Calella a l’octubre és com una meuca laxa de tant fer l’amor.
Resta lànguida i exhausta del brogit dels mesos estivals, jaient blanca i mig dormida entre el Cap Roig i el de Sant Sebastià, des de on els vespres un far llença uns rajos de llum, talment fossin insinuants picades d’ullet.
Les cales humides acullen un sol tímid i escadusser, just per filtrar-se per les voltes del Port Bo i permetre il·luminar els passos del camí de ronda.
Lluny dels anys que la pesca era el mitjà de vida dels seus habitants, llurs velles cases –avui bastides per estiuejants barcelonins o gironins- resten tancades, donant al raval pescador de Palafrugell un aire fred de poble fantasma.
La mar, lliure de veles i el brogit de les embarcacions de motor, pren alè per agafar l’embranzida de les llevantades del hivern.
Unes velles barques de pesca, de tramoia, posades per fer bonic, jeuen a la platja com llangardaixos de cartró.
Aquest és el paisatge dintre del marc. Mes enllà del quadre, hi deu haver una segona realitat on tot es vegi de manera molt més realista.
Hi deu haver? Ens estas dient que tu també formes part d'aquest quadre d'aquarel·la i que no en saps res del que hi ha fora del marc? No m'ho acabo de creure. Em sembla que en saps moltes de les coses de Calella que son més enllà del quadre i del marc, fora de l'abast dels pijapins de Can Fanga que fem la foto des les voltes del Port Bo i, després de la paella i de deixar evaporar el cigaló, per si ens fan bufar els mossos, comencem a enfilar la ruta dels elefants de tornada cap a casa.
ResponEliminaSi, Brian, sempre hi ha una realitat més enllà del marc que coneixem. Potser per la meva vinculació de fa molts anys, m’és donat conèixer una Calella més enllà de la més tòpica, però potser el meu marc és una mica més gran i prou.
ResponEliminaHo pensava avui tirant una foto familiar des de dintre d’un requadre metàl•lic que han posat per enquadrar un paisatge. Es veia el marc i les figures perfectament enquadrades, i a fora del marc, les cames, el mur i els elements “no bonics” per l’acurada composició de la fotografia. M’ha semblat una idea per explicar-vos-la.
Però no és aquesta la funció del art, posar marcs? El que no vol dir que siga una mena de maquillatge de la realitat -aquest art no m'interessa- però sí una versió dels fets que pren la bellesa com eix fonamental i que fins i tot quan és crític té la salvaguarda estètica de la intel·ligència, d'un pensament ben parit, per dir-ho de forma contundent. Segueix posant marcs com els de hui i fem-nos enveja amb la bellesa que et rodeja i ets capaç de percebre. Salut.
ResponEliminaun acaba formant part del paisatge que estima i més encara en la serenor de la tardor i també de la vida.
ResponEliminaLa primera frase la trobo encertada i aguda. Entre molts blogs massa correctes, aquesta arrencada brilla tota soleta. I respecte de les fotografies, ves-te guardant alguna còpia en paper per quan vingui la tempesta solar. Seria una llàstima que es perdessin.
ResponElimina(I un comentari a banda: veig que tenim el mateix comptador de visites, sotmès als mateixos errors. Només és fiable el total , ja que els parcials fan el què volen. Saps si tenim alguna alternativa per arreglar-ho sense haver de canviar i tornar a començar?).
Vicicle,
ResponEliminaEn els paisatges que es venen al turisme hi ha molt decorat fora de la realitat i se’m fa molt difícil separar el paisatge del paisanatge. De totes maneres les belleses de la costa a la tardor són francament remarcables.
Gràcies pel teu comentari.
Francesc,
ResponEliminaÉs cert. Ja tenim una memòria farcida de paisatges i la serenor de la tardor ajuda a gaudir-ne. Les diferències d’un mateix paisatge segons les estacions és molt diferent, talment la catedral de Rouen que va pintar Monet. Molta gent nomes coneix la costa a l’estiu. Fora de temporada és molt més interessant i bonica, si més no, és diferent.
Lluís,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari.
En quan al comptador de visites, observo que el parcial es posa a zero cada dos o tres dies. No sé com canviar-ho i he desistit de fer-ho i potser el suprimiré. M’és molt més fiable mirar-me les dades que es mostren quan es clica una pestanya del blogger-panell que es denomina “estadístiques”, però com és lògic, aquestes no queden a la vista al blog...
Si hi trobes alguna solució, si us plau, ja m’ho diràs.
Sempre m'ha agradat la imatge del càmera de cinema buscant un bon pla fent un marc amb els propis dits. Quin millor marc que la mà humana, no et sembla?
ResponElimina