dimecres, 6 de juliol del 2011

Hi ha moros a la costa.


La Torre de Calella.

Per la mateixa raó que en el segles XVI i XVII a la convulsa  Catalunya s’hi desenvolupà un moviment bandoler, sovint lligat a interessos polítics, com en el conflicte entre Nyerros i Cadells i baix la protecció de notables feudataris, a la mar hi havia el perill de les incursions de pirates i corsaris procedents d’Algèria o de països de l’imperi Otomà.
Aquesta mar idíl·lica, d’un blau intens i veles blanques i que avui  transmet un plàcida sensació de pau, era vista com una amenaça pels nostres avantpassats, que bastien llurs vivendes en nuclis de població unes milles terra endins, o anaven reforçant les seves granges, convertint-les en vertaderes fortaleses, aptes per a la defensa.
La toponímia de la costa n’és actual testimoni d’aquest passat convuls, amb noms com els de la Cala del Crit o Cala Font Morisca, que fan referència a legendes i fets ocorreguts en aquells indrets, o a llocs on els corsaris anaven a fer aiguada per les naus.   
El segle XVI els corsaris africans actuaven emparats pel rei francès, Francesc I que estava amb conflicte amb l’emperador Carles V, per la qual cosa els  oferia aixopluc i logística als ports francesos.  
El fenomen de la pirateria es va patir per via doble, doncs si els africans i otomans devastaven les nostres costes, nosaltres ho fèiem amb les seves – tot i que els de casa no tenien manies en robar també les nostres, com el pirata Joan Torrelles que el 1450 va atacar Roses i varis masos del terme de Torroella del Montgrí, malgrat el decret reial que establia que les naus catalanes només podien atacar vaixells i llocs que estiguessin en guerra amb la Corona d’Aragó.        
És per això que la indústria pesquera i coralera no es desenvolupà fins el final d’aquests conflictes, ben entrat el segle XIX, malgrat que el  seu caràcter minvant ja feu que la gent de l’interior s’anés apropant tímidament a habitar els perillosos litorals.
El 22 de juny de 1757, davant del Cap Roig a Calella,  una galiota amb 110 algerians va atacar un pinc de Mataró, ben artillat i  amb disset tripulants fortament armats. Passades dues hores , la nau pirata va ser enfonsada i els supervivents amb el seu capità es van refugiar a les Illes Formigues –uns rocams a la vista de Calella-  on van ser apressats.   
Entre la pax romana que garantia una seguretat pel domini de les naus romanes de tot el ‘Mare Nostrum’  fins aquest procés de normalització de les costes cap el segle XVIII, XIX,  el perill i les incursions per devastar viles i  masies amb l’objecte de robar collites i endur-se’n esclaus van durar tota l’edat mitja, i amb caràcter minvant, fins entrat el segle XIX, la qual cosa vol dir més de quinze segles. D’aquí, potser,  un atàvic respecte  empordanès  a la mar i que encara quedin residus d’ una certa xenofòbia cap a tot lo que prové de l’Àfrica i de l’Orient musulmà.
És per defensar-se d’aquests atacs que es van bastir les torres de guaita i defensa, amb una guarnició de cinc o sis homes armats,  que tenien comunicació visual les unes amb les altres i que quan veien una vela sospitosa o detectaven una alarma, es feien senyals de fum o de foc si era de nit, al crit de “Hi ha moros a la costa”, frase que ha fet fortuna i avui s’empra per definir que un lloc és expedit i lliure d’intrusos o d’indiscrets, especialment en el tortuós terreny de les trobades entre amants: L’un  truca a l’estimada i per saber si hi ha el marit o no, pregunta si “hi ha moros a la costa”, la qual cosa, no per menys cruenta que abans, no deixa de ser una forma nova de pirateria, amb possibles  devastadores conseqüències.  
La Torre de Calella va ser bastida segons consta en el Llibre de Privilegis de Palafrugell el 28 de juny de 1597. Era  una construcció potent i estava artillada.
Avui forma part del recinte d’un hotel, però no fa pas gaire -durant la Guerra Civil- encara va servir de presó.
El pirata 'Barba rossa'
     

15 comentaris:

  1. Chapeau! (com sempre). Brillant post! Llegeixo i aprenc, no puc demanar més.

    Com ja deus saber les Balears són plenes d'aquestes torres de guaita, com a bon poble mariner aïllat pels quatre costats.

