Ahir al vespre estava al terrat d’un pis de Calella de Palafrugell, veient com s’anava enfosquint el cel.
Mirava la verdor d’una pineda, lleugerament moguda per un garbí suau, que aixecava, intensificant-les, les sentors de pinassa i resina.
El sol se’n va anar a ponent, com un paorós incendi, va durar poc l’espectacle, però va valdre la pena, tot i que ningú el va aplaudir, com feien en Santiago Rusiñol i la seva colla de bohemis.
Va venir la foscor i damunt de la mar dominava, com una deïtat esplendorosa, la lluna que feia el ple, emmirallant-se amb la coqueteria de qui se sap bella i cobejada.
He dormit poc i inquiet, delerós de retrobar la tan preuada natura. M’he llevat ben d’hora i he baixat al Port Pelegrí, on encara no havien baixat la multitud de turistes i autòctons de vacances. El rectangle de boies que posa límits al mar i condueix a la que dóna nom a aquest blog, es balancejava suaument, al compàs de les ones.
El sol anava pujant per orient, tornant del seu cicle màgic i de cop i volta m’he abstret amb el seu reflex. Per un moment, però, m’havia semblat que la nit s’havia deixat unes quantes estrelles a la vora de la mar.
Molt bona la darrera frase, i perfectament captada la imatge. Aquesta nostàlgia vol dir que s'acaben les vacances?
ResponEliminaExacte, Lluís. Ja s'acaben.
ResponEliminaSalut.
s'acaben amb un final com aquest de traca i mocador.
ResponEliminaens veiem.
bravo per l'insomni doncs! :)
ResponEliminaQuina enveja que em fas. Els urbanites forçats encara enyorem un poc més si cal el contacte amb la natura. Contemplar els cicles màgics és sinònim de poesia, o al menys de sentiment poètic. Salut.
ResponEliminaUn final de vacances preciós!!
ResponEliminaMolt bones tant la descripció com les imatges. Quina tranquil·litat! I quin airet suau, a diferència de la calor que ara passem per Barcelona! I a gaudir del que queda de vacances!
ResponEliminaFrancesc, Clidice, Vicicle, Mireia, Albert, gràcies pels vostres comentaris a la meva moxdesta visió d'aquest final d'estiu que es resisteix a deixar-nos i que s'esmuny de la nostra vida una vegada més.
ResponEliminaSalut.
No la sabia aquesta de'n Rusiñol & friends :)
ResponEliminaA Sant Antoni Portmany, a Eivissa, es veuen unes postes de sol fantàstiques. Des de la badia el sol es veu pondre's entre les dues meitats Sa Conillera, un illot que hi sembla posat a expressament. Doncs bé -i aquí ve el perquè de l'anècdota- des de fa uns anys s'ha muntat una atracció turística -un negoci milionari- al voltant d'aquesta posta de sol; 15 o 20 bars i restaurants s'arrengleren en un passeig creat ex-novo, a l'Escaló des Moro, i cada capvespre la posta de sol és saludada amb visques i aplaudiments per tota mena de guiris, amb gran joia dels amos dels bars.
Brian, hi ha qui se les empesca totes per fer diners. No hi ha res més gratuït que els fenòmens naturals. Sortint de casa, a Sabadell, pujo al Parc Catalunya i tinc una magnífica vista de la posta de sol, amb el decorat de Montserrat i tot, sense pagar ni un euro.
ResponEliminaSalut.