s’accelera i a la poca estona deixem el contacte amb la terra; ja estem volant pel damunt dels núvols.
Miro per la finestra. Tiro una foto. No m’ho puc creure: he retratat una estrella?
Lo de embarcar en un avion es un espectaculo bochornoso. Creo sinceramente que hemos perdido el norte. Es posible que así, con el miedo metido en el cuerpo seamos más fáciles de manejar...Bonita foto...
ResponEliminaCierto,Temujin. Es una de las experiencias que me desagradan: Desde las colas hasta el humillante control de seguridad, con la gente buscando sus pertenencias, aguantàndose los pantalones hasta no recuperen el cinturón, i mujeres intentando- a veces sin éxito- recomponer su tocado, o ponerse unas incómodas botas. Sin contar la frecuente mala educación de los "seguratas" contratados ad hoc, con nula profesionalidad.
ResponEliminaSaludos.
ah! doncs nosaltres sempre pugem els últims, fins que nio és ple no marxa.
ResponEliminaVes que no hagis retratat un ovni
Que consti, Francesc, que ho vaig pensar que era un ovni, però com que a continuació no he estat abduït ni res, ho vaig descartar...
ResponEliminaSalut.
Ah... no ho saps si has estat abduït: potser t'han esborrat la memòria... Qualsevol dia ens dibuixes un extraterrestre i ens expliques l'experiència. Ves a saber!
ResponEliminaLa foto, molt maca.
Ostres, Eulàlia, oblidava que t’esborren la memòria i et fan la tira de proves i experiments...Segurament algun dia em sortirà l’experiència via subconscient i us encolomo un rotllo de ‘no te menees’( de moment en tinc un de mig embastat sobre reencarnacions que potser vingui de tot això...;)
ResponEliminaSalut.
Una estrella no ho sé, però fa tot l'efecte com si haguessis fotografiat un avió que volava molt aprop del teu. :)
ResponEliminaA mi el que em sembla és que has sobrevolat un immens plat de nata. O de menjar blanc de Tortosa, abans de posar-hi la canyella.
ResponEliminaNo Bian, que ja ho ha dit el Francesc : era un OVNI amb totes les de la llei, amb els seus homes verds i tot :)
ResponEliminaSemblava nata, Helter, però deuria ser una tàctica de camuflatge de l'OVNI...Ara que ho dius, i a l'hora que és (dos quarts de vuit de la matinada) m'aniria molt bé un plat de nata o de menjar blanc de Tortosa amb la seva canyella i tot...MMM! :)
ResponEliminaAhir vaig intentar comentar la foto i algú no em va deixar. Ara ho comprenc. Vares fotografiar al Superman, i la interferència la va causar la criptonita que no nata. Si es veu el vol de la capa i tot!
ResponEliminaCrec que no era Superman, Vicicle. Si hagués estat ell, ben cuit de kriptonita, segur que se l’hauria fotut contra l’avió i ara no estaríem aquí explicant-ho. La teoria del OVNI i les seves interferències als medis, és mes versemblant.
ResponEliminaSalut.
No hace mucho tuve problemas en el control de seguridad porque había dejado en el maletín un martillo de explorar los reflejos, y su mango metálico al parecer lo convertía en arma potencial si se le quitaba la cabeza de caucho; nunca se me hubiera ocurrido; al final el guardia me lo dejó pasar aunque no llevana ningún documento que certificase mi profesión; en cuando a la foto, he hecho muchas fotos desde la ventanilla de aviones, y nunca he tenido la suerte de pillar ni una estrella tan preclara, ni un OVNI, así que sea lo que sea, felicidades.
ResponElimina