Les noves lluites de l’Olimp.

L’Abominable Diner Global, Déu entre els Déus del modern Olimp, i els seus germans, l’Inefable Euro Europeu i el Poderós Dòlar Americà, sempre han necessitat disposar d’un ample espai lliure per desenvolupar-se i moure’s amb  certa comoditat dintre del seu territori cosmològic. Van ser engendrats pels seus pares, el Ferotge Capitalisme  i la Riquesa Desfermada i Egoista  que, aquells temps no ho van tenir gens fàcil per criar-los i fer-los créixer, doncs van haver de lluitar amb el Socialisme Utòpic, la Socialdemocràcia Tèbia  i el Comunisme Soviètic, que pretenien encadenar-los i no els permetien pasturar al seu lliure albir. Van haver d’emprar recursos ideològics i el suport incondicional de l’Església  Catòlica Oficial per assolir un grau de llibertat que els permetés desenvolupar-se obertament.   

Una vegada van aconseguir eliminar  físicament els seus enemic naturals, i domesticar i mantenir engabiada la Socialdemocràcia, es van trobar que hi havia uns elements residuals que exercien  un cert control, impedint-los desenvolupar la seva insaciable golafreria  per las pastures còsmiques, i aquests torracollons  són els Partits Polítics.

Tot i el seu descrèdit davant l’opinió pública i el desencís creixent que aquests partits, en general inspiren, encara constitueixen, exercint el poder que els és donat, el control precís que posa límits a les apetències territorials de l’Abominable Diner Global i els seus parents més  propers. I això és degut a la pressió que les bases d’aquestes organitzacions exerceixen vers els seus dirigents, apart de la seva dependència del vot popular. Aquestes pressions, que fan la funció d’anticossos, depuren regularment el sistema, centrifugant els virus i les bactèries del nepotisme i la corrupció que l’emmalalteixen, com els casos Millet, els excessos urbanístics pretorians i els dels bigotis llevantins, entre molts d’altres que, injustament, esquitxen la imatge de la cosa pública fent pagar justos per pecadors.      

L’Abominable Diner Global sovint cau en l’error de menystenir aquesta opinió pública i enceta campanyes maquiavèl·liques i desencisadores vers la democràcia, que incideixen amb les frustracions que les crisis, que ell mateix ha provocat , provoquen en  els votants. Aconsellat per fosques patums sorgides d’escoles de negocis, l’Abominable Diner Global provoca, posant el dit a la nafra del desencís, de la corrupció i dels abusos del nepotisme, i de la causa de totes les crisis hagudes i dóna  la culpa de tot a les tebiors de la Cosa Pública i a la Democràcia sorgida de la Il·lustració i el racionalisme . Envia els seus sicaris a alimentar aquestes campanyes i aquí tenim mitjans com Intereconomia, i algunes organitzacions polítiques, que com a talps es mouen dintre de la democràcia amb la flagrant vocació de dinamitar el sistema. Fan córrer per la Xarxa i filtren als mitjans, estranys rumors de dispeses exorbitants i sous fabulosos dels polítics, oblidant els del seus propis sicaris. Procuren fer de la política un safareig per l’estil dels “reality shows” de TV5. A nivell internacional apareixen moviments sospitosos, com el “Tea Party”  o filtracions inexplicables i de marcat caràcter demolidor, com Wikileaks, que incideixen en aquesta campanya d’encalç al control públic.  

Malgrat això, sembla ser que el Sistema resisteix. Hom va constatar amb sorpresa que la participació a les Eleccions Catalanes del 2010 havia estat superior a la que es preveia.

Com acabarà aquesta guerra?