Avui remenant vells papers i ordenant llibres he trobat una petita caixa on hi havia uns ferregots. Els he tret curosament, i he recordat com els havia obtingut.
Ja fa uns pocs anys, varem anar amb uns amics a seguir els indrets per on es va desenvolupar la Batalla de l’Ebre a la Terra Alta. Concretament varem pujar a la Mola d’Irto i a continuació varem seguir tota la carena de la Serra de Cavalls.
La Mola d’Irto, on s'hi veien les runes d'una vella ermita, estava arranada per causa del intens bombardeig que van sofrir. Recordo que hom no podia distingir de la grava que la cobria, les pedres de la ferralla dels projectils. Vaig collir-ne un trossos com a record.
A continuació, carenejant per Cavalls, veiérem els antics pous de tirador, els amagatalls on els soldats republicans s’havien refugiat de les bombes. Una creu de fusta amb una inscripció posada pels feixistes i amb esfilagarsades i descolorides banderes franquistes, republicanes i senyeres penjant com drapots, presidia una de les cotes més elevades.
Un silenci sepulcral, com de cementiri, presidia l’escenari de l’antiga batalla. Un dels companys de caminada, visiblement suggestionat, creia sentir pudor de cadàvers i s’imaginava la munió d’esparracats soldats, arraulits darrera les roques, amb la visió de Corbera i les nuvolades a l’horitzó i les sentors fètides, barreja de femta, escombraries i mort, afegides a la por fatalista de la batalla.
Havíem mirant els mapes i sabíem que el dia que havia caigut Cavalls els moros havien grimpat per uns contraforts, mentre durava un fort bombardeig, sorprenent les aclaparades tropes que maldaven per sobreviure. Varem fer la davallada, en sentit contrari al de l’atac, pel dret, per uns llocs on no baixava mai ningú, amb risc d'estimbar-nos.
Allà hi vaig trobar, ben bé al costat d’unes roques que deurien fer d’amagatall, unes pintes de munició.
Vaig guardar-les i tot seguit vaig esgarrapar uns maldestres versos, que us reprodueixo:
He trobat un projectil.
He trobat un projectil,
breu i menut
-calibre set noranta-dos-
Ànima de plom
i cuirassa de llautó,
fou daurat –ja fa molt temps-
ara és brut i rovellat.
Restà oblidat –bona fi-
setanta anys entre les roques
de la Serra de Cavalls.
Rodola –ja inofensiu-
sobre el palmell de la mà
i traspua la seva gelor.
No té nom, ni senyal,
ni historia, ni sentit...
metall nu al mig de roques...
Ja fa temps –setanta anys-
que fou dirigit a la carn tèbia
d’un inconcret enemic.
Ja fa temps- setanta anys-
feréstec i amenaçador,
xiulà des d’algun bàndol
-ves a saber ara quin era...!-
He trobat un projectil,
breu i menut
-calibre set noranta-dos-
entre les roques de Cavalls,
més enllà de l’Ebre,
on hom hi matava i moria...
(Cavalls, octubre 2008)
Cuando voy a un sitio donde ha habido guerras, siempre parece que siento algo. NO se si sera autosugestion o que. Pero si que siento algo..Parece ser que no soy el unico. De la Guerra bCivil, el libro que más me ha gustado es, "una Historia de la Guerra Civil, que no va a gustar a nadie.." de Juan Eslava Galan.
ResponEliminaÉs molt recomanable passejar pels escenaris de les batalles. Em penso que s'hi aprenen moltes coses, i molt interessants. Perquè com diu en Temujín, alguna cosa terrible es queda enganxada al paisatge (a més a més dels projectils).
ResponEliminaTemujín,
ResponEliminaLa zona de combates de la Batalla del Ebro guarda una especial espectacularidad. A la grandiosidad del paisaje y lo escarpado de las cumbres pedregosas, donde se hicieron fuertes los republicanos, se une esa, digamos sugestión que sugiere los sufrimientos de quienes lo padecieron.
Tengo mucha bibliografía de la Guerra Civil, pero no conozco el de Juan Eslava Galan.
Lluís,
ResponEliminaAquella màgia de les ombres que tant bé retrates i descrius hi és present.
El passat juny vaig estar als escenaris de Normandia(vaig deixar alguns posts al blog) concretament a la platja de Omaha, i feia una certa cosa menjar en un restaurant, just on s'havien encallat els americans i deixat la pell un bon nombre d'ells i d'alemanys.
Els projectils són les restes tangibles del drama, les més transcendents queden en aquell terreny inconcret de la nostra ment i del que en sabem de la història.
Salut.
