Una lluna prostituïda.

Venuda al millor postor;

grapejada per un gran sàtrapa

-que en fa bocins pel seu negoci  exclusiu

i lucrar-se de les nits xafogoses vora el mar-

llueix setí i mocador blanc,

la gran lluna plena

de les vetllades d'estiu.  

Cangueli

Tinc calor

-no tinc valor-

M’ennuego amb un cafè

-d’aquest fet en dono fe- 

Vaig suant

-n’hi ha per tant?-

Sento al pit palpitacions

-ja són masses emocions-

Ni la premsa puc llegir

-parla sempre del d’ahir-

 Neguitejo freqüentment

-aquest fet es un turment-

Quin patir!

-la mare que ens va parir-

No sé pas si duraré!.

-el dimecres t’ho diré-

El perquè del meu neguit?

-tot seguit vaig i t’ho dic-

És quan l’Inter de Milà

-amb un “referee” a la mà-

ens voldrà tocar els collons

fent-nos fora,sense embuts,

de la Lliga de Campions.

Si perdura el meu deliri

i el meu ànim no s’embala,

aniré a posar un ciri

en memòria del Kubala.