    Conec més les d'allà que no les d'aquí, així que ara ja en sé una mica més!

    ResponElimina
  2. Aquesta història de pirates a la nostra costa, de vegades es desconeguda per la majoria...
    Hi ha un llibre que et recomano, lluny de les nostres costes, que es el de la biografia de Maria Pita, defensora d'A Coruña front al pirata Drake...

    ResponElimina
  3. Jo diria que falta una bona història de la pirateria a Catalunya (no és cap ironia sobre els temps contemporanis). En Porcel va explicar històries molt interessants sobre l'afer a Mallorca a "Cavalls cap a la fosca", però sembla que aquí ningú no vulgui admetre alguns factors... Justament avui han passat a "La sexta3" La fonda de Jamaica, on explica la pirateria dels pirates de la costa (però al Carib).

    ResponElimina
  4. Las torres de vigía y defensa ahora las vende Vodafone ¿eh? jejeje, por lo de los amantes digo...
    Interesante relato histórico que por lo menos a mi, me construye saber.
    Un abrazo

    ResponElimina
  5. No vull defensar res indefensable, però el tema dels moriscos i a la por a les complicitats amb la pirateria s'ha d'emmarcar en el context de l'època.

    ResponElimina
  6. Lluís, aquí ens hem bastit una història a mida molt romàntica, sense bandolers, pirates ni carlistes, som 'els millors'!!!

    ResponElimina
  7. n'he dibuixat i retratat més d'una d'aquestes torres de guaita. arA ja no calen, els moros JA no venen per la mar.

    ResponElimina
  8. El porquet,
    Les Balears són una assignatura pendent per mi, tot i que fa anys vaig fer-hi alguna estada. Imagino que la seva insularitat la feia vulnerable a aquests fenòmens.
    Salut.

    ResponElimina
  9. Aris,
    Gràcies per la recomanació de la biografia de la Maria Pita. M'hi posaré.
    Salut.

    ResponElimina
  10. Lluís,
    Sobre els temps contemporanis també se’n podria parlar, és clar.
    Potser si que falta alguna aportació literària al fenomen del perill de les costes i els seus pros i contres.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Júlia,
    Sovint es cerquen els culpables per on la corda és més fluixa. Els prejudicis que van fer actuar contra jueus i moriscs és una de les etapes més vergonyoses de la nostra història i causa d’un endarreriment econòmic i una miopia política aclaparant. Aquests temes vergonyants són sistemàticament amagats i no se’n parla gaire, com tu dius, amb un deix un punt sarcàstic, ‘som els millors’...
    Salut.

    ResponElimina
  12. Omar(masletrasarte)
    Si, con ls nuevas tecnologías ya no se precisan señales de humo, ni fuegos, ni ropa de cierto color tendida, para emitir mensajes de todo tipo.
    Saludos.

    ResponElimina
  13. Francesc,
    Ara vivim un món global on cada cop la gent viu més en el magma de la diversitat i de la barreja cultural, la qual cosa em sembla perfecte.
    Salut.

    ResponElimina
  14. Molt bo el post.
    Estic desitjós de saber-ne més, molt més sobre aquest i altres indrets de Calella de Palafrugell o a prop.
    Per cert, el llibre d'en Jordi Molist: "Promet-me que seràs lliure" us podria agradar.

    ResponElimina
  15. J.Policarp.
    Gràcies per la recomanació i per passar per aquesta casa, que és la vostra.
    Salut.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog