dilluns, 19 de juliol del 2010

19 de juliol, d’avui fa setanta-quatre anys.



 Cartell d'en Joan  Miró


Xafogor, sang i suor. 

Boirines de fum i pólvora
planen per una ciutat desperta.
Papers de diari ensangonats
amaguen rostres de mort sobtada.
Bonior de mosques i crits feixistes planen
damunt dels cossos erts. 

Xafogor, sang i suor. 

Una radio crida a atacar i a la defensa.
Llambordes aixecades cremen sota el sol.
Soldats  esporuguits són manats  Diagonal avall;
moren, sense saber per què ni per qui,
els maten companys dels seus sindicats. 

Xafogor, sang i suor. 

Pors i pànics perviuen: hom encalça i mata.
Corredisses, incerteses;cauen innocents.
Gent angoixada  darrere finestres tancades.
Brètols amb màuser tiren a l’atzar.
Fum, fum, fum, més fum i soroll de trets. 

Xafogor, sang i suor. 

A mitja tarda els facciosos rendeixen els sabres.
Provisionalment el poble  ha vençut,
però la tragèdia tot just comença.
El dolor del futur serà infinit,
però el poble  victoriós no ho sap encara.

Xafogor, sang i suor.
    
  Foto de Centelles

2 comentaris:

  1. Quanta gent deu ignorar que va passar el dia d'ahir de l'any 1936? Millor no preguntar-ho



    En comptes de demà millor queden dimecres, què demà a primera hora haig de ser a Granollers.

    ResponElimina
  2. Si, setanta-quatre anys ja és una fita prou llarga per propiciar l'oblit. Ara les lluites són unes altres.
    Ens veiem dimecres, Francesc...

    ResponElimina

Cercar en aquest blog