dilluns, 10 de gener del 2011

L’Antònia de la Global Positioning System.



A un amic meu li van  regalar un artefacte que l’hauria de portar  per tot arreu. Hi ha programada tota Europa i hom hi  pot viatjar amb vehicle, sense por de perdre’s. Només ha de tenir en compte programar-lo adequadament i actualitzar-lo periòdicament en una pàgina web. És un GPS (Global Positioning System), i va marcant la ruta, connectat amb un satèl·lit, que la va seguint amb precisió.  
Fins ara viatjava amb la seva companya, desplegant mapes i fent-se un embolic amb rotondes i trencalls, donant, sovint un munt de voltes, i cercant improbables indicacions.
La companya, al seu costat anava dient: 
-“Cap aquí, cap aquí, home!”-
-“ I on collons és "cap aquí"?”- replicava irat l’amic –“ Jo miro la carretera i si no em dius “ a la dreta” o “a l’esquerra”, amb el “cap aquí” no m’hi entenc!”.
 Si la que conduïa era ella, passava la mateixa cosa:
-"Ostres, sembla que havíem d’haver agafat el trencall que hem passat, doncs fa estona que no veig la direcció de Picamoixons de l’Onyar”
–“I ara què!” - replicava ella, tot aparcant a la vorera i demanant-li el mapa
-“Deixa’m això, tros d’inútil! Si no serveixes per fer de copilot, val més que ens quedem a casa!”... -I així cada viatge.
Aquesta  mena d’incidents anava deteriorant la convivència i el respecte, fins el punt que moltes de les sortides esdevenien una font inesgotable d’erosió dels vincles que permeten mantenir l’equilibri emocional de la parella.     
Però les coses han canviat: Ara el meu amic endolla l’aparell, indica el punt d’origen i el de destí i es deixa portar per la veu freda i mecànica que emet l’artefacte. Va optar pel català -l'aparell sembla ser que hi veu més clar que el  propi Tribunal Constitucional en matèria lingüística -  i una veu femenina, amb un to neutre i fred, li va indicant la ruta: -“A 800 metres entreu a la rotonda.... Ja sou a la rotonda: Agafeu la segona sortida a la dreta”- li diu amb un to relaxat i tranquil, sense retrets ni insults...Si malgrat això s’equivoca, la veu neutra i pacient torna a insistir: -“A la propera sortida agafeu a la dreta i a la propera rotonda canvieu el sentit de la marxa”- i quan torna a la rotonda inicial, afegeix: -“Entreu a la rotonda  i agafeu la quarta sortida a la dreta” –que era la segona quan ja anava bé.
La veu no li diu que és un enze, ni un despistat,  ni li pregunta  en que coi estava pensant...Tampoc li recrimina si quan passen per una localitat es mira les nenes de bon veure i encara té el detall d’avisar-lo quan hi ha radars que controlen la velocitat i quan es passa del límit, no el renya: simplement es limita a tornar-se vermella.
A la noia del GPS  el meu amic ja l’ha batejat i la denomina Antònia i parla amb ella, dient-li cada vegada: “Moltes gràcies bonica”- mentre la seva companya dorm plàcidament, confiada que l’Antònia fa la seva feina amb eficiència, per la qual cosa viatja relaxada i tranquil·la.
Malgrat això, si es perd, o l’Antònia no ha tingut en compte un carrer en obres o una direcció prohibida  fora de programa, el meu amic  es pot desfogar, insultant-la i posant-la verda, sense que la pobrissona obri la boca ni digui ni piu.
Segons em va confessar, el meu amic, des de que viatja amb la Antònia GPS com a tercera en discòrdia dintre de la parella quan viatgen, la seva relació amb la seva companya ha millorat ostensiblement. Sembla ser que van pel món amb una certa tranquil·litat i ha desaparegut la crispació precedent.
I encara hi ha nostàlgics que diuen que les noves tecnologies refreden les relacions entre els humans. El meu amic opina ben bé el contrari.      
L'Antònia
  

13 comentaris:

  1. Heus ací un exemple del bé que pot arribar a funcionar un triangle íntim dins un cotxe; bé que un dels costats siga electrònic. O per això mateix? Mira, ara tinc dubtes i no sé què pensar, cridaré a l'Antònia, és clar.

