dijous, 21 d’abril del 2011

Retrobant Calella de Palafrugell.


 
Les boires l’hi fan el llit al sol, que s’esmerça per treure els darrers raigs de la jornada. A ell tant l’hi fot que hagi de ploure o bufar el torb.  Ell regna pel damunt del dia i de la nit, pels segles dels segles, com un déu etern i omnipresent, indiferent a les coses d’aquest món.
Han anunciat que una  maleïda borrasca permetrà recloure’ns a casa, fent el set-i-mig amb els veïns i deixar les sentors del mar i el preludi de l’estiu per més endavant. Tan s’hi val: les noietes hauran d'ajornar  el bronzejat, o pagar unes sessions al saló de bellesa, i encara no podrem desar l’anorac i el jersei de llana. Més que millor!- penso.
“Aquests pantalons d’en Custo, no lliguen amb l’anorac llampant que duies a la Cerdanya, bonica!.- diu la veïna a la seva filla.
“Inconvenients d’aquesta època de transició que és la primavera: no saps mai si et fotràs de calor o de fred !. Potser que deixis de preocupar-te per les coses de la moda i posis una mica de cervell, que ja ets gran- Això et passa per no veure res més que la Tele 5 i estar subscrita a ‘Cosmopolitan’. Quan fa que no has llegit quelcom seriós, reina ?”- penso, sense preguntar-“ Des de que la “senyo” us  feia llegir Espriu al Institut?”...
“No us sembla que aquests pantalons són massa estrets. Aviat semblaré una dominicana, amb sacsons per tot arreu”- diu la nena, amb l’angoixa reflectida al rostre..
“Què més voldries, secall meu! - segueixo pensant, sense dir res- I deixa`t aquests pantalons, que et fan un cul la mar d’escaient”
Vols dir?”- diu ella, intuint les mirades, entre inquisitives de les dones  i lascives dels homes. 
“Si, dona, si. I Deixa de fer posturetes, que un hom ja té una edat, però no és de pedra!”        
Uns alemanys mesells –o potser convençuts d’estar a la Polinèsia- passegen sorollosament pel carrer. Gasten samarreta del ‘Bayern de Munich’ i calça curta i ben cuits de cervesa, se’ls enfot un rave el temps i qui el vetlla. “Sempre serà millor que el bavarès”- et dirien si els comentessis que fa mal temps.
Una nostra veïna alemanya està contenta de trobar-nos: ens ha deixat la cara roja de carmí de llavis a la companya i a mi. Malgrat que fa trenta anys que ve per Catalunya, no parla un borrall de català  i no entén els pronòstics del temps de la TV3 ni que el Madrid hagi guanyat de xurro al Barça la copa del Borbó. Ella parla de que tot està molt car i de la crisis i  no com nosaltres, que amb el futbol ja tenim tema de conversa fins la propera trobada, el proper dimecres,   dels dos equips a la Champions League, en una mena de repetició d’un llarg i tediós nostrat  “Dia de la Marmota”.  

10 comentaris:

  1. Quines fotos més boniques. Completament d'acord: que s'allargui el fred, que de calor acabarem fins al monyo ¿T'has assabentat de la caiguda del rei de copes, perdó, de la copa del rei? Salut.

    ResponElimina
  2. Si, Vicicle,
    Ja vindrà la calor i la xafogor estiuenca.
    A l'antiga Roma es prendrien la 'caiguda de la copa' com un augur de mal averany pel futur de la Monarquia...I és que, com deia l'Asterix, 'estan bojos aquests romans' ! ;-)
    Salut.

    ResponElimina
  3. que maco que es calella de Palafrugell!
    Si, a qui només parlem de futbol, mentre el mòn s'enfonsa per l¡economia i ens retallant la seguretat social...

    ResponElimina
  4. Mai la alienació havia arribat a cotes tan altes. ¡Ja n'hi ha prou de futbol!
    Ens tenen a tots atontats.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  5. bones vacances de primavera que diuen ara, en comptes de Setmana Santa, diuen que dissabte farà bastant bon temps.

    Salut

    ResponElimina
  6. Realment envejable poder gaudir d'una estança en règim de segona residència en un lloc com aquest. Sobre tot al vespre, quan marxen els de can Fanga i tot recobra una (relativa) tranquil·litat. (L'altre dia sentia a parlar del "dia de la marmota" a propòsit del film "Codi font" i no lligava caps. Ara, seguint el link, ho he escatit).

    ResponElimina
  7. Aris,
    Si, Calella de Palafrugell és un dels pobles més macos de Catalunya, i no és dels més malmesos per l’especulació i l’obsessiva compulsió que ha fet que es construíssim gratacels arran de mar ni d’altres bestieses per l’estil.
    Salut.

    ResponElimina
  8. Francesc Cornadó,
    Més que ‘atontats’ ens tenen entretinguts. Ara no ens xiulen un penal, ara els hi cau la copa per terra...És com un gran circ, amb nans, pallassos i trapezistes...
    Salut.

    ResponElimina
  9. Francesc,
    Gràcies. La diada de Sant Jordi diuen que farà bo. A Palafrugell i a Palamós dona gust passejar entre paradetes de llibres i flors, sense l’aglomeració mediàtica de les Rambles de Can Fanga.

    ResponElimina
  10. Brian,
    El ‘Codi font’ que en el seu dia ens va recomanar l’Aris, sembla ser que té algun punt en comú amb el film ‘Groundhog Day’ en quan ambdós tracten sobre un bucle en el temps. ?Codi font’ és una de les que tinc pendents de veure.
    Calella és magnífica, tot i que aquests dies està envaïda pels de Can Fanga, com jo mateix. Quan tothom se’n va es queda com abandonada, gairebé un poble fantasma, amb els quatre botiguers i restauradors que no tanquen, badallant d’avorriment.
    Aquests dies, hi ha gent, però no molta, per ser vacances. On compro la premsa, em diuen que no saben mai quans diaris demanar: hi ha dies que fan curt, i d’altres han de tornar furgonetes senceres de paper. Entre la crisis, el Barça i les prediccions del temps, no saben mai si hi anirem o ens quedarem a casa..
    Salut.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog