Coses que tal vegada van succeir. (La conversió de Sant Pau)

Pau de Tars es dedicava a perseguir cristians en nom de l’ortodòxia jueva. Al segle I DC el moviment era una mena de secta discrepant de l’ortodòxia jueva, motiu de discussió exclusiva d’us intern entre rabins i circumcidats.

El tal Pau, també conegut com a Saule, home culte i jueu ambiciós, de cultura hel·lenitzant i ciutadania romana, estava comissionat per eradicar la perniciosa secta i perseguir-la. De fet va ser qui va manar que lapidessin al que desprès va ser consagrat com a Sant Esteve.  

Quan anava camí de Damasc a fer lapidar uns quants cristians més, a uns 18 quilòmetres de la ciutat, un llamp el va descavalcar i la tradició diu que el Crist en persona li va parlar: - “Mentre feia camí s’esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial, i caient per terra va sentir una veu que li deia: "Saule, Saule, per què em persegueixes?". Ell respongué: "Qui ets, Senyor?" Li digué: "Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca’t, fes cap a la ciutat, i allà et diran el que has de fer”. Posteriorment va recobrar la vista, es va convertir al cristianisme i fou batejat per Ananies de Damasc.

En Saule es va convertir en l’exegeta que va donar consistència i estructura al Cristianisme i el va universalitzar, preconitzant que sortís de l’àmbit exclusiu del judaisme per ser predicat als gentils i d’aquí en ve tot el posterior entrellat que coneixem, i que podem trobar en qualsevol història de les religions.

Fa un parell d’anys que varem  anar a  la Síria de l’eix del mal, segons el USA,  a fer de turistes.

Baixada a la capella de la casa d'Ananies.

Capella  d'Ananies on va guarir Sant Pau

Al barri cristià de Damasc ens van endinsar en la llegenda de Sant Pau –cal dir que el guia era un musulmà que estava convençut que el bon Alà li guardava seixanta o setanta verges al Paradís si feia bondat en aquest món de mones. L’esmentat guia era justet i es limitava a recitar de memòria el catàleg oficial dels manuals, per la qual cosa quan li preguntàvem alguna cosa fora del guió, posava cara d’imbècil, mirant-nos amb uns ulls badats i foscos, fent-se l’enze i fugint d’estudis - Ens va portar a la presumpta casa d’Ananias, -on avui hi han muntat una senzilla capella- dient que quan en Saule va ser tocat pel llamp el van portar allà “a guarir-lo”. El lloc és un llòbrec soterrani, sense llum natural i amb tota l’aparença d’un calabós. Jo, personalment ja em vaig fer la pel·lícula, conscient de la banal simplificació que la mateixa significava – els que m’aneu coneixent ja us haureu adonat que sóc més propens a l’especulació imaginativa que a la comprovació empírica-  “Aquell paio ( en Saule) que el deuria tocar un llamp i malferit i cec, quedaria fet un Ecce Homo – aquesta és una llicència intencionada, és clar- l’haurien portat a la casa del tal Ananies per guarir-lo. Allà s’hi deuria haver estat, a dieta de tisanes de camamilla i sermons proselitistes,  fins que l’home hauria recuperat la vista i  vist “la llum”, de la fe, decidint encapçalar aquell moviment dispers i acèfal que era el cristianisme aleshores. Si nosaltres, que al soterrani ens hi varem estar un quart d’hora justa, ja varem sortir carregats d’estranyes energies (coses de la suggestió, suposo) imagineu aquell home que hi passaria setmanes, cec,  amb el vell corcó alliçonant-lo fins que el va batejar.  

Quan va encapçalar el nou moviment, de perseguidor va passar a perseguit i el futur usdefruitari de les seixanta o setanta verges, ens van dir que va haver d’escapar-se, ficat dintre d’un cistell ( o era molt menut, o era un cove molt gran) despenjat d’una finestra de la porta de la muralla, que s’ensenya com si aquest fet fos ben cert. Quan la vaig veure em va semblar que era del temps de les croades, però potser vaig equivocat  tot que  ‘se non è vero è ben trobato’          

Balcó de Sant Pau. Damasc