    ResponElimina
  2. El GPS no ha salvat el meu matrimoni, però ha permès que el meu parello pogués tornar a casa amb un estalvi de benzina apreciable, perquè ja em diràs tu que en fas d'un home que es perd fins i tot dins el seu propi poble! Les Antònia GPS són una meravella, malgrat que, algunes vegades, es facin la lia un pitxu i, aleshores, és quan una copilot que SI que sap llegir mapes, pren les regnes de l'assumpte ;)

    ResponElimina
  3. Els GPS poden ser el primer exemple de sexe virtual? Si de moment ja ajuden a treure crispació a les parelles, poden anar una mica més enllà, no?
    D'aquesta manera fan que el triangle amorós-virtual sigui proper a la perfecció.
    És una opinió...

    ResponElimina
  4. Tal com diu en Tirant, jo creia que GPS volia dir Gran Polvo Sideral, i per això me'l vaig comprar. En veure que no tractava d'això, el vaig regalar al meu col·lega gitano, que me'n donarà un 30% quan el vengui a un ximplet.

    ResponElimina
  5. Jo també estic ben content amb el GPS, però com tota tecnologia cal fer-li un cas desconfiat. Que si la configuració està bé, que si el mapa està actualitzat, que si les obres i els canvis de sentit recents ...
    La confiança cega sempre és perillosa.

    ResponElimina
  6. Vicicle,
    Segur que l’Antònia t’ho deixarà tot ben claret. Per no perdre’t amb la bici deu ser més que idònia.
    Salut.

    Clidice,
    Com a mig humanes que són, les Antònies de vegades te la foten. De fet, molt millor la seva veu neutre que el garbuix de plànols tapant tots els angles de visió possible.

    Tirantlobloc,
    Tens molta raó: és un triangle gairebé perfecte, però en l’estricte àmbit de la convivència i l’orientació, doncs encara no se li ha trobat cap mena d’utilitat al llit...Però ja que ho dius...

    Lluís,
    Els GPS (Gran Polvo Sideral) “ni se compran ni se venden , como el cariño verdadero” de la cançó famosa.

    Joan,
    Ben cert, la confiança cega amb l’electrònica és perillosa i si no la configure bé, sempre hi ha el risc que un GPS et deixi plantat i et faci el salt.

    ResponElimina
  7. ai que els Reis de L'orient que porten coses a la gent t'han portat un GPS.

    ResponElimina
  8. La meva es diu Maria. Va molt bé sempre que no s'equivoqui, perquè encara que l'actualitzo, sempre hi ha algun carrer que per art de màgia li han canviat el nom o unes obres no programades (el famós plan Ñ) i ella segueix dien-te, en català, "canvieu de sentit quan pogueu, canvieu de sentit quan pugueu" doncs no puc Maria, no puc!

    ResponElimina
  9. Francesc,
    Li ha portat a la meva dona que era la que rondinava sempre :)

    Aris,
    És que les Maries i les Antònies són molt persistents i van a la seva...

    ResponElimina
  10. hahaha, que gran l'Antonia!!, al principi t'has d'acostumar una mica a com donen les indicacions aquests trastos; això sí, tard o d'hora sempre arribes a lloc..., com si anessis sense.

    ResponElimina
  11. Wanderlust,
    No li diguis 'trasto' a la Antònia, si us plau! ;-)

    ResponElimina
  12. Jo, com que no tinc cotxe ni ganes de tenir-ne, m'he demanat un "Antoniu" que m'ajudi a localitzar les coses que perdo per casa: "Reina, que els mitjons no els has ficat a la rentadora, sinó a la nevera".

    ResponElimina
  13. Helter,
    El dia que l'inventin, avisa, que m'apunto a comprar-lo. Potser em troba una samarreta molt 'xula' que vaig extraviar...:)

    ResponElimina

Cercar en aquest blog