dissabte, 2 d’abril de 2011

La cosa pública o la ‘cosa nostra’



Sovint passo per l’Hospital de Terrassa a fer-me una analítica, i una vegada m’han punxat, amb l’ànsia del famolenc forçós, baixo a la cafeteria i demano un entrepà i un cafè llarg i aprofito per llegir “La Vanguardia”, que aquests dies va  plena amb el viatge del president Mas a Madrid per discutir el dèficit de la Generalitat.
Llegint les excuses de mal pagador d’uns i altres, tenia encara molt present la conversa amb l‘Anna, la infermera que m’havia fet l’extracció. En aquesta mena de tràngols, els dono conversa i així m’evadeixo del fet traumàtic, doncs tenen tendència a radiar la seva actuació: “Ara et punxaré i et mirarem els triglicèrids, el colesterol, la bilirubina i el ‘sumsum corda’. Sentiràs una punxada i trigaré una mica, doncs haig d’anar  posant la  sang a tota aquesta bateria de pots, Veus?...”
“Si, dona, si, tu fes...Per  cert què, com us va amb les retallades a la sanitat?”
I l’Anna, que té la pell molt fina i va prou calenta amb les mesures,  s’esplaia buidant el pap:
“La majoria de les més joves som interines, doncs fa segles que no treuen places, i perilla la nostra estabilitat professional. Quedaran les antigues, que son fixes, i la majoria ja no estan a primera línia. N’hi ha un fotimer que fa anys que no veuen una agulla ni se’n recorden de posar una via, doncs han anat derivant a tasques més burocràtiques. El pal de peller, ara  som nosaltres, i sembla ser que potser a moltes no ens renovaran .Els metges pateixen el mateix problema.  La pressió de la demanda farà que amb menys recursos humans i amb gent que no s’ha reciclat des de fa lustres, la sanitat pública sigui molt més caòtica encara que la que patim, amb el resultat que qui pugui permetre-s’ho se’n anirà al sector privat. Les mútues ja es freguen les mans, i sembla ser que políticament els fan el joc, mentre ens fan el llit a nosaltres....”  
“Buf, aquesta desagraïda i impopular funció pública, sempre tant criticada. Ja la trobaran a faltar ja, tota aquesta munió de nouvinguts del món de la lliure competència, passats pel sedàs de les escoles de negocis...” –afegeixo .
Escoltar pets és una manera popular de definir aquella persona que, de manera inadvertida – sovint involuntària- escolta les converses i les confidències dels altres i que no l’hi són dirigides. És una qüestió de xafarderia pura i dura, sovint per causa de que aquestes manifestacions es produeixen en un espai poc propens a l’aïllament i a la discrecionalitat, com és el tren, un restaurant, un bar, una sala d’espera, una cua...
La cafeteria de l’hospital és un d’aquests llocs. És un espai ample, amb una barra, i un self service  a l’hora de dinar i sopar, curull de gent.
Una magrebí embarassada, amb vestits bíblics, seu amb cara fatigada. El seu marit s’apropa i amorosament li remena un cafè amb llet que porta de la barra. Una imatge que desfà molts dels tòpics del masclisme musulmà.
Més a prop, dues parelles ratllant la setantena. Ben apeixats i grassos parlen amb  el característic to alt meridional, amb un accent andalús inconfusible. Un tipus amb cara de pa de ral i mirada radiant confessa que porten junts amb la seva dona des de que tenien quinze anys. Els altres, amb un deix d’orgull,  diuen que ja no s’estila aquesta fidelitat.
Més enllà una dona a la quarantena d’anys  acompanya una anciana xaruga i amb l’aire absent de la demència senil. L’hi dóna a beure una infusió a culleradetes.
Penso que tota aquesta gent no en té la culpa dels desgavells econòmics d’uns pocs  especuladors i que no es mereixen el que els vindrà a sobre.     

  

14 comentaris:

  1. Totalment d'acord, no cal dir-ho. I el que diu l'Anna, és una descripció ben precisa del que està passant al sector públic, on els seus responsables polítics semblen estar enlluernats pels codis més perversos de les grans corporacions privades. Això sí, quan la pifien, que ho pague el públic en general. Salut.

    ResponElimina
  2. Em toca ben de prop. Hi estic del tot d'acord.
    Faig constar, a més, que això té còmplices en molts mitjans de comunicació, silenciadors i venuts, que van de liberals i de moderns per la vida.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. En Burgos se va a inagurar un hospital privado. ¿Cual es la aspiración de las empresas privadas? Ganar dinero, ¿como se gana dinero? reduciendo costes, salarios, análisis, consultas etc, etc, etc y todavía hay palurdos que defienden esto... Claro los del PP de la Junta tienen PAGADO POR TODOS, sanidad de pago. Vaya gentuza, que delincuentes sociales...

    ResponElimina
  5. es la Vida que passa amb la seva cadència quotidiana aquesta descripció bucólica de la cafeteria. Bucólica, però real alhora. Tan real com la incompetència de la patuleia que ens mana, i espera't, que ara ve el pitxor, Diu en Pepe Luí que no es presentarà a les properes eleccions, i la banda del mirlitón Rajoy ja demana eleccions anticipades. Ai que patirem!

    ResponElimina
  6. Vicicle,
    És una situació típica de privatització: No poden pagar la factura del gasto públic i apliquen retallades que afectaran la qualitat del servei,m ni que se’ls ompli la boca dient que no. Se’ls fa molt difícil als professionals tècnics de lo públic, pedalejar amb la normal correcció que requereix el servei.
    Salut.

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca,
    És una situació ben galdosa pels professionals que han de donar la cara. La gent està avesada a disposar d’uns serveis, que ja no es podran donar i qui està en la primera línia són ells.
    A més de molts silencis còmplices, hi ha molta demagògia sobre la funció pública, potser guanyada a base de segles de clientelisme i concessió de favors, oblidant-se de que el pal de paller l’han aguantat unes dotzenes de professionals d’irreprotxable actitud, que són els primers en rebre, doncs els ‘de confiança’, aquests són intocables.

    ResponElimina
  8. Temujin,
    En política, como en todo, suelen pagar justos por pecadores. Hay mucho obtuso que defiende opciones neoliberales, como las del PP, desde la base y con toda su buena fe, cosa que no he podido entender jamás. Que un campesino de poco calado económico y un obrero por cuenta ajena, voten a esa pléyade de valedores de los grandes intereses económicos, no me cabe en la cabeza, puesto que los políticos a los que te refieres, cabalgan a lomos de sus millones de votantes. Algunos de ellos, les siguen como perrillos, esperando algún mendrugo y la mayoría, por sectarismos basados en prejuicios religiosos o de otro orden.
    Uno de los graves problemas que hay en la política –lo digo bajo la óptica catalana, claro- es que a la misma no se acercan los mejores. Éstos se sienten más cómodos en sus cátedras, en sus trabajos intelectuales o en sus empresas, donde hallan mayores satisfacciones, tanto económicas como de realización personal. La política se ha ido degradando en manos cada vez más mediocres, por un irrefrenable proceso de selección ‘a la inversa’
    Saludos.

    ResponElimina
  9. Francesc,
    El problema de la política espanyola és que ens ha portat a una mena de bipartidisme que ens obliga a triar entre ‘guate-mala’ o ‘guate.-peor’
    És el que li dic a en Temujin, que la política l’hem deixada en mans de gent que, sovint no gasta res més que el que se’n diu ‘l’eròtica del poder’ Els que es mouen amb d’altres capacitats i no senten aquesta mena de pessigolleig als baixos, es dediquen a una altra cosa.
    No és mala noticia que el Zp no es torni a presentar i si el del PP vol eleccions anticipades, és per tal de que el relleu no tingui temps d’endreçar una mica les destrosses.
    Sempre ens quedarà l’emigrar a Suècia, tot i que ja ens agafa una mica massa grans !
    Salut.

    ResponElimina
  10. aviat serem com Estats Units, amb una sanitat només per les emergències...qualsevol cosa, te la tindràs que pagar...aviat posaran l'acomiadament lliure i jo no crec que arribi a cobrar la jubilació, tot i que pago la ss com autònom. La meva avia ja m'ho deia, que de petita, els vells no tenien més remei que "anar a captar"

    ResponElimina
  11. Segueixo sense entendre les retallades en sanitat o educació, crec que haurien de ser l'últim bastió però estem fatal i no s'albira res millor a l'horitzó.

    ResponElimina
  12. I què tal si en comptes d'acceptar amb trista resignació les retallades, deixéssim d'exportar pressupost al defora i recuperessim una pila de milions d'euros que ens estalviarien un munt de retallades? Per cert, jo tampoc suporto que m'expliquin el que m'estan fent quan m'extreuen sang :(

    ResponElimina
  13. Conec de primera mà el cas de la sanitat pública i la cosa és realment alarmant. Els recursos estan col·lapsats, però atenció, molta part de culpa és dels usuaris.

    Se n'ha fet un ús excessiu de la sanitat gratuïta, i ara pagaran justos per pecadors.

    No pot ser que les urgències es buidin quan juga el Barça, no pot ser que la gent vagi a urgències perquè el nen fa una setmana que no fa KK, no poden ser aquestes i d'altres coses.

    Els gestors en tindran la seva part de culpa (ai Clidice, quanta raó tens en els diners que se'ns en van), però els usuaris hem viscut en l'opulència i en creure que tot és gratuït i no té cost, i tot el servei de medicina ha d'estar al meu servei.

    Parlo així perquè comparteixo vida amb una persona que treballa com a doctora a la sanitat pública i es veuen superats per les circumstàncies. Els retallen des de dalt i els apreten els usuaris (i tot sovint amb males maneres, sense educació i trepitjant a qui calgui)

    No anem bé.

    ResponElimina
  14. Aris,
    Joan,
    Clidice,
    El porquet,

    Jo també conec una mica el problema de la sanitat d’a prop, doncs la meva muller hi treballa en un hospital.
    Hi ha varies coses:
    1.- La retallada de recursos pel dèficit fiscal, la qual cosa és un problema estructural de primera magnitud.
    2.- L’allau de demandes pel creixement desmesurat de la demanda (agrupaments familiars, etc.) .
    3.- L’ús i abús del sistema pels usuaris que perverteixen el sistema –aquí potser falta el punt d’autoritat que es reclama a d’altres àmbits públics, tal com la gent que es cola al transport públic, els maltractament de professors a l’ensenyament, i la qüestió de les urgències que planteja El porquet, amb les contrapartides de desbordament i denuncies per mala praxis quan hi ha problemes.
    Abordar aquests i d’altres problemes no hauria de passar pel desmantellament de la cosa pública, que sembla ser que és la política que es va bastint.
    Cal posar el fil a l’agulla, però sense tirar les pilotes fora.
    Salut a tots i gràcies per comentar.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog