A la recerca del dret perdut (Història d’advocats i procuradors).

En Arcadi Fontanet i Pujol és un advocat erudit  que es va doctorar defensant una tesis sobre els efectes a l’Imperi Romà de la Lex Iulia de mariutandis ordinibus  i la Lex Papia Poppaea i la seva evolució i transcendència  en el posterior Dret Canònic i la seva  influència en la moderna regulació del Dret Matrimonial, a la vista del procés històric recollit en l’actual codificació del  Codi Civil del 1889 i en la vigència del Dret Civil Català.  

Tímid i misogin, s’ha passat la vida empolsinant-se remenant pesats volums de jurisprudència. Per ell, gent tan rara pel comú dels mortals com Savigny, Kelsen, Ihering, Kirchmann, Wieacker, són com de la família. Es coneix, gairebé de memòria, tot el Corpus Iuris Civilis.   Posseeix una de les col·leccions  d’autors de temes de dret més reeixides i selectes i es passa hores il·lustrant-se davant de enfarfegadors volums sobre temes tan estimulants com el dels furs medievals de Conca, els usatges i les costums de Tortosa, el Consolat del Mar i les Partides d’Alfons X.

Es guanya la vida donant classes de dret administratiu a alumnes de Formació Professional i alguns despatxos, massa ocupats amb el dia a dia per entretenir-s’hi, li encarreguen, en qualitat de free lance, dictàmens i estudis d’extrema complexitat jurídica i jurisprudencial sobre enrevessades qüestions de drets de propietat, com servituds i censals, capitulacions matrimonials de caràcter medieval i complexos problemes d’herències i patrimonis. Ell presenta uns voluminosos treballs, farcits de cites i bibliografia, que, generalment, van a parar al container, una vegada el lletrat  interessat n’ha extret la síntesi que  interessa. 

En Arcadi Fontanet i Pujol, tot i que es va col·legiar tot just es va llicenciar,  i d’això  ja fa uns quants anys, mai havia comparegut davant d’un tribunal. Les peculiaritats de la pràctica forense li venen molt grans, donada la seva timidesa.

Un bon dia, un amic li va demanar que li portés un cas personal. Res d’extraordinari: s’havia separat i tenia unes certes desavinences amb la seva ex esposa  per la propietat d’uns terrenys i unes finques. En Arcadi Fontanet i Pujol, va desplegar tota la seva erudició sobre Dret Matrimonial i començà bevent de les fonts romanes, el Corpus Iuris Civilis, passant pel visigòtic  Liber Iudiciorum, els canonistes, per entretenir-se en els contractualistes, els humanitaristes, els  positivistes, els  krausistes, els sociologistes i per acabar anant a parar a la Compilació del Dret Civil de Catalunya.  No gaire versat amb Dret Processal, va ressuscitar els seus apunts i es va llegir les diferents controvèrsies teòriques sobre el particular, apart de consultar alguns companys que li van aconsellar:- “Tu no et tallis i improvisa...Improvisa tot el que puguis !”-

El dia de la vista es va vestir la toga per primera vegada a la seva vida. Com que no en tenia una de pròpia, va donar una propina al bidell que n’hi va oferir una de les que hi ha al jutjat a disposició dels advocats; quan se la va posar va notar que feia una intensa pudor de suat.

Entre la munió de gent que esperava, on lletrats atrafegats maldaven per pactar alguna cosa abans d’entrar a la sala, va veure el seu amic i client, una mica p àl·lid i desencaixat. La seva ex muller seia, tota cofada i amb aires d’odalisca ofesa, al costat d’un advocat jove amb el que xiuxiuejava  –“Un passerell”-va pensar en Arcadi- “Ben segur que no s’ha llegit mai res d’Aquilino Iglesia Ferreirós ni d’en Jesús Lalinde Abadía. Aquest me’l menjo amb patates ”

Els van cridar a la sala de vistes, i la part demandant va exposar breument les seves pretensions, gratuïtes, desproporcionades i  sense gaires consideracions jurídiques, davant l’aparent apatia del magistrat que prenia notes i sovint mirava pel damunt de les ulleres.    

“Això és peix al cove”- va pensar l’erudit Arcadi Fontanet i Pujol, i encetà un florit discurs on s’hi barrejava la Roma d’August , la, al seu criteri,  dubtosa constitucionalitat de l’actual Codi de Dret Canònic –llicència ideològica que es va permetre emetre per il·lustrar més bé la seva tesis- la pervivència en el Dret Civil d’arcaics conceptes relatius al matrimoni, que com tothom sap prové del llatí “matris munium” que vol dir “el deure o la tasca de la mare”, preguntant-se, amb retòrica brillant, si davant la manca de fills,  el terme  podria ser d’aplicació al cas en litigi traient tota la legitimitat de les peticions de la demandant. Quan tot just s’enfilava per les subtileses dels impediments diriments del  vigent Codi de Dret Canònic del 1983 davant les del 1917, el jutge el va interpel·lar:

-“Senyor lletrat de la demandada: escolto amb molt d’interès la seva classe magistral sobre dret matrimonial, digna de ser defensada com a tesis doctoral i publicada, però li voldria fer notar que aquest Tribunal ha de veure no menys de vuit casos més aquest matí, i no es pot  entretenir amb les seves erudites observacions. Li prego que concreti i abreugi la seva intervenció”

La tímida protesta d’un nerviós Arcadi, que invocava el dret del seu representat a una defensa justa i eficient, sense condicions ni retalls, va ser tallada radicalment pel jutge que li va dir:

-“Miri senyor lletrat. En aquest jutjat els advocats que s’enrotllen massa solen perdre els casos”.

Al sortir l’advocat contrari –oportunista i sense escrúpols- es va permetre afegir un sarcàstic comentari en veu alta, molt celebrat amb sonores riallades,  sobre la conveniència de que el seu company podria comparèixer a un concurs televisiu amb moltes probabilitats d’èxit, atesos els seus erudits coneixements. 

La dona del seu client va guanyar bou i esquelles i li va treure al seu ex-marit tot el que demandava i una pensió addicional- proposada pel jutge en persona- pel manteniment de les despeses d’administració dels bens aconseguits. També el van condemnar a les costes del judici, que van pujar un gavadal.

En Arcadi Fontanet i Pujol segueix tancat al seu estudi. Sembla ser que està estudiant les influencies de l’origen diví del dret i la seva interpretació sacerdotal, les possibilitats del seu desenvolupament en els ordenaments polítics del Mediterrani i concretament l’evolució del dret grec vers a les XII Taules dels romans, junt amb tots els antecedents històrics de les primeres formes d’organització social  amb el dret primitiu de les tribus etrusques, iberes i celtes.  Tot  això ho fa, tot esperant que vagin  passant els anys i somiant en trobar la pedra filosofal que li doni la clau del sentit d’aquesta vida dintre del món del Dret.