Tina de Jarque, l’anarquisme i els militars feixistes (un projecte per una història crepuscular).

Tina de Jarque era una senyora de molt bon veure que sonava com a vedette de certa fama cap als anys trenta. Els habituals del Paral·lel de Barcelona, on hi confluïen gents de totes les tendències la coneixien prou bé.  Armand Guerra , un cineasta anarquista valencià, l’havia inclòs al rodatge d’una pel·lícula, que va resultar maleïda, que es diu “Carne de fieras” i que es va acabar a corre-cuita quan ja s’havien sollevat els generals colpistes l’any 1936. No es va estrenar d’immediat i els negatius semblaven perdut i oblidats fins  que van ser recuperats i la pel·lícula restaurada i muntada després d’un laboriós procés d’investigació i finalment estrenada l’any 1991.

Tina de Jarque va passar pel Madrid assetjat i posteriorment va ser engolida pels atzars de la guerra. Hom diu que va ser afusellada pels rebels colpistes, però posteriorment s’han trobat nous indicis, que obren  noves pistes, a partir d’una fosca història d’espionatge, prostitució i connivència amb els serveis secrets dels feixistes.

Ahir en parlava amb el meu germà Ferran, que va ser restaurador del film i un expert en les petites i grans històries de la guerra.

El cas de la malaguanyada Tina de Jarque pot ser tema d’una seriosa investigació de la que en pot sortir una suggestiva història de militars d’alta graduació, prostitució, espionatge, anarquistes, assassinat de persones que “sabían demasiado” i d’altres en un context crepuscular, d’un món que desapareixia per donar pas a un altre –el de la preponderància d’Occident tutelat pels americans, que ha durat tota la segona meitat del segle XX i que ara sembla també haver entrat en el seu crepuscle particular. 

Un projecte engrescador per qui en tingui ganes de ficar-hi el nas i per anar descobrint els secrets de la memòria històrica i les fites dels crepuscles generacionals.