diumenge, 24 d’octubre del 2010

Del plaer de no viure engabiat.


 
Els sentiments de llibertat poden ser subjectius, fruit d’un empresonament real o fictici del nostre esperit. També poden ser ben evidents, amb unes pesades i gruixudes reixes davant dels ulls.
 Hom pot posar reixes arreu i empresonar paisatges físics i anímics.   També hi ha individus,  pobles i nacions que pateixen aquesta mena d’opressions; aquests sentiments de ser ocells engabiats. Sense anar més lluny, la nostra terra n’és una amb creixents sentiments d'angoixa compartits per molta gent. 
 He fet el senzill i ingenu acte d’ empatia de posar-me a la pell de l’ocellaire i he engabiat uns paisatges  de Calella de Palafrugell  per tenir el plaer d’alliberar-los tot seguit. 
Amb aquest senzill gest he descobert que se m'eixamplaven els pulmons i tot agafava una nova i diàfana realitat: Era el tangible sentiment de la llibertat sense limitacions !.
  

11 comentaris:

  1. Molt millor sense reixes Ramón. De fet, aixó de posar reixes a les finestres, és d'aquelles coses que extranyament fem els homínids per sentir-nos més protegits quan és palès no serveixen per ares, si volen entrar a robar ho fan amb una impunitat absoluta. Posats a protegir, millor posar un doble vidre blindat, tampoc serveix per a gran cosa però almenys no empresona el paisatge.

    Bon diumenge

    ResponElimina
  2. Recordo una època que tothom tenia la mania de posar reixes. Ara són les alarmes, idea que la trobo més encertada. No hi ha res més depriment que veure un paisatge atrapat d’aquesta forma, ni res més bonic que la mirada damunt d’una imatge que respiri una llibertat com aquesta de Calella.
    Bon dia.
    Mortadel.la

    ResponElimina
  3. Las rejas son símbolo de opresión, aunque también mantienen apartados algunos males... Todo depende del cristal con que se mire y de la interpretación que se de. Desde mi punto de vista, no soy partidario de enrejar a nadie.

    ResponElimina
  4. Quan ens van entrar a robar a casa ens van dir que hauríem d'haver posat reixes. Jo els vaig dir que els que havien de ser a la presó eren els lladres, no pas jo. Alarma (tampoc en tinc) i una bona assegurança (sí que en tinc) són les úniques coses que valen. I poder obrir la finestra i veure l'espai net de reixes :)

    ResponElimina
  5. Francesc,
    Les reixes físiques o mentals ens separen de la realitat. No he vist mai una reixa com a mitjà de protecció i com bé dius, són ben poca cosa.

    Mortadel•la,
    Benvinguda per aquestes contrades. Calella, com tot, és millor ben oberta i sense traves. La mar suggereix llibertat i les reixes, com el ciment, la desvirtuen.

    ResponElimina
  6. Temujin,
    Si hablamos de personas, hay más de cuatro que deben estar entre rejas, si lo hacemos de paisajes y países, sobran, puesto que sin ellas lucen más.

    ResponElimina
  7. Clidice,
    La finestra oberta i una bona ventilada, ni que fresquegi una mica, son les millors solucions per sentir-se lliure. Les reixes tenen la doble funció de coartar la entrada dels lladregots o els indesitjables i la teva pròpia llibertat.

    ResponElimina
  8. La por és un sentiment que amb més facilitat que d'altres és fa malaltís. De fet, n'hi ha qui va engabiat per la vida. Salut.

    ResponElimina
  9. Vicicle,
    Ben cert i per aquí anava la metàfora.
    Salut.

    ResponElimina
  10. Algú podria dir-los als mims que aquesta habitació tan petita on estan tancats només és a la seva imaginació? Què pesats que són!

    ResponElimina
  11. Cert, Helter. No se'n adonen que donant un pas endavant ja no hi ha les parets, ni els vidres, ni les reixes imaginàries.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog