Dels coberts de casa a les fàbriques. (El naixement d’unes associacions de treballadors)

Batuda  Mossos finals segle XIX.Foto Wikimedia Commons

El  cúmul de circumstàncies que varen propiciar que a Catalunya s’hi produís la revolució industrial ha estat motiu d’estudis i especulacions. El seu desenvolupament es dóna en un context polític convuls, de lluita entre l’antic règim (carlins i conservadors) i els intents de modernització d’un nou sistema a imatge dels postulats revolucionaris francesos (constitucionalistes i  lliberals ) i en un país sense primeres matèries ni recursos energètics, com el carbó, que són els impulsors i motors  de la industrialització britànica i la d’altres llocs del món. És una situació atípica i ben singular, que s’atribueix, entre d’altres causes, en bona part  a les peculiaritats del sistema jurídic civil català, que permet que la terra vagi a parar en mans de ‘l’hereu’ i els cabalers se’n vagin de la finca i s’espavilin estudiant i formant-se com a professionals lliures, la qual cosa propiciarà que es busquin la vida en un context emprenedor diferent del de manar la terra. Tot plegat i ateses les adverses circumstàncies, semblaria un miracle si no hi hagués constància de l’esforç de tanta suor i l’enginy de tanta gent valuosa.

El  ja nostre amic, en Marian Burgués atribueix en part el  desenvolupament industrial de Sabadell, precisament a la primera carlinada ( la dita Guerra dels set anys):

Per causa de la guerra, una colla de pagesos benestants i de tarannà lliberal, com els Gorina, Barata, Llonch, Brujas, Buxeda, Casanovas,  entre d’altres, es van refugiar a la plaça forta de Sabadell, per viure en pau i fugir dels perills del descampat. Van anar a raure a una vila progressista i acollidora on hi funcionava una modesta industria tèxtil artesana i manual, i van veure que era un terreny abonat per invertir les seves unces d’or, per la qual cosa aquesta simbiosis va afavorir el desenvolupament industrial de Sabadell.

Tanmateix aquesta situació va comportar uns certs conflictes amb els teixidors a mà i la mecanització, que va convertir una feina que es feia lliurement, a la conveniència de l’artesà sense horari i al cobert de casa, en l’haver de tancar-se en unes quadres insalubres i sorolloses, subjectes a horaris i a disciplines durant  catorze o quinze hores al dia.

Aquella conflictivitat precisava un desllorigador i va anar sorgint unes sòlides organitzacions, fruit de la lluita i la solidaritat entre els treballadors.  

Els teixidors secretament ja estaven associats, cotitzaven i tenien una caixa per a sostenir les qüestions del treball i la lluita.

Les reunions les feien de nit, sortint d’un a un als boscos dels rodals de Sabadell, embolcallats i poc a poc, discretament se’n anaven cap al Bosc de Can Feu o a prop de Can Puigjaner, a la font de Can Rull, i posaven  vigilants pels camins i corriols, de manera que els Mossos d’Esquadra ( que a finals del segle XIX era una policia civil estatal catalana sufragada pels municipis) no els sorprenguessin.

D’aquelles reunions clandestines en sorgiren els primers sindicats de Sabadell, que a les primeries del segle XX i fins el 1939 van radicar al Carrer de l’Estrella, als locals de l"’Obrera "( un edifici on avui hi una escola concertada) com popularment era coneguda la FLS (Federació Local de Sindicats) de la CNT fins el 1931 i  on els anys trenta  hi tingué una cabdal importància el lideratge d’en Josep Moix (que va ser mític alcalde de Sabadell, posteriorment  ministre de treball amb el govern d’en Negrín i secretari general del PSUC a l'exili)

També la tradició dels teixidors auxiliars ( autònoms i treballant a casa) ha perdurat fins avui, que gairebé en queden quatre de residuals, havent desaparegut, la majoria,engolits per la Història, com la mateixa indústria tèxtil.

D’aquells anys de fontades clandestines del segle XIX, en Mariàn Burgués ens  fa memòria de la lletra d’una cançó:

“Jo uns explicaré la vida

que avui fan els fabricants:

Al dematí quan se lleven

xocolata per endavant.

S’encasqueten el sombrero

i se’n van a passejar

i allavors s’enraonen

com ho faran per robar” .

Eren èpoques que el capitalisme tenia noms i cognoms i tothom sabia qui era qui, i no es depenia del atzars de  Wall Street ni de la borsa de Pequín...        

Antiga Escola Industrial. Sabadell