Algú em va explicar que el 90 % de les sortides -acuals- dels mossos artificiers especialitzats en desactivar bombes són per desactivar justament bombes de la Guerra Civil.
ResponEliminaÉs cert que hi queda alguna cosa. Però hi queda si n'ests conscient. Hi ha qui haurà passejat per aquells paratges i ni tan sols haurà percebut el pes de la història. Malaguanyat ell.
Pues te lo recomiendo, es agradable de leer y como dice el titulo, no deja contentos ni a fascistas, ni a republicanos. Puede ser un libro que te agrade. Un saludo.
ResponEliminaNo n'hi ha enlloc un servei eficient de neteja desprès d'una guerra. És tal la descomunal barbaritat de la folia assassina que sempre quedarà la seua petjada a terra, sempre. M'agrada el poema. El plom tan essencial en una figura de bronze i tan maleït quan és converteix en una bala anònima cercant un cos anònim. Salut.
ResponEliminaEulàlia,
ResponEliminaHi va haver molts accidents de quitxalla que jugava i de gent adulta que anava a cercar coure i d’altres metalls, amb el material de guerra que va quedar. També algun pagès s’ha endut un ensurt quan llaurant ha topat amb un vell obús o una bomba d’aviació.
Una gent d’un poble del Alt Urgell, van estar una colla d’anys, quan la postguerra, fent servir fusells i munició abandonada per anar al senglar i al cabirol –cuidant que no els enxampés la guàrdia civil, és clar- També buidaven les bales per emprar la pólvora per omplir els cartutxos de perdigons, però com que era pólvora blanca i més potents que la que es fa servir per la caça, els desballestava les escopetes i podien prendre mal.
Per que hi hagi suggestió, cal saber que han passat les coses i disposar de la informació, ben cert.
Temujin,
ResponEliminaGracias por la recomendación, procuraré leerlo. En realidad, cuando leo historia suelo huir de hagiógrafos, partidistas e interpretadores. Me gustan las memorias o testimonios personales y recurrir a hemerotecas y fuentes directas.
Saludos.
Vicicle,
ResponEliminaEls escenaris de la Batalla de l’Ebre són impressionants. Tens dues opcions: seguir les rutes preparades, amb els monuments i els centres museístics que hi han muntat o campar-te-les pel teu compte i grimpar una mica i anar a descobrir llocs menys transitats. Tenir a la mà un plànol amb els atzars dels combats, ajuda a situar les línies i fer descobertes singulars. Per exemple: els pous de tirador de Cavalls, estan sembrats de petites preses rectangulars de ferro rovellat, que són les pastilles de les bombes de mà d’aquelles “de pinya” una vegada esclatades.La imaginació hi pot posar la resta.
Salut i gràcies.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn ese libro no encontaras ese tipo de textos, ni de opiniones. Habla de sucesos y de las vergüenzas de uno y de otro bando. Yo he leído algún otro y siempre hay cierta opinión transmitida por quien lo escribe, aquí no o por lo menos yo no la he captado. Un saludo
ResponEliminaÉs cert el que diu Twemujin i rebla en Lluís, quan he estat en l'escenari d'alguna batalla he tingut aquest sensació de percebre els morts, o d'un estrany i sorollós silenci angoixant.
ResponEliminaEl meu pare va passar PER ACÍ DURANT LA RETIRADA, me n'ha parlat varies vegades de la Serra de Cavalls i altres contrades. Ell se'n va sortir, però molts s'hi varen quedar. Diuen que cada bala duu escrit el nom de qui ha de matar, les que han errat com les que tens tu no deuen dur cap nom, però jo que tu amb una lupa ho miraria, potser duen el nom de qui havien de mataqr i afortunadament no ho varen aconseguir.
Temujin,
ResponEliminaTe reitero las gracias por la recomendación, todo y que me consta que la verguenza es la de la sinrazón de todas las guerras y sus causantes.
Saludos
Francesc,
ResponEliminaEls escenaris de les batalles tenen el valor afegit de la nostra suggestió. Com a paisatges, no deurien tenir la vocació de ser camp de batalla, ni res que s’hi assemblés, però, com els homes que hi anaren a combatre, no podien triar. Els que tenim una mica d’imaginació hi podem veure els fantasmes dels que hi van ser i les ombres dels combats.
Els combatents –pel que m’explicava el pare, que va estar per Terol i el fan ferir greument- gastaven una mena de fatalisme que lliga amb el que dius que les bales duen nom. Passats els primers pànics, es deixaven portar per la laxitud fatal del “a veure quan em tocarà a mi?”, o la del “si no és el meu dia, avui me’n sortiré”...
Salut.