El dissabte dia 2 es va celebrar a Calella de Palafrugell la 45 cantada d’havaneres. L’havanera dalt d’un escenari perd molt de la seva essència, que era la del vell navegant seient a la taverna, on al voltant d’un got de vi recordava els ritmes i les nostàlgies de velles singladures transatlàntiques.
En aquella intimitat i en l’escalfor, s’hi barrejaven climes càlids i enyorances romàntiques, amb excessos escatològics i fantasies eròtiques, a mida que els gots es buidaven i els cap s’emboiraven.
D’aquella ingènua activitat espontània, avui fagocitada pels escenaris i la tradició passada pel sedàs de la cultura oficial, amb escenari i retransmissió televisiva incloses, en queden els desinteressats nostàlgics que encara s’asseuen en un racó de taverna, fan un glop de vi o de rom i enceten uns acords espontanis.
Enguany ha destacat l’actuació de la Silvia Pérez Cruz, filla del malaguanyat Càstor Pérez, que ens va deixar de manera sobtada i inesperada el darrer 11 de novembre.
La Sílvia, emocionada va desgranar amb la seva veu excepcional i de registres prodigiosos algunes cançons del seu pare, i en va estrenar una, dedicada a aquell home humil i senzill que somniava:
Si pogués fer-me escata...
i amagar-me a la platja,
per sentir sons i tardes del passat...
D’aquell món d’enyorança, amor i calma,
perfumat de lluna, foc i rom.
Amb el nus al coll de qui el va conèixer i va compartir més d’una vetllada amb ell, la seva humanitat i la seva música, voldria que escoltéssiu aquests “Veinte años” en el context on es couen aquestes emocions.
Magnífica, la Silvia. Té veu, té talent i té personalitat. Molt emotiu el fragment amb el pare, i com tu dius més proper al seu àmbit natural. No sé si t'has adonat que el que surt per la tele és el final d'una etapa ciclista. Si la gravació va ser a juliol podria tractar-se del Tour. Salut i gràcies.
ResponEliminaVicicle,
ResponEliminaMira per on i gràcies a les sincronicitats de caràcter irracional hem establert un vincle entre el cant de taverna i el ciclisme...
És possible que aquesta filmació fos feta el Juliol de l’any passat. El lloc és un vell cafè que hi ha a la Plaça Nova de Palafrugell que es diu “La Fraternal” i que és dels que encara tenen taules de marbre i s’hi pot anar a fer-la petar a les tertúlies. És un antic ateneu popular dels que s’estilaven abans de la guerra i que guarda les essències entranyables d’un temps perdut, com el que evoquen les pròpies havaneres.
Salut.
una veu meravellosament portuguesa. Per cert diria que un dels parroquians del café és en Jaume Sobrequés.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaPodria ser, doncs per l'Empordà, a l'estiu se'n veuen de coneguts de la política, la radio i la TV. Per aquí hi cicula en Cuní, el Clapés, el Bernat Solé, el Macià Alavedra, el Sentís, la Cuenca...
Potser si que la veu de la Sílvia recorda la d'algunes cantants de 'fado'...
Molt bona veu i molt "guapa". M'ha recordat aquella canço que canta la Luz Casal de la pel·lícula d'Almodovar...
ResponEliminaBueno, gracias por este relato encantador.
ResponEliminaTe cuento que el 21 de junio, catalanes hicieron una fiesta en Montevideo, jamás hubiera pensado lo maravillosa que era (ignoraba vuestras fiestas) y lo corteces que resultaron ser.
Enhorabuena.
Un abrazo desde Uruguay
Magnífic. Els dos, les mirades que es veuen i les que s'amaguen, els qui escolten i ho deixen veure i els qui escolten i no ho deixen veure, les històries que van i vénen...
ResponEliminaI el temps que passa com en una partida de cartes.
pere (s)
M'he emocionat, amb el teu permís l'agafo.
ResponEliminaAris,
ResponEliminaTalment la pel•lícula d’Almodovar, ‘Veinte años’ és una bella cançó cubana, que allà la canten com a ‘ bolero’.
Omar(masletrasarte).
ResponEliminaLa habanera es un canto que se cultiva en toda la costa española y proviene del tráfico transatlàntico del siglo XIX, cuando Cuba era colonia española y los marineros volvían cargados de recuerdos, añoranzas y vivencias.
En Cataluña se revive con especial interés y hay una nueva generación que la ha actualizado y traducido a la añoranza del mar y de la vida marinera y pescadora en general.
Un saludo.
Anònim (Pere)
ResponEliminaA mi la filmació, la posada en escena i l'escenari, apart la cançó, també m'han semblat excel·lents i con bé dius: el temps passa com una partida de cartes...
Salutacions.
Montse,
ResponEliminaComparteixo la teva emoció. Pots disposar, doncs aquí està pel gaudir de tothom...
Salut.
Vaig descobrir la deliciosa veu de la Sílvia ja fa uns anys en una obra al TNC. Em va meravellar. Des de llavors que la segueixo i com més temps passa més creix com a intèrpret. Em té absolutament guanyat!
ResponEliminaEl porquet,
ResponEliminaTotalment d'acord. És un valor creixent i honora l'erudita dedicació i recerca del seu pare, en Càstor.
Salut.
a més d'un ens va caure la llàgrima i ens van venir tants records...Port Bo, Duet..
ResponEliminaMontse,
ResponEliminaBen cert. Hi ha un munt de nostàlgia aquestes nits.