Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
De menut havia sentit cantar aquesta aparent ingènua cançó –dic aparent ingènua, doncs darrera les més innocents estrofes sovint s’amaguen els vells prejudicis de la més negra superstició- Les donotes, sospitoses de conjurar tempestes i malvestats, estan dolgudes per la lluentor del sol, que s’alterna amb la negror de les nuvolades que porten llamps i trons, misèria i pedregades. Les velles conreadores de malures i infanticidis són felices amb el mal aliè i porten dol per la frustració dels seus objectius.
L’angoixant cerca de la felicitat de la nostra cultura occidental porta a aquesta mena de contradiccions: allà on comença la felicitat dels uns pot començar la desgràcia dels altres.
Aquelles malaurades que van patir turment i patíbul al segle XVII van ser víctimes de la ignorància de la gent, però el substrat filosòfic i antròpic que las feu possible és ben vigent encara: La felicitat de molts es basa en la infelicitat de molts d’altres. Aquesta angoixant cerca de l’eterna felicitat impossible nomes ens pot portar a les més altes cotes de l’egoisme i la insolidaritat.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
Si, aquestes cançons populars, sempre tenen històries de fons...
ResponEliminaAquestes dones coneixedores de la natura, foren apartades i condemnades a la foguera. L'home temia el seu gran poder.
ResponEliminade set si les bruixes eren com Aramís Fuster, no m'estranya que les cremessin.
ResponEliminaAris ,
ResponEliminaÉs ben freqüent que les cançons infantils aparentment més ingènues portin una gran càrrega dels prejudicis i els defectes de la humanitat.
Salut.
Montse,
ResponEliminaHi havia una barreja d’ignorància, que comportava el desenvolupament de tota mena de prejudicis, entre ells el masclista, tot i que el denominador comú potser eren els de tipus religiós, talment com encara es nota avui dia.
Salut
Francesc,
ResponEliminaAmb la Fuster, n’hi ha una colla de les que surten per la TV que no hi faria res veure-les cremar, ni que fos amb una torradora elèctrica ;-)
Salut.
Visc embruixat i feliç, que les dones intel·ligents són la meva perdició. Sort que les bruixes de debò no surten a la tele. Aquestes, a la foguera per falses, sí.
ResponEliminaM agradat aquest escrit
EliminaArribe tard. Un dia per a oblidar. Però l'hora bruixa ha funcionat. M'acabe d'assabentar: 0-2, Nyas, coca. No sé si coneixes açò:
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=p9LLGfFaHEI
Salut.
És curiós com aquest substrat històric ha quedat en coses tan aparentment inofensives com cançons per a infants. Suposo que és una mostra de com d'arrelades van arribar a estar aquestes creences.
ResponEliminaSiempre ha habido miedo al conocimiento, la Iglesia es culpable de condenar y el poder civil de ejecutar (no nos olvidemos). La Iglesia en una trayectoria histórica que en muchos episodios es vergonzosa, ha destruido libros, cultura; ha condenado a médicos, a sabios y a mucha gente que solo demostraba con pruebas que la sangre circulaba por el organismo o que con la corteza del sauce se curan los catarros y se alivia el dolor.
ResponEliminaTampoco hay que olvidarse que príncipes,condes y el poder establecido en general, colaboraban con ella dejando en poder de fanáticos la capacidad de juzgar y eso no es bueno...
Estic d'acord que s'ha donat un valor bestial a la "felicitat personal" sense saber ben bé què és. Fa pocs dies vaig veure "Nostalghia" del Tarkovsky, on una de les primeres frases és: -Vostè vol ser feliç, però hi ha coses més importants.
ResponEliminaSón molt divertits els refranys antics sobre bruixes, molts d'ells sobre Arbúcies perquè rima: "A Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes". Bé, ara fan riure, ara que les bruixes som joves, guapes, anem ben arreglades i gaudim de cert prestigi social. Per cert, visca el sugus blau!
ResponElimina