dijous, 15 de juliol del 2010

Des del racó d’un cafè.




Els matins m’agrada anar a fer un cafè, llegint el diari, a algun establiment dels voltants de casa. Encara m’agrada obrir el periòdic, nou i acabat de sortir de les rotatives i sentir la seva flaire de paper i tinta i embrutar-me’n els dits fullejant-lo.
Aquestes hores vagaroses, em permeten fer una llambregada a la humanitat que m’envolta: un microcosmos format per funcionaris dels jutjats que apuren els seus cafès amb llet i uns breus entrepans de fuet; advocats ultimant les seves estratègies amb clients angoixats; mestresses de casa que esperen que s’obri “El Corte Inglés”, endrapant pastes de xocolata i garlant pels descosits en grups de quatre o cinc; executius dels bancs i els despatxos dels voltants, remenant papers.
Hi ha un altre grup més discret, que és els del meu gremi: el dels jubilats ociosos. Aquests arriben d’hora i van a llegir el diari “de gorra” usdefruitant unes poques taules gairebé tot el matí.
Aquest grup sembla molt organitzat: el primer que arriba agafa tots els diaris que l’establiment posa a disposició del clients i els va repartint als seus col•legues a mida que es van presentant.
“Té Manel, l’Sport, que avui parla del Guardiola” –diu un xacrós amb aspecte d’antic comptable.
”El patufet” (nom familiar amb el que es coneix el “Diari de Sabadell”) te’l guardo, Antoni” –li diu a un de menut amb el poc cabell tenyit amb “Farmatint”.
“Vols “El Punt”?...Jo em quedo amb “La Vanguardia”-diu a un altre, que arrossega la seva artritis amb la dignitat d’un capità general tolit.
I així es van repartint i monopolitzant la premsa diària.
Jo vaig a la meva, amb el meu diari comprat al quiosc de la cantonada. No en tinc cap d’especial, tan aviat en compro un com un altre. Més tard ja procuro llegir “on line” alguna coseta més, tot i que m’agrada més el fullejar-los.
No m’interessa gaire integrar-me a la tertúlia d’aquella mena de geriàtric ocupat en el monopoli de la premsa de l’establiment. Els sento garlar de les mil i una tonteries del dia, i sembla que amb els temes cabdals confonen garses amb perdius, però no m’hi poso –tampoc soc depositari de la raó absoluta- Amb el diari i l’espectacle del rusc del treball quotidià, ja en tinc prou.
Ahir estava jo llegint a “El Periódico” les cuites entre el Montilla i els Consellers del PSC, tot sentint, sense voler-ho, els consells que al costat li donava un advocat al seu client (un tipus que pledejava per una possible separació): Vostè mantingui el tipus; que no se’l vegi dubtar. Negui-ho tot. Vostè és un perfecte pare de família, i no beu res més que una mica de vi dinant i alguna cervesa de tant en tant” –“Ostres qui marró” –pensava jo. Vaig deixar el diari tancat al costat de la tassa de cafè, distret amb l'ambient del local, i la conversa aliena, que era prou interessant.
Absort amb les meves cabòries, vaig veure el rostre rubicund d’un sanguini jubilat que se’m dirigia a frec:
“Escolta, si ja has llegit el diari, potser que el deixis on l’has trobat!” –em va dir amb tota la seva mala llet. Els seus socis em miraven amb aire reprovador.
Vaig estar a punt de demanar consell a l’advocat del costat, per instrumentar una clara defensa, davant l’agressiu atac corporativista, però me’n vaig estar. .
“Escolti, que aquest diari és meu i m’ha costat 1,20 € al quiosc d’aquí al costat. Si el volen llegir, els el deixo, però en acabar me’l tornen, que em va la mar de bé per empaperar el terra quan freguem a casa”...
El paio va marxar, sense acabar-se de creure que el diari era meu.
“Doncs ja em diràs on és “El Periódico” d’avui” –vaig sentir que remugava mentre se’n anava a la seva tertúlia geriàtrica. Les mirades del grup em van fer sentir un pispa de la pitjor espècie.
En acabar i ja a casa, mentre m’empassava el debat de la nació per la TV, vaig prendre una decisió: el proper curs em matricularé d’alguna cosa que m’agradi: Història, Filologia... Al menys si m’haig de discutir amb algú per la propietat d’uns apunts, tinc molts números que sigui amb una noieta de 18 anys i no amb un vell xaruc. .

8 comentaris:

  1. OVACIÓ TANCADA i en majúscules :) millor que si, que et matriculis d'alguna cosa, que a tu encara et falta molt per fer catúfols :D

    Per cert, molt bon canvi al blog :)

    ResponElimina
  2. Mira, dues coses: me n'adono que hem triat la mateixa plantilla del blogger, i me n'alegro.
    La segona: jo també estudio per estudiar, i això et fa entrar en contacte amb l'ampli ventall generacional. No sempre és fàcil, però és possible.

    ResponElimina
  3. Vas fer molt bé mantenint el tipus i negant-ho tot, com deia l'advocat. Si aquell paio volia el diari que hagués matinat més.

    ResponElimina
  4. Clídice: Gràcies. Etfaré cas ;-)

    Lluís: Vaig entrar a les noves ofertes de plantilles del Blogger i vaig triat la que es deia "Filigrana", que té aquest format de color beige i els ocells fugint lligaven amb la foto de la barca. Veig que hem coincidit amb la tria, tot i que estic convençut de que tu li treuràs més partit creatiu...
    És cert que val la pena no perdre el contacte amb el ventall generacional. A la feina ja era així. No crec que sigui gaire bó tenir la gent separada per edats.

    Brian: Ja veus com s'ho fan per llegir el diari de franc. Es veu que no coneixen internet ;-)

    ResponElimina
  5. Reial com la vida mateixa, a banda d'aquests hi ha els que agafen a grapats els diaris gratuits. Em passavasovint que comprava el diari i si anava al lavabo SORTIA A FORA A PARLAR PEL MÒBIL JA TWE L'HA VIEN AGAFAT. O un altre cas que estàs llegint tranquilament el teu diari i ja t'adones que al costat tens un neguitós que l'està esperantr, i a la que el plegues ja se t'abraona, "éstàs del diari"Si! però és el meu.

    Podriem quedar la setmana que ve on sempre, ja portaré jo el diari.

    ResponElimina
  6. El que podries fer és matricular-te amb mi a alguna cosa, i fer-te amb gent més jove...Lo més greu que ens pot passar és que ens ofereixin un "porret" de tant en tant...
    Hi ha Dret a la UB, que, als meus temps, era l'únic Bar de Barcelona que disposava de Facultat i era ideal per anar a passar-hi les hores...
    Jo penso amb Història (he d'investigar com van de Bar i coses d'aquestes ;-)

    ResponElimina
  7. Francesc, ja en parlarem a fons de tot això la setmana que vé fent un café. Excepte el dijous, digues tu mateix el dia.

    ResponElimina
  8. en principi em va bé el dimarts, al lloc de sempre, ja et faré una trucada

    ResponElimina

Cercar en aquest blog