Els blogaires, en general, no tenim remuneració, ni triennis, ni paga del divuit de juliol –que ara es diu la paga de juny- ni la de Nadal, per la qual cosa, potser es fa necessària la conveniència d’agafar-se unes vacances, que és un dels legítims drets que ens són donats dels de tota mena de treballador.
Tot i que el seguiment de la tasca blogaire és un plaer més que un treball, hi ha la feinada quotidiana de cuidar les entrades i fer el seguiment dels amics i coneguts que mereixen la nostra atenció i alguna cop s’ha de descansar una miqueta, puix el cos ho demana.
Personalment, me les he agafades, i he estat una quinzena llarga sense obrir el blogguer. Ara hi torno, amb el desig de retrobar els vells amics i amigues, i amb la voluntat de seguir-nos comunicant en aquesta mena de diaris personals, amb presumpció de creativitat i divulgació, on hi reflectim els raconets més eteris de les nostres inquietuds del conscient i el subconscient.
Salut.
Doncs bentornat de nou! Aquí estem uns quants anant amunt i avall de la blogosfera (malgrat el desgavell que Blogger ens ha sotmès aquests darrers dies!)
ResponEliminaSAPS, aquest matí m'he dit: Dilluns trucaràs al Ramón a veure que carall li passa, JA NO CAL, no fem com amb aquell pintor blocaire de Santpedor que l'haviem mig enterrat i era a Benidorm amb un amic de vacances. Ben retrobat.
ResponEliminaja pensavem que t'havia passat algu! Menys mal que era per vacances, em sembla molt bé!
ResponEliminaAquest cap de setmana just feia aquest comentari sobre tu: què li passa a l'Aberich?
ResponEliminaJa veus, ens has tingut a tots pendents de tu!
Espro que les vacances blogaires et facin retornar amb noves energies...
Doncs sí, a la pròxima avisa, xato. Jo estava per enviar-te un e-mail i tot. Que ens tenies preocupats. Ei, és la servitud de la fama. Va, que ens tenies abandonats. He arribat a pensar que feies campanya electoral als del PP de tapadillo. ;-) Salut.
ResponEliminaJo feia gaire bé el mateix temps que no publicava res, però no m'atreveixo a dir-ne vacances; més aviat mandra o falta de motivació o d'inspiració... En fi, què sé jo.
ResponEliminaBen retrobats tots plegats i gràcies pel vostre interès.
ResponEliminaM’he perdut aquesta desgavellada tècnica de la que parles, Porquet.
I Francesc, era com allò de la cançó del Peret: “Estaba tomando cañas, leree!”
Aris, Eulàlia, Vicicle, i Brian, aquesta autodisciplina de publicar tres o quatre entrades per setmana és una mica absorbent i m’he embrancat en qüestions de tipus històric, que porten la seva feineta i et queda la sensació que l’esforç mereixeria un format diferent del del món blogaire i potser tinc la sensació de ficar-me en camises d’onze vares...
Res, coses meves i salut per tothom.
Per si no vull caldo, tres tasses i avui hi torno amb els condemnats pel assassinats del Jenny els anys 20, inspirador del caso Savolta d’en Mendoza.
Alberich, celebro que hagis tornat, et trobava a faltar.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó