“Llum de la Selva” (Un hippie avant la lettre)

Llum de la Selva (de la xarxa)

Es deia Isidre Nadal Baqués "Llum de la Selva"  havia nascut el 1877 i va morir l’any 1983 amb 106 anys. Provinent de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer I Guàrdia, el trobem als cercles anarquistes del Sabadell dels anys 20, quan amb un metge naturista, dit Nicolau Capo va fundar l’Escola de Trofoterapia i tot seguit es va radicar a la Granja Natura, un hort amb una palmera i una figuera, que ara és al bell mig del Parc Catalunya de Sabadell, on hi va desenvolupar una Mansió-escola de naturosofia o saviesa divina, baix aquestes teories, que recull  l’Andreu Castells a “Sabadell, Informe de l’Oposició” (Edicions Riutort): 

“L’home ha abandonat les lleis còsmiques i naturals, que el fan individual, per les materialistes que l’esclavitzen i el socialitzen, perquè la intel·ligència astuta sempre s’ha aprofitat de les lleis naturals.

“Les bèsties no han abandonat les lleis naturals. La gata no educa els seus fillets, no els vigila contínuament, només els defensa en un cas extrem de perill i, si cal, dóna la vida. Així és la Mare Natura. Perquè l’home porta tot el necessari per a sobreviure tot sol. No se’l ha de portar a l’escola, no se l’ha de domar, perquè l’home no pot anar contra ell mateix. Les lleis de l’home devoren al mateix home.

“La Natura, doncs, ha proveït l’home d’un egoisme natural que el separa dels altres homes, Però l’home aviat va marxar de la llei natural i va aplegar-se en barraques, ens, clans, en tribus. Aleshores el seu egoisme natural es deteriorà. “L’home va tornar-se dèbil i temorós. Així va associar-se per a defensar-se i va arribar a la formació de la pàtria i hagué de promulgar lleis basades amb la por i la raó de la força. S’hagué de voltar d’autoritats i de policia, la missió dels quals és la defensa d’aquestes lleis contra la Natura.

“La llei bàsica ens la dóna la Natura quan naixem nus. La llei de l’home porta al llibertinatge.

“Quins són els remeis que podem aplicar a la nostra situació present? Aprenem de la Natura, que no es violent, sinó que es transforma de continu. No tenim d’anar a l’escola, perquè la Natura ens ha dotat de la màxima perfecció, no hem d’acceptar l’exèrcit, ni la revolució, ni la violència perquè no som revolucionaris sinó renovadors. La nostra moral és la de la vida. Respectem la seva obra. No hem de col·laborar amb la societat, ni a les barricades, ni als incendis, ni a les destruccions. Així podrem arribar a la convivència individual, conscient, fundant una nova manera de viure harmònica i evitarem l’essència dels carnissers que puja al  pla austral i que l’èter rebutja i la retorna a la terra. Aquest fet és l’eterna lluita entre el jo superior i el jo inferior. El paradís celestial es pot aconseguir per una elevació de l’esperit, aquí a la terra”

Recordo que els anys seixanta i setanta, molt jovent visitava l’eremita per trobar-hi amistat, pau i, sovint,  un racó d’aixopluc per les efusions eròtiques amb la parella –cal recordar que era l’època de fer l’amor en un Simca 1000-  

Avui encara hi ha al Parc Catalunya de Sabadell el racó on hi tenia l’hort i la cabana el vell anarquista. Una magnífica palmera n’és el testimoni i el darrer vestigi d’aquell home ressec i vell, de mirada intensíssima i que denotava una rara intel·ligència.        

     

Parc Catalunya. Sabadell