Hi ha gent –en especial en els països on el cisma d’en Luter va arrelar- que, de bon matí per afrontar el dia, o quan cerca la resolució d’algun entrebanc en la seva vida, agafa un exemplar de “la Bíblia” i l’obre a l’atzar, cercant una frase que l’hi doni una mica de llum o l’indiqui el camí que alleugi la seva angoixa o orienti el seu desconcert..
No criticaré aquesta pràctica, tan vàlida com qualsevol altre de les que es fan i es desfan; hi ha qui es fa tirar les cartes, qui s’encomana als consells d’un capellà, o qui visita un guaridor de cossos o d’esperits. Cada terra fa sa guerra i tothom es basteix amb les pròtesis que més l’hi escauen.
Aquesta confiança en l’atzar de les sentències escrites pot donar resultats sorprenents.
Com que, malgrat reconèixer la gran influència del ‘best seller’ més llegit de la història de la humanitat en el desenvolupament de la nostra cultura i en la del món en general, no m’han abellit mai gaire les seves històries de déus venjatius, de dones que es lliuren al patriarcat més repulsiu, de profetes sonats, i de jutges i reis que practiquen el nepotisme, gairebé totes inspirades amb les mitologies contemporànies de unes cultures veïnes, com les egípcies, gregues, pèrsiques i mesopotàmiques, he agafat “El quadern gris” del nostrat i no gaire comprès Josep Pla, amb la veneració d’un luterà per les Sagrades Escriptures. .
El vell rondinaire empordanès també emprava frases lapidàries i sentències que et poden donar una certa llum.
Encuriosit i per fer un experiment en quan a les propietats màgiques del prolífic empordanès, quan fa trenta anys de la seva mort, he despenjat un exemplar en rústica que tinc a mà i prèvia una breu concentració, afavorida pel oreig de la llevantada i que ho faig a uns tres-cents metres del Passeig del Canadell, on hi ha la casa on el sorneguer vell, entre arrossos i carajillos de rom de canya i whiskys de malta, escrivia les seves sentències, he fet com fan alguns amb ‘La Bíblia’: obrir-lo a l’atzar i mirar la primera frase amb la que els ulls es topen.
El resultat ha estat aquest:
“El quadern gris” Edicions Destino. Biblioteca any Pla. 1997. Pàgina 467, tercer paràgraf:
“La funció real de la intel·ligència no deu pas consistir –com generalment se suposa en aquesta península- a aprendre de distingir una hipòtesis d’una fantasia . La seva funció real consisteix a aprendre de distingir el que és del que no és”
I a continuació segueix:
“La mediocritat té el mateix gust i el mateix color del cafè amb llet”
Com fa la caricatura del Tardà del “Polònia de TV3: “Algú ho havia de dir!...
com dirien els de Rac 1: "un aplaus" per l'escrit, que es per on escrivia Pla, mentre la Biblia està escrita per l'escrot.
ResponEliminaEl cafè amb llet, com totes les coses híbrides, té mala fama. En castellà diuen "mitad y mitad café con leche", com volen dir "no és ni carn ni peix". Ens agraden les coses clares, definides, saber de quin mal hem de morir, com diem per aquí. Però, què voleu que us digui, a mi m'agrada el cafè amb llet; a qualsevol hora em ve de gust. Deu ser perquè jo també soc una mica cagadubtes: d'aquests que mai s'acaben de decidir, que a tot li troben pros i contres...
ResponEliminaEm portes a la memòria una altra frase amb aroma de cafè: No hi ha res més contrari a un cafè que un cafè amb les cadires sobre les taules. També del Quadern. El cafè amb llet el trobe exquisit, però no el tolero. ¿Serà per la mediocritat? Ara m'has deixat ben confós. Salut.
ResponEliminaAyer vi un rato un documental de Pla en la segunda cadena. Me pareció un personaje, aunque de su obra no conozca más de lo que aquí he visto publicado.
ResponEliminaUn saludo.
Francesc,
ResponEliminaAlguns exegetes de ‘La Biblia’ diuen que tot és simbòlic i metafòric, d’altres que tot va anar ‘fil per randa’. Penso que la refosa de llibres antics de l’Antic Testament –alguns amb evidents influències dels mites de l’època, que s’han venut durant segles com a dictats per Déu, és un refregit contradictori i confús que no serveix ni com a document per a historiadors, folkloristes o antropòlegs
Brian,
ResponEliminaEl cafè amb llet com a metàfora és ben bé com dius com el de ‘ni carn ni peix’.
Jo m’he acostumat al cafè sol, fort i llarg –el fang del cafè exprés no m’agrada gaire- i, amb ocasió de compartir-lo amb amics en franca tertúlia, lleugerament reforçat amb un toc de rom, o perfumat amb unes gotes d’anís ‘del Mono’, malgrat que els metges ho desaconsellin.
Un bon amic metge, un dimecres me’l prohibia i el dissabte següent, a casa seva me’n oferia un de ben carregadet: que l’hi vaig refusar, dient-li que el metge me’l havia prohibit a la qual cosa em va replicar dient-me: ‘Doncs canvia de metge!’
Vicicle,
ResponEliminaÉs que és per recomanar fer la prova: Agafar el ‘Quadern gris’ i obrir-lo per qualsevol pàgina; ett surt una sabia sentència de lo més aprofitable i farcida de sentí comú –que com bé saps és el menys comú dels sentits-
Acabo d’obrir-lo de nou i em surt: Cita a Homer i l’hi fa dir: “Sabia moltes coses, però les sabia malament”
En Pla: Un empordanès de soca-rel, amb tots els tocs contradictoris d’aquesta terra entre mar i muntanya i escombrada per la tramuntana.
Temujin,
ResponEliminaSe conmemora el 30 aniversario de su fallecimiento. Pla era un personaje lleno de claro-oscuros personales y con una brillante mente para disecar los aspectos más recónditos de la conducta humana y sin pelos en la lengua, como debe ser...
Saludos.
Completament d'acord, el Quadern Gris és un llibre indispensable, que m'emportaria arreu on vaig.
ResponEliminaEn desacord només, amb la frase de la mediocritat...per a mi, l'hora del cafè amb llet, és la millor hora del dia!
Una abraçada
En aquest cas, a mi determinades barreges tampoc no m'agraden massa. El cafè, sol. Ara bé: en Pla era mig i mig: franquista i no tant, per exemple. Com es menja? En aquest cas jo ho tinc clar: de Pla no n'he llegit res, i així seguiré. Potser em perdo un savi o un gran escriptor. Però també me'n perdo milers d'altres de qui ni tan sols no sé el nom.
ResponEliminaLa meva maleta,
ResponEliminaCarme, en Pla s’ha de llegir amb un cert grau d’empatia cap al personatge. El Pla del ‘Quadern gris’ és un estudiant de dret de vint anys que comença a obrir els ulls a un món, el seu, assistint a tertúlies i a certs esdeveniments. És un mosaic de la burgesia empordanesa de primers de segle, farcit de sucoses sentències de com veia la vida aquells agut i rondinaire observador de la vida. Jo ja ho he dit: m'agrada en cafè negre i llarg.
Salut.
Lluís,
ResponEliminaCrec que aquesta metàfora del cafè amb llet és prou bona per definir en Pla en el terreny polític.
Pla és honest: ell no amaga ser de dretes, fruit d’una burgesia entre rural i industrial, que va optar pel franquisme per pura supervivència de classe. Jo, amb aquestes coses, ja fa temps que he deixat de ser selectiu, doncs si em limito als autors de la meva corda, em perdo la meitat d’aquest món i he après que entre el blanc i el negre hi ha aquell gris que el mateix Pla tria com a títol de la seva primera obra de joventut. Per la meva feina, sovint he hagut de ser mediador de conflictes i me’n he adonat que la raó pura i dura no sempre la té algú i l’estricta separació maniqueista cada vegada té menys sentit.
La Biblia, com tots els llibres sagrats, en un capítol diuen que tot es blanc i en un altre diuen que les coses son negres. Entre unes pàgines que diuen una cosa i en unes altres que diuen la contraria hi ha tota una gama de grisos, de manera que sempre pots trobar alló que t'interessi, per això perduren perque son fets per a tots els consumidors. Tots contents sota el paraigües de les sagrades escriptures.
ResponEliminaPla és una altra cosa, toca de peus a terra i així les coses es poden explicar amb sentit comú, un pur materialisme i una extraordinaria vulgaritat que fan que les coses es puguin abastar millor, de fet, deixar-nos de "collonades" i anar a allò que és esencial es a dir: a la bona taula sencilla amb bons aliments.
Salut
Francesc Cornadó