Tarifa al migdia es deixa acaronar pel sol, com una amant peresosa. Els vents càlids la perfilen, neta i polida, com una ciutat magribina més, amb els seus arcs mudèjars i la blancor dels seus carrers.
Les ciutats fan l’olor del que hom hi menja; si Palafrugell put a sofregit, Tarifa, a fregida de peix.
És diumenge. La gent beu canyes de cervesa i “vino fino” per les terrasses o passeja per La Alameda on hom hi pot veure molts turistes badant, com nosaltres.
Algú constata que estant a tan poques milles del Àfrica, no s’hi vegin magrebins, ni dones amb vels...” Son massa a prop de casa seva i aquí només embarquen i desembarquen, per anar ràpidament cap al interior, seguint la quimera del totxo, la industria i la recollida de la fruita, per això no els veus pel carrer, doncs els sembla estar encara a l’altra costat de la tanca” –especula algú de la colla.
Surt la broma fàcil i políticament poc correcta: “És que n’hi ha més a Terrassa que aquí”...
Un mosaic a la “Puerta de Jerez” explica la presa de Tarifa pel rei Sancho IV el 1292 " als moros", dits així, sense complexos, cosa que a casa nostra ens haurien fet canviar per algun eufemisme. Aquí tothom ho troba normal i sembla no tenir un sentit despectiu com a casa nostra.
És clar que pels carrers encara s’hi veuen rètols franquistes...
Jo no acabo de tenir clar si és bo retirar els símbols d'altres temps dels nostres carrers. Em recorda aquells faraons (com Sandrorossellothep I) que en pujar al poder es dedicaven a esborrar les inscripcions dels seus antecessors. Després es queixen que no tenim memòria històrica...
ResponEliminaem sembla que em fa mandra viatjar cap al sud. esperaré a tenir més anys i que els meus ossos m'ho reclamin. (i que hagin enretirat els símbols del feixisme també)
ResponEliminaHelter, els símbols franquistes no farien tan mal als ulls si hi hagués paritat i no s’haguessin tallat els arbres de les places de la Constitució o s’hagués fet feina per replantar-los. Amb lo del Sandrorosellothep I versus Laportamon I, la única cosa que aconseguiran és que aquest any tampoc, malgrat el Pep i la seva bona praxis.
ResponEliminaSalut.
Clidice,
ResponEliminaVaig baixar per un casament, tot i que els meus ossos m’ho van agrair força. Fins i tot vaig tenir humor per fumar-me un cigar havà, que feia vint-i-cinc anys que no ho feia ;-)
Si et fixes amb l’emblanquinada de la paret, te’n adones que cada vegada es va menjant més el jou i les fletxes...Fins el dia joiós que algú, que ja no li donarà cap mena d’ importància, hi fotrà un cop de brotxa, i adéu siau símbol feixista i patronat José Antonio.
Jo crec que "algun símbol franquista" hauria d'haver, això sí degudament comentat. Vull dir que tampoc no és bo voler esborrar el que va passar. "I aquí no ha passat res".
ResponEliminaSegurament tota andalusia o bona part té aquest aire àrab, perquè van estar "per aquí" i perquè quan els vam fer fora van haver de marxar "cap allà" i es van emportar el seu art... Vull dir que per això moltes ciutars magrebines s'assemblena a altres andaluses...
Per cert, digues-me tiquis-miquis, però una ciutat és magribina o magrebina, però no magrebí...;)
Eulàlia,
ResponEliminaD’acord amb que no es pot fer taula rasa amb tota la simbologia, i cal ser didàctics amb el que fa als fets històrics. Crec que s’han de revisar moltes coses i no deixar-les a l’albir del “laissez faire”. Per exemple, el símbol dels símbols franquistes, que és el monument de Cuelgamuros on hi ha enterrat el dictador, hauria de ser, tal com ja s’ha proposat, un monument a la memòria històrica de la nostra Guerra Civil.
En quan a l’art mudèjar, no sé si va ser primer l’ou o la gallina, però és cert que aquest art es va desenvolupar aquí mateix i té un segell propi que no es troba a d’altres països islàmics.
I no et dic tiquis-miquis, més aviat t’agraeixo la teva correcció.:)
Si us haig de ser sincer, encara no sé el perquè es diu que la paraula moro te connotacions pejoratives. I si en tot cas las ha adquirit, per què se'n ha fet un determinat ús, tampoc és raó per deixar de utilitzar-la. I el mateix es podria dir de jueu o gitano. (Per cert, hi pot haver quelcom més ridícul -com sentim cada dia als mitjans- que dir que un individu es de "ètnia gitana", per no dir senzillament que és gitano?).
ResponEliminaPotser, aprofitant la avinentesa de que en fet fora la "miembra" del Gobierno del ZP, ja seria hora de engegar tots els políticament correctes a prendre pel sac i tornar a dir les coses pel seu nom.
Volia dir "han fet fora"
ResponEliminaBrian,
ResponEliminaHi ha moltes coses a les que es perd el nord per un malentès concepte de l’estètica. Els mateixos àrabs que viuen entre nosaltres, se senten menystinguts quan se’ls diu moro, i de ben segur que prové d’un malentès sense cap base lingüística, com els gitanos, doncs ja els clàssics parlaven de la gent del nord d’Àfrica com provinent del Regne de Mauritània o terra de moros. Avui encara hi ha una Mauritània, com ja és evident. Una altra cosa és emprar una terminologia en origen despectiva, com la de sudaca, gavatx, castellufo, -o catalino- o fer com fan els del PP, que s’han apuntat a la demagògia xenòfoba, sense embuts ni més manies, emprant una terminologia políticament correcta, això si..
Vaig estar fa uns anys a la Tarifa del Viento, la ciutat ocupada pels surrealistes surfistes. Els símbols franquistes són una constant a tot l'estat, i arriba un moment que ja no podem entendre res. Suposo que no ens deslliurarem fàcilment del "franquisme sociològic", però es podria fer una mica més.
ResponEliminaEs cert que hi ha molts simbols franquistes a Tarifa, a molts pisos de casa nostra encara hi ha "el Yugo y las flechas", tot i que els van traient. Ara, lo de moros, mossen cinto ja ho deia amb total naturalitat, no pas en sentit despectiu, i al País Valencià fan la festa de moros i cristians.
ResponEliminaLluís,
ResponEliminaA mi també em preocupa més el "franquisme sociològic" i la quotidiana passivitat amb el que ens l'empassem que la evidència d'uns símbols que s'han quedat a algunes façanes. És molt sintomàtic que hi hagi hagut comunitats que hagin estat més diligents a l'hora de netejar parets i places que d'altres...Potser si en dibuixessim un mapa ens sortiria el de la divisió del resultat del cop d'estat del 1936.
Salut.
Francesc,
ResponEliminaLa placa de les vivendes de la Obra Sindical del Hogar encara es veu pels carrers, si. Sembla ser que amb les festes de Moros i Cristians, els valencians la tenen ben organitzada: des dels que en demanen la supressió, als que diuen de canviar-ne el nom i no emprar el concepte de “moro”.