Una de les escenes cinematogràfiques on hom ha plasmat la vulnerabilitat de l’home davant dels esdeveniments, la brutalitat col·lectiva passada pel tamís de la emotivitat i el rerefons d’humanitat que hi ha darrera d’un col·lectiu desvalgut, sotmès als atzars d’unes minories que els fan servir de carn de canó, és en el final de la demolidora “Paths of glory” un film d’Stanley Kubrick, que potser és un dels al·legats més contundents per evidenciar la brutalitat inútil de la guerra.
És la coneguda escena on un regiment, que acaba de veure com afusellen quatre companys, triats a l’atzar, per presumpta i injusta covardia davant de l’enemic, irritats i ferotges, esperonats per anar a vessar més sang, es van rendint davant l’evidència d’una noia cantant una cançó, la lletra de la qual no entenen: La cançó és una vella marxa alemanya que es diu “Der treue husar”, i de la que se’n han fet diferents versions, una d’en Louis Armstrong. Penjo les dues, la de Kubrick i la d'Armstrong i una traducció al català de la ingènua lletra de la mateixa
El fidel hússar:
Un soldat fidel i sense por,
d’una noia s’enamorà.
Un any sencer i potser més
el bon soldat la va estimar.
Quan a campanya el van fer anar
El seu record l’acompanyà,
Però el seu amor emmalaltí
d’un mal estrany i molt letal.
Durant tres nits ell no ho sabé
I quan per fi s’assabentà
de l’agonia del seu amor,
del seu destí es va absentar.
En arribar la va abraçar,
ja era un cos ert, sense escalfor,
-“Porteu-me llum, porteu claror.
Que pugui veure el meu amor!”-
Enterramorts son arribats
pels protocols d’un funeral.
L’ajuden sis valents soldats
A dur el cos tan estimat.
Sudari negre fan servir
Tan negre com el seu dolor
Una gran pena del seu cor
Que serà eterna com l’amor.
demà ho escoltaré, que a casa no tinc tarja de so.
ResponEliminaNo recordo haver-la vist aquesta pel·lícula.
salut